Mare, sirena per un dia

“Va, mama, no diguis mentides. No et crec”. La nena de quatre anys obre els ulls com plats mentre la boca continua tapada per la mascareta blava. Camí d’una vida, més o menys normal, a les 8.30 del matí, en cotxe, amb el banyador posat i l’esmorzar a la motxilla, amb desinfectant a les mans, cap al casal d’estiu —que sí que ha obert al mateix edifici on l’escola ha estat tancada per la crisi del coronavirus—, la nena, rossa amb els cabells arrissats, no para de qüestionar la mare. Sense dubtar-ho, es treu la mascareta i exclama: “Com has de ser una sirena? Només l’Ariel és una sirena”. Al volant, la mare calla i pensa: “T’ho demostraré”.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: