L”orgull xarnego’ desborda de complicitats l’Ateneu L’Harmonia de Barcelona

Està dreta, al final de latapeïda sala, amb una cua alta i els seus cèrcols a les orelles. Va néixer als 90, a la Trini, es presenta agafant el micròfon valent, segurament una de les dones més joves de la sala. “Per generació, no tenim lestigma de la paraula xarnego, però hi ha coses que no fa falta que te les diguin. Que les notes”, assenyala la jove arrencant un aplaudiment còmplice entre les desenes dassistents que omplien una sala, massa petita per a les ganes que va resultar haver-hi, de lAteneu LHarmonia, a la Fabra i Coats, en la primera edició del Festival de Cultura Txarnega. La meva mare ens va voler apuntar a lescola aquí, a Sant Andreu, buscant una educació millor. Les meves companyes de classe feien ballet i jo feia sevillanes, perquè a la Trini tothom balla sevillanes“, comparteix la jove abans de passar-li el micròfon al seu germà, que afegeix que quan van veure lesdeveniment a Facebook van pensar: “Hi hem de ser; aquest és el nostre lloc”.

Seguir leyendo….

Deixa un comentari

%d bloggers like this: