Maleïda adversativa

Aunque, mas, pero, empero, sino i sin embargo. Així es memoritzaven les conjuncions adversatives. Com totes les restants. I les preposicions, els adverbis, les regles d’ortografia i tot el que calgués. Quin remei! I quedaven gravades a foc en els alumnes d’ingrés de batxillerat. Aquells anys seixanta. I un sabia que les aplicava per enllaçar dues oracions contraposades que, en general, relacionava una posició positiva amb una altra de negativa. O viceversa. Fets els exercicis corresponents, s’assimilava i… es passava a un altre tema. Fins que un dia, per influència aliena o reflexió pròpia, tendim a adonar-nos, a mesura que les anem utilitzant, de quantes justificacions destil·lem en cada explicació a través dels matisos que venen precedits per aquest fatídic però. Segurament els més tristament populars tenen més a veure amb els vicis que amb les virtuts. Igual que els postulats més perversos que la nostra societat té inoculats sense aconseguir que les vacunes cíviques els erradiquin. Al contrari. Les noves tendències polítiques els estan fomentant. Afegim-hi les recriminacions entre veïns, companys, amics, família i parella per adonar-nos de quin mal pot arribar a fer una adversativa.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: