LLIBRE – Protocol M. L’afer Comorera

El matí del 7 d’agost de 1957, un Consell de Guerra jutjava a Barcelona en Joan Comorera, fundador del PSUC i conseller de la Generalitat republicana. Sis anys abans havia entrat clandestinament a Catalunya en considerar-se el legítim secretari general del seu partit. Havia decidit tornar de l’exili per lluitar contra la dictadura franquista i a favor del que ell sempre havia defensat, un projecte republicà, socialista, catalanista i democràtic, que fos capaç de fer de Catalunya un país igualitari i just, un projecte plural dirigit per les classes treballadores i que oferís el principi d’autodeterminació dels pobles com a punt central del seu programa, amb la promesa de lluitar per fer possible que les llibertats socials i nacionals formessin part d’un mateix propòsit.

Perseguit pel franquisme i l’estalinisme, durant tres anys i mig Comorera viurà clandestinament a Barcelona, editarà l’òrgan de premsa Treball, que repartiran per les bústies dels barris de la ciutat ell i la seva companya Rosa Santacana, i sobreviurà gràcies a les traduccions que farà de les novel·les del comissari Maigret.

Protocol M és un relat històric vibrant i entretingut, que pica l’ullet a la novel·la negra i que a més d’apropar-nos a la figura de Joan Comorera, ens fa passejar per una època de la mà de personatges extraordinaris, de ficció però també reals com l’Artur London, Josep Benet, Manuel de Pedrolo o Solé Barberà.

La fotografia de la coberta amb el Consell de Guerra de 1957 ens retorna a imatges actuals que ja creiem arxivades definitivament.

 

Biografia de l'autor

 

Ramon Breu i Panyella (L’Hospitalet de Llobregat, 1956) és professor d’història i d’educació en comunicació, formador del professorat, articulista i escriptor. Coordina el projecte Cinescola, un portal educatiu en català per avançar en l’alfabetització mediàtica dels escolars. Ha rebut diferents premis com ara el del CAC a l’escola; el Premi Aula del Ministeri d’Educació; el Marta Mata de Pedagogia; el Film Història de la UB; o el Baldiri Reixac-UOC d’Innovació Educativa. Pel que fa a la ficció, les seves obres pretenen difondre la memòria en contextos de novel·la històrica amb rivets del relat negre clàssic, buscant sempre una escriptura plaent i amena. Ha publicat, entre d’altres, les novel·les La mirada del voltor (2013); Històries secretes (2014); La veritat no serveix de res (2016); Temps de plom (2018); Herois sense horitzó (2019) o Lluny del paradís (2019, Premi Vila d’Ascó).

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

%d bloggers like this: