LLIBRE – Els anys (no tant) daurats

Al mes de març del 2009 quan el president de França i copríncep dAndorra declara que renuncia al seu càrrec si el G20 no pren decisions contra els paradisos fiscals i si Andorra no abandona el seu model fiscal, la política andorrana torna a passar per uns quants anys més de turbulències. Apareixen de sobte papers a WikiLeaks en què shi revela que lexcap de govern dAndorra hagué de renunciar a la reelecció degut a la pressió de la diplomàcia francesa. El mateix, Albert Pintat, que acabà confessant que la croada contra Andorra era injusta. Quedà força ben clar des de llavors que eren ben lluny les dècades glorioses daquell creixement frenètic que semblava que no tenia final. Un creixement econòmic marcat per cues interminables de turistes que venien a comprar vaixelles Duralex, tabac, alcohol i de pas deixar uns quants diners al banc. El llibre pretén traçar la trajectòria més recent del país. Des que cau Hitler a Europa fins a la crisi catalana actual. Ben bé, desque sinauguren les primeres pistes desquí fins que Antoni Martí declara no reconèixer la declaració referendada del parlament de Catalunya passant per la Constitució, la Gran Recessió o la guerra contra el terrorisme islamista radical.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

%d bloggers like this: