Marta Rovira: ‘Cal gestionar la pròxima etapa amb menys paternalisme’

Rate this post

Quan falta poc més d’una setmana per a la jornada electoral, Marta Rovira, secretària general d’ERC i candidata número 2 del partit per Barcelona, ens rep a la seu del carrer de Calàbria, a Barcelona. El centre d’operacions dels republicans és un formiguer, bull d’activitat. La campanya no permet ni un minut de relaxació i tot són entrades i sortides, trucades, reunions, entrevistes i actes. Rovira aprofita la conversa per deixar clares algunes idees que han portat una certa confusió aquests primers dies de campanya. La unilateralitat, el candidat a la presidència, els possibles pactes de govern amb els comuns, l’amenaça de violència extrema, entre més.

Amb quin objectiu ha d’anar a votar la gent el 21-D?
—És bastant clar què són aquestes eleccions. Són unes eleccions convocades il·legítimament, imposades clarament pel PP, Ciutadans i el PSC. Nosaltres hem de pensar que són aquell referèndum que el govern espanyol no es va atrevir mai a acceptar. Tenim la certesa que havien pressionat el govern espanyol perquè acceptés que es convoqués el referèndum. Nosaltres hem de prendre’ns el 21-D com un referèndum per obtenir el mandat democràtic que revalidi l’1 d’octubre i el 27 d’octubre, i que reculli l’esperit del 3 d’octubre, d’aquest país que es va alçar contra la repressió judicial, policíaca i econòmica.

Aleshores no es tracta de restituir el govern que Rajoy va voler destronar?
—Jo crec que el 21-D és clarament per a ratificar la feina feta i la República proclamada. Per a tenir el mandat com més ampli possible. Perquè, segons la fortalesa i la potència del mandat democràtic a favor de les forces republicanes, podrem acabar construint la República amb molta més velocitat. És clar que haurem d’escollir un govern. Haurem d’escollir el govern que hagin decidit els ciutadans de Catalunya a les urnes. Perquè el govern que tenim en aquest moment no ha estat escollit pels ciutadans. I el govern que hem de restituir ha de ser el govern escollit democràticament pels ciutadans. Serà el govern que permetin les majories parlamentàries que surtin del 21-D.

Per tant, el president Puigdemont i els quatre consellers de Brussel·les no són el govern que reconeixem actualment?
—Sempre hem dit que són el govern legítim. És l’últim govern que sí que van decidir i votar els ciutadans d’aquest país democràticament. El govern del PP imposat té un suport del 8% dels vots i pren decisions polítiques. Ha tancat les ambaixades a l’exterior i ha renunciat al retorn comercial que aporten; ha aturat la renda garantida de ciutadania; ha destituït el major Trapero i l’ha relegat a tasques administratives; ha aturat les subvencions al sector industrial… No és legítim perquè no l’ha triat la gent, però tampoc no és legítim per les decisions que pren, que no representen a la majoria parlamentària actual.

Ens podeu desfer l’embolic sobre qui és el candidat d’Esquerra? És Oriol Junqueras, Marta Rovira o Carles Puigdemont?
—Ho hem dit molt clar. El candidat de la nostra llista és Oriol Junqueras. Treballem perquè Oriol Junqueras sigui qui pugui liderar la nova fase que comença. És una fase que consisteix a construir la República. Ens sembla que és el millor candidat possible. I a l’estat espanyol també li ho sembla; per això encara el manté empresonat. Oriol Junqueras és una persona que té tots els atributs per a sumar, per a cosir i per a assumir tota la representativitat que ha de tenir aquesta fase constituent de la República. Per això ens presentem en una llista amb ell al capdavant. Però és evident –sempre hi hem de posar un però– que anem a unes eleccions amb unes circumstàncies que són absolutament anòmales. Oriol Junqueras és a la presó. El president Puigdemont és a l’exili. Hi ha una situació judicial i legal que no sabem com acabarà.

Què voleu dir?
—A nosaltres ens sembla que una bona manera de rehabilitar Oriol Junqueras com a candidat i perquè surti de la presó és votant-lo. Per això diem que el nostre candidat és ell. Pensem que si la gent el vota podrà sortir de la presó per prendre l’acta de diputat al parlament. Sempre ho hem dit: el nostre candidat és Oriol Junqueras. Si la situació judicial o legal crea dificultats de poder-lo elegir, tenim recanvis i molta gent ben preparada. Em sembla que aquest és un discurs que fa justícia al moviment independentista, que no s’ha fonamentat mai en un nom, un càrrec ni una persona. És un moviment molt ampli. I sempre l’hem basat en aquest esperit. Aquí no es tracta d’un nom, ni de dos ni de tres. Es tracta d’un moviment ciutadà que empeny perquè aquest país avanci.

Fins a quin punt Oriol Junqueras no és segrestat per impedir-vos a vosaltres de parlar lliurement? Heu de mirar què dieu per si pot perjudicar la seva situació?
—Això que passa és molt curiós. Nosaltres diem allò que hem dit sempre i és interpretat a gust de cada conveniència. Sempre hem dit les mateixes coses. Al començament de la campanya es va interpretar com una renúncia als objectius polítics. I no hem renunciat a cap objectiu perquè creiem que és el millor que podem fer pel nostre país. Ara, a mitja campanya, es reinterpreten les mateixes coses que hem dit sempre com un nou canvi d’objectiu. Sempre hem dit això, però en cada moment es fa servir en un sentit diferent segons com convingui a qui ens vol interpretar. Esquerra Republicana no ha variat el seu relat i no ha variat els seus objectius. Perquè no en tenim d’altres. Som la garantia de República. Som garantia d’acabar la feina. Som aquella gent que vam garantir l’1 d’octubre i que garantirem arribar fins al final. No renunciarem mai als nostres objectius polítics.

Us sentiu coartada a l’hora d’expressar-vos? Ja us apunten amb la diana.
—Ells pretenen que la nostra paraula no sigui lliure. Però si jo actués amb aquesta prevenció i no amb l’absoluta llibertat de defensar allò que penso que és millor, no seria una bona candidata. I no voldria entrebancar la representació d’una de les llistes independentistes al parlament. Jo continuo presentant el mateix projecte amb les mateixes paraules, el mateix rigor i el mateix objectiu que fa uns quants mesos. És cert que cada vegada que ens expressem amb fermesa i determinació en aquesta campanya apareixen informes filtrats als mitjans de comunicació o noves instruccions d’investigació contra nosaltres. Però venim d’on venim, hem fet l’1 d’octubre, i anem on hem d’anar, a construir la República.

Quin impacte emocional té la situació del president d’ERC a dins del partit?
—Els primers dies vam sentir una tristesa infinita. Per la situació que vivia l’Oriol, i també tots nosaltres. De la tristesa, n’hem tret ara una energia d’indignació. I aquesta energia fa que lluitem cada dia. Creiem que la millor manera de lluitar perquè l’Oriol surti de la presó és defensar tan bé com sigui possible aquesta candidatura i defensar-lo a ell com a candidat. De la tristesa i la indignació, en surt una energia per aconseguir la seva llibertat i els objectius que sempre hem defensat.

Com es pot avançar sense la via unilateral si el govern espanyol no té intenció de negociar res amb els independentistes?
—És una mica la mateixa pregunta d’abans sobre si la situació de l’Oriol ens condicionava el discurs. Sempre hem dit el mateix. Prioritzem la via del diàleg i la negociació. Però és que ho hem dit tota la vida. Entenem que és el que han de fer dues parts en un context democràtic en el marc de respecte pels mandats democràtics. Això no ho hem variat. Sempre hem dit que, si el govern espanyol no s’asseu a negociar i dialogar, haurà d’assumir les conseqüències d’aquesta absència de diàleg i negociació. Si una cosa no farem serà quedar-nos blocats políticament. Continuarem treballant per fer avançar el país. Ho farem sense demanar permís al govern espanyol. Però, em pregunto: algú encara té dubtes de què farà Esquerra Republicana? Em sorprèn enormement. Som aquella gent que ho hem fet tot perquè l’1 d’octubre es pogués fer. Som els que hem treballat al parlament per tenir la llei del referèndum i la llei de transitorietat. Algú encara pensa que Esquerra no farà tant com calgui per començar aquesta etapa que ha de tenir un gran diàleg de país amb vocació constituent? Em sorprèn que encara hi hagi qui en pugui dubtar.

Potser la gent dubta arran d’allò que va passar després del 27 d’octubre. Després de portar el mandat de l’1-O al parlament, no va passar tot allò que s’havia dit que passaria…
—És molt important que els independentistes posem tota la pressió al 21 de desembre. Perquè tot allò que hagi de passar a partir d’aquell dia cal que tingui el màxim de suport de la ciutadania. Cal que el mandat sigui molt potent. Hem d’anar a votar tots. Si posem la pressió al dia 21, el dia 22 ens asseurem i mirarem quina fortalesa té el mandat i començarem a construir. Que ningú no tingui cap dubte de què passarà el dia 22. El 21 de desembre juguem amb un cert avantatge. Perquè Rajoy ha convocat les eleccions perquè li imposaven un referèndum que no va poder acceptar. I va haver de fer unes eleccions. I el mandat que en surti haurà de ser reconegut i respectat per moltíssima gent que ens observa des del dia 1 d’octubre. Si guanyem i el mandat és fort, tindrem moltes més complicitats i la nova etapa podrà començar de manera diferent de com va acabar el 27 d’octubre. Recordem que sis dies després teníem mig govern a la presó i l’altre mig a l’exili. Una de les amenaces que hi havia damunt la taula es va fer efectiva. Aquella mateixa tarda, el fiscal va presentar la querella. Hem après moltes coses en aquesta etapa viscuda. Sabem que el PP, Ciutadans i PSC estan disposats a fer qualsevol cosa per la unitat d’Espanya, per sobre dels drets fonamentals i les llibertats públiques. Estan disposats a degradar l’estat de dret, a quedar aïllats internacionalment i a fer servir la violència. Hem de començar la nova etapa amb un mandat molt fort i ser conscients de quina és la manera de reaccionar de l’estat espanyol.

Hi ha cap prova que la comunitat internacional o Europa hagi forçat Rajoy a convocar les eleccions? S’ha dit molt, però ningú no ha demostrat que fos així…
—El dia 10 d’octubre vam anar al parlament per fer la declaració d’independència d’acord amb el mandat de l’1-O, però vam assumir el compromís i vam suspendre la declaració. Això es va fer perquè teníem propostes de mediació damunt la taula. Algunes es van saber i algunes altres no. Es va fer pública la de Suïssa, la del grup The Elders… Ens demanaven a nosaltres si acceptaríem un referèndum acordat. I nosaltres els dèiem que evidentment que hi estaríem d’acord. Ells es pensaven que nosaltres no l’acceptaríem, però ja havíem fet l’1 d’octubre. I enteníem que si ens oferien d’obtenir un mandat democràtic que havia de tenir el reconeixement i l’acord de l’estat espanyol i la comunitat internacional, també devien oferir aquesta solució al govern espanyol.

No trobeu que s’havia d’haver explicat l’amenaça de violència extrema perquè fos la gent qui decidís quin risc volia assumir després del 27 d’octubre? Es va gestionar amb paternalisme aquella situació?
—Hi estic d’acord. Vaig fer autocrítica. Vaig dir que el procés ha d’avançar a partir d’ara amb més informació i més transparència. S’han d’explicar més coses a la gent. I cal gestionar la pròxima etapa amb menys paternalisme. La conjunció que s’ha donat entre les institucions del país i la ciutadania és la que ens dóna més fortalesa. I només és possible si s’actua amb més transparència. L’1 d’octubre, quan vam veure que es produïa aquella violència ben d’hora al matí, vam fer una valoració les diverses forces polítiques per decidir si aturàvem el referèndum. No volíem assumir aquell escenari de repressió política i violència. Quan vam fer aquest plantejament, vam intentar concertar-lo amb la ciutadania als col·legis electorals. Però tothom ens va dir que féssim les declaracions polítiques que volguéssim, però la gent estava decidida a protegir les urnes i els col·legis. Hi havia una determinació a oferir resistència pacífica contra la vulneració de drets i l’amenaça. Això era un indicador clar que nosaltres no podíem prendre decisions amb paternalisme, donant per fet que la ciutadania no podia implicar-se en la decisió. Cal més informació i més transparència. La ciutadania ha marcat el pas d’aquest procés. Crec que és la manera de continuar la fase següent.

Aleshores, quins són els compromisos concrets d’ERC per fer efectiva la independència a partir del 21-D?
—Tenim uns punts comuns de les tres forces del bloc republicà. Hem de restituir les institucions democràtiques. Les hem de tornar a posar a mans dels ciutadans de Catalunya. Són ells els que han de decidir qui volen en aquestes institucions. La resta de partits ens diuen que, si guanyem nosaltres, tornaran a aplicar l’article 155. Això és d’una potència democràtica molt forta. Votar-nos a nosaltres és una garantia de respecte pels resultats. També volem aturar el 155. Si ells el tornen a imposar, haurem de resistir i haurem de frenar la imposició. Caldrà restaurar les coses que han destrossat aquestes setmanes. Caldrà reobrir les oficines del govern a l’exterior. Caldrà restituir el major Trapero, si ell ho accepta. El seu reconeixement social és brutal i ha de tornar a ocupar el lloc de major del cos de Mossos d’Esquadra. També haurem d’avançar cap a la República.

Com es pot fer?
—Per nosaltres, cal obrir un diàleg de país amb vocació constituent perquè els ciutadans puguin debatre i decidir com ha de ser aquesta República. I des del govern i el parlament s’han de tornar a fer efectives les decisions preses que implicaven fer República. Per exemple, podem treballar més contra la pobresa energètica. Cal signar el conveni amb les elèctriques, desenvolupar el reglament que permeti tenir clar com es pot intervenir per evitar els talls de llum, aigua i gas. També podem fer passos clars per la igualtat d’homes i dones. No sempre cal fer articles de lleis del parlament que després suspèn el Tribunal Constitucional. Podem fer feina de concertació amb sindicats, patronals i més agents socials perquè les dones i homes d’aquest país cobrem el mateix sou en la mateixa posició laboral. Aquestes coses, les podem anar desenvolupant al marge del que digui el Tribunal Constitucional perquè hi ha camí per recórrer que no consisteix sempre a fer lleis. Posem-nos a fer República. Deixem-nos de declaracions simbòliques.

La llei de transitorietat és vàlida ara per a avançar en aquesta construcció de la República?
—La vam reformular en la resolució que va aprovar el parlament el 27 d’octubre. Ja la vam readaptar. Vam definir les fites principals que ens proposàvem d’implementar aquell dia. Jo crec que fa falta una reflexió de la mateixa característica del 27 d’octubre. Cal agafar la llei de transitorietat i mirar de quina manera es pot implementar, quant temps cal per a fer-ho, quins són els seus objectius prioritaris… Si tornem a tenir una reacció com la que hem tingut de l’estat espanyol, tornarem a quedar a mig camí si no replantegem l’estratègia. Però és evident que per nosaltres és vigent la llei. Tenim un compromís amb la ciutadania per fer la República. Això no canviarà. Cal obtenir un mandat potent, ampli i indubtable el 21 de desembre. Tenim el bloc dels republicans, que no som adversaris entre nosaltres, i tenim el bloc dels monàrquics, que són aquells que hem de derrotar.

Descarteu formar govern amb Catalunya en Comú i més formacions d’esquerra si l’aritmètica ho permet?
—Això ha de quedar molt clar. Esquerra Republicana farà un govern independentista. Això ho vam començar els tres partits independentistes junts i ho acabarem tots tres junts. Som garantia que al govern de la Generalitat hi hagi un govern independentista. Som garantia de fer República. Només necessitem un mandat claríssim. Haurem de fer un govern amb l’acord de Junts per Catalunya i la CUP, però també és evident que voldrem anar a buscar més espais perquè s’afegeixin a la construcció de la República. Crec que en determinats moments podrem obtenir el suport d’aquests espais si encarem la construcció de la República d’una manera determinada.

Com valoreu que la CUP digui per primera vegada que està disposada a entrar en el govern?
—És positiu que una força democràtica i política com la CUP pensi a acudir a les eleccions no tan sols per presentar resolucions al parlament sinó per assumir responsabilitats en un moment com aquest. El nostre objectiu és tenir un govern fort. ERC ha fet molts esforços perquè el govern sigui molt fort i sigui molt transversal. Hem construït una llista des de la diversitat d’aquest país.

Dieu que el camí cap a la independència s’allarga. Molt? Ens podem fer una idea de la llargada?
—És evident que una de les lliçons que podem extreure del trajecte recorregut és la reacció que ha tingut l’estat espanyol. I l’independentisme ha assumit que no vol un escenari de violència ni de repressió política i judicial, ni de perjudici per a l’economia. Ens hem de readaptar a la reacció del govern espanyol. Ho hem de fer de manera que no afegeixi més violència policíaca ni més violència judicial. Tenim una gran oportunitat el 21 de desembre. Fins ara hem conegut la repressió, però si el 21 de desembre obtenim el mandat democràtic podem aconseguir que sigui respectat i reconegut per molta més gent. Hem de veure com reaccionarà el govern espanyol al resultat d’unes eleccions que ha imposat i que ha tutelat. Si són demòcrates, hauran de respectar el mandat de les urnes. Tindrem molta més fortalesa a l’hora d’exigir al govern espanyol que s’assegui a negociar. I si no, haurem de fer valer el mandat democràtic com l’hem fet valer la legislatura passada. I haurem de veure com fem un 1 d’octubre en forma de República.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »