Ludopatia: la pandèmia invisible

La publicitat és lart de generar noves necessitats. Juga amb les aspiracions, el desig, la illusió; però també amb la frustració, els complexos, el voler i no poder. Hi va haver un temps en què els anuncis de tabac i alcohol es vinculaven a la virilitat. Si vols ser un mascle, fuma això i beu allò. I apareixia un home formidable, en posat contemplatiu, fet a si mateix. Un figura. Com Eric Lawson, lactor texà de Marlboro que va morir el 2014 víctima duna obstrucció pulmonar crònica. Aquests dos gremis, des del moment en què lAdministració va mirar menys la caixa i una mica més la salut, han quedat ja molt acotats. No passa el mateix amb el joc, les loteries i les apostes esportives, on, segons els estudiosos, encara abunda certa frivolitat malgrat com de desastrós que resulta caure, en la ludopatia. ¿Et preocupa la distància social? Prova lascens social, deia una publicitat de La Grossa, aquest agost passat. Va ser retirada immediatament després dun tsunami dindignació al qual va seguir una pluja de disculpes públiques, inclosa la del vicepresident Pere Aragonés. Però allà quedava el missatge, extrapolable a tots aquests sectors: jugar et converteix en una altra persona. Desgraciadament, no la que tu voldries.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: