Marina Garcés: “La nostra servitud és potser la més perversa de la història perquè és voluntària i poc visible”

Per pensar l’escola, la professora i filòsofa Marina Garcés va tornar a ser estudiant. Fa uns anys, va començar a tocar el piano i ara aquesta experiència ocupa un capítol central del seu últim llibre, Escola d’aprenents (Galàxia Gutenberg). “Asseguts, aprenent la relació amb l’instrument, conversant sobre l’educació o sobre la vida, soc l’aprenenta i el meu cos està en posició de començar de zero. Aquesta situació és la base de partida d’una reflexió que travessa tot el llibre: l’educació és una invitació, el veritable mestre no és que el que diu ‘fes com jo’ sinó ‘fes-ho amb mi’, ‘pensa amb mi’, ‘calcula amb mi”.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: