Menys sopars de duro amb Itàlia

Rate this post

Una reacció exagerada de la Unió Europea davant del projecte de pressupost d’Itàlia ha creat una forta confusió, que els mercats han corregit al llarg de la setmana. Alhora, veus que reclamaven “llibertat fiscal a la zona euro” s’han aixecat en cerca d’un nou marc en el funcionament de la UE.

Roma ha plantejat un programa fiscal que preveu un dèficit del 2,4% el 2019, al qual després s’ha afegit la previsió de retallar-lo fins al 2,2% el 2020 i fins al 2% el 2021. A Brussel·les s’ha començat a parlar de traïció i de ruptura de les normes comunes.

Inicialment, el mercat va reaccionar elevant la prima de risc país per sobre del 3,3% per protegir-se i amb fortes caigudes a la Borsa de Milà.

Els analistes saben què passa a Itàlia, que durant molts anys ajustava els seus desequilibris devaluant una vegada i una altra la lira de manera que mantenia la competitivitat de les seves petites i mitjanes empreses per tots els mitjans davant d’exportacions trencadores, com la de les companyies públiques xineses.

Per aquesta raó, quan Claudio Borghi, comissari del Pressupost de la Cambra dels Diputats, va dir que “Itàlia, amb la seva pròpia moneda, hauria estat en condicions de resoldre gran part dels seus problemes”, hi va haver un petit incendi als mercats de canvis.

Tanmateix, quan Nicola Nobile, economista d’Oxford Economics, va dir que les polítiques de la coalició populista podrien causar un rebot a curt termini en el creixement al 3% el 2019 i al 2% el 2020, davant les previsions de l’1% per tots dos anys, els ànims es van calmar.

A les borses es van comentar casos que han passat aquest any, com l’esfondrament del pont de Gènova, un escàndol que va promoure la revisió urgent de l’estat de les infraestructures del país, la millora del qual exigeix elevades despeses de finançament. El cost d’abordar una renda universal per a joves i pobres, d’uns 17.000 milions d’euros, reivindicada pel Moviment 5 Estrelles, va ser més discutida, si bé algú va fer referència en defensa seva al pes de la màfia a Itàlia (el 30% del PIB, segons estimacions de fa uns anys) que sostreu part de l’efecte redistributiu de la inversió pública. La confecció dels pressupostos a Itàlia sempre ha estat un exercici complex.

Més enllà d’aquestes consideracions, hi ha el fet que Itàlia no és el primer membre que incompleix les regles fiscals de la UE; ja ho van fer fa anys França i Itàlia. Ara, Emmanuel Macron acaba d’anunciar un projecte pressupostari que podria suposar un dèficit superior al 3% del PIB. Però en el seu cas ningú no amenaça amb una reestructuració del deute, quan al país transalpí, a més, el 68% del deute està en mans dels mateixos italians, una cosa que no passa en el cas dels seus veïns gals.

Davant de tant de desgavell, l’expert Pisani Ferry, vinculat al Centre d’Estudis Bruegel i exassessor en qüestions europees de Macron, advoca per anar més enllà d’un esquema unitari i proposa la creació de més clubs per atendre la crisi d’una Europa dividida. No un sol club per fer front a tota la problemàtica actual, sinó tres o quatre. Un de dedicat a la qüestió canviària i la política de l’euro; un altre, a la política d’asil i la protecció de fronteres; el tercer, a la defensa i la seguretat externa, i el quart, a qüestions més generals. Cada país s’integraria al club que valori més. És una idea.

En definitiva: ara toquen propostes noves, no imposar l’excomunió a qui discrepa.

Anar a la font
José Manuel Garayoa

Powered by WPeMatico

Translate »