Luis Mateo Díaz, Premi Nacional de les Lletres

L’escriptor i acadèmic Luis Mateo Díez (Villablino, Lleó, 1942) és el guanyador del Premi Nacional de les Lletres, el guardó que concedeix el Ministeri de Cultura i Esports a tota una trajectòria. El premi, dotat amb 20.000 euros, distingeix a un escriptor atípic en la seva generació,novel·lista d’ambients fantasmagòrics i màgics i amb tendència natural a l’humor i vincles amb la literatura popular.

El jurat ha destacat “que la seva singularitat com a escriptor en diversos gèneres és hereva d’una cultura oral en què neix i de la que registra la seva progressiva desaparició. Per la seva banda, el ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, ha escrit a través de twitter: “Acabo de parlar per telèfon amb D.Luis Mateo Díez, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2020 en reconeixement a tota la seva obra. Enhorabona Luis, també per aquí! Una forta abraçada”.

L’escriptor, llicenciat en Dret i funcionari jubilat de l’Ajuntament de Madrid, va col·laborar entre 1963 i 1968 a la revista poètica  Claraboia. Amb la trilogia formada per  L’esperit de l’erm,  La ruïna de el cel  i  L’enfosquir,  va crear el seu propi territori imaginari: el regne de Celama , metàfora rural i “finestra al més profund i misteriós de el cor humà”. Celama va saltar dels llibres als escenaris amb una adaptació teatral. Va ser representada en diversos festivals internacionals, que va obtenir el Premi Rivas Cherif de l’Associació de Directors Teatrals (2005). L’any 2000, Díez va ser distingit amb el Premi Lleonès de l’Any i el 2014 va ser nomenat doctor honoris causa  per la  Universitat de Lleó. 

Algunes narracions de les seves narracions han estat adaptades a el cinema, com el conte  Les gralles, recreat en la pel·lícula de José María Martín Sarmiento El Filandón, o la novel·la  La font de l’edat, rodada per Julio Sánchez Valdés per a Televisió Espanyola. Al novembre del 2019 va sortir a llum la seva novel·la  Joventut de vidre, un relat sobre la fragilitat d’aquesta època de la vida, “però no en un sentit generacional o testimonial, sinó sobre el mite d’aquesta edat”. També va participar, al costat dels acadèmics Soledad Puértolas i José María Merino, al fòrum Record i escriptura del XVI Congrés de la ASALE, celebrat a Sevilla.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.



Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: