Maria Gaetana Agnesi

Rate this post

“A mi parla’m de matemàtiques i filosofia, i la meva germana ja tocarà el piano”. La nena que deia aquestes coses era Gaetana Agnesi (1718-1799), i va ser la primera professora de matemàtiques a la universitat de Bolonya. És a dir, la primera professora de matemàtiques a aquest nivell, ja que Bolonya és la mare de les universitats.

Aquesta nena prodigi tenia com a interlocutors en la conversa pensadors com Descartes i Leibniz. Ja des de molt petita tenia els trets de superdotada, però la seva intel·ligència i voluntat no li treuen cap mèrit: les va saber posar al servei de l’acadèmia, i també va saber triar. En un moment de la seva vida va abandonar la universitat i es va dedicar als pobres. Va morir en la misèria. De fet, a les seves biografies apareix com a matemàtica, teòloga, escriptora i filàntropa. Agnesi, que va néixer ara fa 300 anys (16 de maig del 1718), tenia 21 germans i molts de diners. El seu pare, casat tres vegades, era un professor benestant d’una còmoda família milanesa i va ser també professor a la universitat. A casa el seu pare organitzava tertúlies matemàtiques i filosòfiques. Ella hi participava, però intervenia poc —detestava la vida social, les festes, el descontrol—; mentrestant, la seva germana es dedicava a tocar el teclat per amenitzar la vetllada. Ella preferia la conversa, però també sabia tocar el clavicèmbal.

Maria Gaetana era políglota: italià, francès, grec, llatí, hebreu, castellà, alemany… Els primers problemes matemàtics de geometria analítica els va començar a resoldre als 14 anys. Ara voldria tornar enrere i plantar-me al saló principal de casa seva per sentir-la recitar el discurs d’una hora que havia compost en llatí quan tenia nou anys sobre el dret de les dones a rebre educació. Per plorar. La llegenda l’acompanya i diu que en somnis resolia problemes matemàtics que escrivia quan es despertava. És autora de les Propositiones philosophicae.

Voldria tornar enrere i plantar-me al saló de casa seva per sentir-la recitar el discurs d’una hora que havia compost en llatí quan tenia nou anys sobre el dret de les dones a rebre educació

Que era una ànima privilegiada ho demostra que podia parlar de lògica, hidromecànica, elasticitat, ontologia, gravitació universal, química, zoologia, espiritualitat, mineralogia… El seu desig era entrar en un convent, però el seu pare la va aturar.

El professor de matemàtiques que la va formar va ser un erudit benedictí, Ramiro Rampinelli. Agnesi va veure que seria útil escriure un llibre de matemàtiques per als seus germans, i d’aquí sorgeix el volum Institucions analítiques, sobre el càlcul diferencial i integral. Aquest manual, que inclou anàlisi infinitesimal, es va convertir en un manual europeu de matemàtiques. I el va fer, tornem-ho a dir, Maria Gaetana Agnesi. Aquesta dona va rebre dues cartes del papa Benet XIV. Una, felicitant-la pel llibre, amb una medalla d’or inclosa. La segona, el 1750, per designar-la per a la càtedra de Matemàtica, Filosofia natural i Física a la Universitat de Bolonya. Ella, però, només la va acceptar de manera honorària. No li agradaven els focus. Aquests dies he estat en aquest ateneu universitari, la mare de les universitats, i he recordat la primera dona que va rebre una càtedra a la universitat. Era la professora de Física Laura Maria Caterina Bassi. Són massa pocs noms, i no s’estudien ni se saben.

Un cràter de Venus es diu Maria Agnesi, i l’asteroide 16765 també s’anomena així. Jo ja estic barrinant què tinc a mà i puc batejar amb aquest nom. La família Coppola, per celebrar els seus 300 anys, ha produït un brandi en honor seu. Llarga vida al llegat de Maria Agnesi, que va tenir al costat grans mentors, com ara el jesuïta i matemàtic Vincenzo Ricatti o el jesuïta i geòmetra Giovanni Saccheri. I cal donar gràcies a aquests homes d’Església, que no van dubtar a instruir una dona, fa 300 anys, i que no en van menystenir el talent ni la capacitat i van elogiar-ne la precisió i claredat.

Anar a la font
Míriam Díez

Powered by WPeMatico

Translate »