Mary Mallon: la cuinera que va viure un quart de segle en quarantena

Els estudis sobre epidèmies de febre tifoide van començar a finals del segle XIX. El 1879, el patòleg Karl Joseph Eberth va descobrir el bacil Salmonella typhi, que infecta els intestins i la sang causant febre tifoide. El seu descobriment va ser verificat per altres bacteriòlegs.

Aviat es va descobrir que la febre tifoide pot propagar-se a través d’aigua contaminada o fonts d’aliments, és a dir, es transmet per via digestiva. Com que la Salmonella typhi s’elimina a través dels excrements, una persona infectada també pot transmetre la malaltia si, per exemple, prepara menjar amb les mans sense rentar.

Encara que la bacteriologia progressava ràpidament, a començaments del segle XX no es coneixien totes les formes en què es poden propagar malalties contagioses com la febre tifoide. Per exemple, no s’havia descobert encara la possibilitat que persones portadores sanes o asimptomàtiques poguessin transmetre la malaltia.

La cuinera tifoide

Mary Mallon va néixer el 1869 a Cookstown (Irlanda del Nord). El 1884 va emigrar als Estats Units per iniciar una nova vida amb uns oncles. El 1900 va començar a guanyar-se la vida com a cuinera en una casa a Mamaroneck (Westchester, Nova York). En menys de dues setmanes, tots els residents van contreure febre tifoide. El 1901 es va mudar a Manhattan i va treballar per a diverses famílies benestants, que també van emmalaltir de la mateixa malaltia al cap de poc temps d’arribar ella a casa.

El 1906 es va establir a Oyster Bay (Long Island) com a cuinera de la família del ric banquer Charles Warren, que hi estiuejava. Sis de les onze persones de la casa —la dona de Warren, dues filles, dues donzelles i el jardiner— van agafar la febre tifoide.

Aquesta malaltia estava vinculada a barris pobres, en els quals l’amuntegament i la manca de bons serveis higiènics provocaven seriosos problemes sanitaris. L’amo de la casa, que no volia perdre l’adinerada clientela que hi estiuejava, va contractar els serveis de l’enginyer sanitari George Soper, especialista en brots de febre tifoide. La inspecció per determinar la causa del brot va ser exhaustiva: va analitzar l’aigua potable, els vàters i el pou negre, i els va descartar com a font d’infecció.

Mary Mallon 2

Mary Mallon, confinada

Soper va començar a sospitar de Mary Mallon en saber que la cuinera se n’havia anat sense explicacions unes tres setmanes després del brot. L’enginyer va rastrejar l’historial laboral de Mallon i va descobrir que havia treballat per a set famílies des del 1900 i que en les cases s’havien declarat 22 casos d’aquesta malaltia i la mort d’una nena.

El microbiòleg Robert Koch havia investigat poc temps abans alguns brots de febre tifoide en una fleca d’Estrasburg. La fleca era neta i el subministrament d’aigua tenia bones condicions. Koch va descobrir que, anys abans, la fornera havia contret la febre tifoide i s’havia recuperat. Tanmateix, malgrat estar sana, el seu organisme conservava gèrmens tifoides, que encomanava a causa de la seva manca d’higiene. Soper, que coneixia aquest cas, va suposar que probablement Mary transmetia la infecció en no rentar-se bé les mans abans de manipular aliments.

L’enginyer havia d’analitzar mostres de sang i excrements de la cuinera per a ratificar les seves sospites. Mary no volia cooperar. Soper es va posar en contacte amb el Departament de Salut de la ciutat de Nova York. Les mostres de Mallon van confirmar la presència del bacil Salmonella typhi al seu cos, encara que mai no havia mostrat cap símptoma de la malatia. Va ser arrestada i confinada a l’illa North Brother (al davant de la costa del Bronx, Nova York) en nom de la seguretat pública.

Injustícia

Mallon va encarregar un estudi a un laboratori privat. Els resultats van ser negatius: no hi havia presència de febre tifoide al seu organisme. Mary va exigir la llibertat, convençuda de la injustícia comesa: “No és cert que soc una amenaça perpètua de propagació de gèrmens tifoides… Soc innocent. No he comès cap delicte i em tracten com una criminal. És injust, indignant, incivilitzat”. El Tribunal Suprem de Nova York va denegar la seva sol·licitud en favor del Departament de Salut.

El 1910, un nou inspector de salut va decidir aixecar la reclusió a Mary amb el compromís que no tornés a treballar de cuinera.

Mary no va complir la seva promesa. Convençuda que no era portadora de la malaltia i incapaç de trobar una feina digna, va tornar a treballar de cuinera amb el nom de Mary Brown.

El 1915, un brot de febre tifoide es va declarar en la Maternitat Sloane de Manhattan. Va afectar 25 persones. Dues van morir. Les investigacions van conduir fins a la cuinera. L’opinió pública es va posar obertament en contra seu anomenant-la, cruelment, Tiphoid Mary, “María tifoide”.

El 27 de març del 1915, les autoritats del Servei de Salut Pública la van posar en quarantena total per segona vegada en la seva vida. Mary va morir confinada l’11 de novembre del 1938, 23 anys més tard, d’una pneumònia.

Víctima o criminal?

Encara que Mary era portadora del bacteri que provoca la febre tifoide, mai no va mostrar cap dels seus símptomes, que inclouen febre, mals de cap i diarrea. Immune a la malaltia, va ser la primera persona als Estats Units identificada com a portadora asimptomàtica del patogen.

Tanmateix, Mary no va ser la portadora més letal del germen de la febre tifoide en la història de Nova York. El 1922, el transportista Tony Labella va causar dos brots de la malaltia, encomanant-la a més de cent persones i provocant cinc morts. Encara que centenars de portadors sans havien estat identificats i vivien en llibertat, Mary va tenir en contra l’opinió pública, que no li va perdonar no haver-se mantingut lluny de la cuina.

Per què Mallon va ser l’única processada pel seu comportament imprudent? La historiadora Judith Leavitt, autora de Typhoid Mary: Captive To The Public’s Health, creu que van influir el seu comportament agressiu i els prejudicis contra ella en tractar-se d’una dona i, a més, immigrant.

Encara que les autoritats havien de protegir la població d’aquest greu problema de salut pública, ningú no es va recordar d’ajudar Mary. Era una dona soltera, de mitjana edat, sola i sense formació per guanyar-se la vida allunyada dels fogons. Potser amb el suport de les autoritats, l’última part de la seva vida no hauria acabat amb gairebé mig segle de quarantena.

Marta Macho-Stadler és professora de matemàtiques a la Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea

Aquest article és una versió revisada de Mary Mallon: ‘Typhoid Mary’ publicada al blog Mujeres con ciencia de la Càtedra de Cultura Científica de l’UPV/EHU. Va ser publicat originalment a The Conversation.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: