Loquillo: Barcelona té un compte pendent amb la cultura pop

Em cito amb Loquillo al 99%, un moto bar de les Corts que és meitat reducte rocker i meitat capella dedicada a José María Sanz, àlies Loquillo (o simplement Loco, si ingresses en la confraria). I parlant de sants: Loquillo continua sent alt com un sant Pau. Porta un vestit fosc que és pura geometria, nomoblidis de gàngster del Soho i mocassins Montecarlo 1965. Més Gainsbourg que Rat Pack, per entendrens. Lúnic que ha canviat és licònic tupè, que des de fa un temps es veu nevat, com les cimeres del Canigó. Però no us deixeu enganyar pels cabells blancs. És el mateix Loquillo. El seu últim llibre, Chanel, cocaína i Dom Pérignon, se centra en la seva Segona Vinguda (comtal): el període 85-89, quan Barcelona semblava la capital dun Imperi, i Loquillo, un conqueridor que tornava triomfant. Un temps i un lloc fascinants dels quals, com ell mateix apunta, només en queden cendres.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

%d bloggers like this: