LLIBRE – Corre, democràcia, corre. Mobilització i repressió a la Catalunya de la Transició

El llibre que el lector té a les mans s’obre amb una frase —que caldria esculpir en marbre— del poeta Marcos Ana, qui es va passar vint-i-dos anys a les presons franquistes. Escriu: «Mucha gente dice que hay que pasar página, y yo digo, sí, pero después de haberla leído». Efectivament, les societats democràtiques no poden prescindir del seu passat, i en el cas espanyol, encara al segle xxi, superar el passat comporta apropar-se a la significació de la Guerra Civil, del franquisme i les seves conseqüències, així com incorporar la memòria de l’antifranquisme al bagatge col·lectiu, una assignatura encara pendent.

Malgrat que sovint s’ha presentat la Transició com un procés pacífic i que va culminar tal com havia estat dissenyada, aquesta obra aborda alguns dels aspectes més negligits en les lectures «oficials» d’aquest període, com ara el paper de les mobilitzacions populars per forçar els reformistes provinents de la Dictadura a permetre l’assoliment d’un sistema democràtic homologable en els aspectes formals amb les democràcies occidentals. Aquests centenars de manifestacions no són presents en molts relats del període, que menystenen la innegable contribució d’una ciutadania disposada a sortir al carrer i enfrontar-se a una policia que seguia actuant com si res no hagués canviat.

També es posa l’èmfasi en la repressió governamental d’aquestes mobilitzacions, en l’evolució dels cossos policials heretats de la dictadura i en la seva actuació, sovint ben allunyada de les pautes d’una societat democràtica com la que estava prenent forma.

Tal com assenyala Carme Molinero al pròleg de l’obra, som davant d’un «llibre necessari

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: