L’ofec econòmic de TV3 manté en l’aire la graella de la tardor

Nova aturada tècnica en les contractacions de TV3. La presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach, va xifrar divendres en 7,4 milions d’euros els diners que s’hauran de retallar en continguts si no arriba un finançament extraordinari que s’ha demanat a la Generalitat. La quantitat és la suma dels 4,2 milions que reclama l’Estat pels nous criteris en l’aplicació de l’IVA i la desviació prevista de 3,4 milions respecte al que es va pressupostar com a ingressos publicitaris.

Llorach va explicar divendres al Parlament que encara no té resposta de la Generalitat, pel que fa a aquests 7,4 milions. En canvi, sí que té un compromís escrit per a 8,6 milions d’euros que també es van demanar al Govern, en aquest cas per fer front a l’increment de les despeses de personal. “Tenim el compromís de tancar sense dèficit pressupostari”, va recordar la presidenta en funcions. En cas de no rebre els diners, per tant, “quedaria afectada la contractació de continguts entre el setembre i el desembre”.

L’estabilitat pressupostària de TV3 va ser objecte de debat també a compte de les polítiques retributives. La diputada de Cs Sonia Sierra va dir que TV3 era “la televisió autonòmica més cara” i que en part era per la quantitat de diners que es destinen a salaris (164 milions d’euros, una mica més de la meitat del pressupost), la qual cosa era més que les partides de personal, segons va dir, d’Atresmedia i Mediaset sumades.

En el torn de respostes, Llorach va argumentar que, si es mira l’aportació per habitant, TV3 no és la més cara. Va rebutjar la comparativa amb les privades perquè són canals que externalitzen la pràctica totalitat de la seva programació. A més, segons va recordar, es tracta de grups mediàtics que -cadascun d’ells- gasten molts més diners en total que TV3.

La cua del cas Albà

La comissió de control va debatre i va votar també una proposta de Ciutadans sobre el llenguatge de l’odi. Defensant la proposta, la diputada Sonia Serra va dir que a TV3 no es respecta el conjunt de la ciutadania. Va recordar casos com els de la crema de la Constitució en directe, o la broma a Enric Millo després que donés un ronyó a la seva dona, que va titllar d’“el moment més repugnant de la història de la televisió espanyola”, així com els tuits de Toni Albà insultant Inés Arrimadas, entre d’altres.

La proposta tenia dos punts. En el primer, s’instava TV3 a “no contractar persones o rescindir el contracte d’aquelles que difonen un discurs de l’odi, especialment contra les dones i el col·lectiu LGTBI”. JxCat i ERC van presentar una esmena conjunta en què demanaven que aquest punt es completés amb la cua “d’acord amb el que preveu el Llibre d’estil de la CCMA ”. Segons va denunciar el diputat Pep Riera, els grups no van saber que l’esmena no s’acceptava fins a minuts abans d’entrar a la sessió, tot i que la proposta de modificació es va presentar a principis d’abril.

Aquest primer punt va ser rebutjat, per 11 vots en contra i 9 a favor. Els que hi van votar en contra no estaven en desacord amb el fons de la qüestió, però sí en la forma. Va ser especialment contundent la diputada cupaire Natàlia Sánchez: “No participarem, again, en tornar a fer un ús partidista de la violència masclista. El redactat i el context és una instrumentació d’unes lluites que són imprescindibles. Ciutadans un dia diu que vol abanderar la lluita contra la violència masclista i l’endemà pacta amb Vox, que nega que les dones i el col·lectiu LGTBI visquin en plenitud de drets”. Totes les forces que van rebutjar aquest punt van especificar que condemnaven els tuits d’Albà.

El segon punt de la proposta encara era més polèmic: Ciutadans pretenia que TV3 rescindís el contracte de les productores si algun col·laborador o treballador seu “difonia discurs de l’odi”, encara que fos a través del seu espai personal. En aquest cas, la diputada Marta Ribas, dels comuns i que havia validat el primer punt, també va mostrar-s’hi en contra, de manera que va ser rebutjat per 12 a 8. La diputada republicana Raquel Sans va criticar que Cs “criminalitzi el conjunt dels mitjans públics a partir d’un tuit” d’un col·laborador d’una productora. “¿No deu ser que volen acabar amb el Polònia?”, va reblar. “Això de la crítica no els agrada gaire i, de seguida que poden, intenten coartar la llibertat d’expressió, ja sigui prohibint paraules als informatius o bé en els programes”.

L’exdirector de RAC1 vol que la pública torni a ser líder

La sessió de control d’ahir va viure un moment divertidament paradoxal. El va protagonitzar Eduard Pujol, de JxCat, quan va preguntar al director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, quines estratègies tenia pensat desenvolupar per recuperar el lideratge de les audiències, que la pública va perdre fa deu anys. El cas és que aquest diputat era director de RAC1 just quan la privada li va fer el sorpasso a Catalunya Ràdio. “Recuperar el lideratge és essencial”, va reclamar ara Pujol.

Gordillo va recordar que Catalunya Ràdio ha tancat el seu segon millor resultat històric -el millor va ser el curs passat- i que, per bé que no és líder, l’emissora té 216.000 oients més respecte l’últim any en el qual va ser líder. L’executiu va argumentar que “les qüestions pressupostàries” dificulten aspirar al lideratge “a curt termini”, a banda d’altres consideracions “que s’escapen a les funcions d’un director de Catalunya Ràdio”, en una probable referència a les dificultats que ha tingut en temporades anteriors per fitxar un parell d’apostes seves -Albert Om i Cristina Puig-, bloquejades en el seu moment pel consell de govern de la CCMA.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: