Llarena dóna la raó als indepes

Rate this post

La fiscalia belga, que no un jutge, li ha dit a la justícia espanyola, així com per resumir, “que n’aprenguin”. I segons ha manifestat Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla”, els ha dit “ignorants”.  

Total, que l’euroordre de detenció emesa pel jutge Pablo Llarena contra els consellers Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig ara mateix no serveix ni per embolicar un entrepà d’arengades. I el pitjor per la justícia espanyola és que la clatellada al jutge, li rebota a tota la institució. Volent guanyar el partit per 10-0 a base d’expulsar tot l’equip contrari amb vermella directa i amb l’àrbitre rematant els córners, han acabat amb el camp clausurat. En aquest moment la imatge de la justícia espanyola a Europa és comparable a la de Cristina Cifuentes a les botigues de cremes. Perquè, com va dir el poeta: “Qui menja hores, caga rellotges”.

Per tant, el que ha fet Llarena ha estat donar la raó als indepes. Amb tots els errors i encerts comesos (per cert, algun dia hauríem de parlar de l’exigència l’autocrítica als indepes, una demanda inexistent per l’unionisme), resulta que l’objectiu dels indepes ha estat, és i serà, marxar del sistema que ha creat a Llarena i al llarenisme (concepte). I, de pas, que els espanyols s’adonin en mans de qui estan. I no és una opinió, és una descripció.

Naturalment que un estat té el dret i el deure d’usar les armes (metafòricament parlant) que tingui al seu abast per defensar la seva “integritat nacional”. La pregunta és: totes les armes? On hi ha el límit? Per defensar la llei cal vulnerar la llei?

¿Un Estat té dret, en nom de la que afirma ser la seva llei, a vulnerar la seva pròpia llei? Quina llei és primer, la que un Estat afirma que és la seva o la Llei, en majúscula, entesa com a Estat de Dret? Un Estat té dret, en nom de la seva integritat, a apallissar ciutadans en actitud pacífica i després inventar-se i manipular uns fets irreals per acusar-los de violents? Un Estat té dret a perseguir els seus ciutadans innocents potinejant la legalitat i deixant-los indefensos davant una llei arbitrària? Un Estat té dret a empresonar representants elegits pels ciutadans acusant-los de delictes inexistents,  manipulant les proves i aplicant la llei a conveniència, encara que repetidament caigui en contradiccions? Un Estat té dret a pressionar els mitjans de comunicació perquè publiquin mentides elaborades per les seves clavegueres?

Milions d’espanyols veuen el moviment indepe com una agressió personal, com un atac a les seves arrels, a la seva essència, quan haurien de veure’l com allò que pot servir perquè la qualitat democràtica d’Espanya sigui homologable a la de la resta de països de la UE. O sigui, per millorar Espanya. Perquè si per mantenir la situació, l’Estat ha estat capaç d’arribar on ha arribat, ¿qui garanteix que en qualsevol altra situació el llarenisme no farà el mateix amb ells?

Per aquests milions d’espanyols que veuen els indepes com algú que vol destruir-los, què és més important, la unitat d’una Espanya basada en la injustícia política que aplica la il·legalitat domèstica o l’Espanya on regeixi l’Estat de Dret internacional i que mantingui amb Catalunya una relació de germans ben avinguts i que fan la seva vida?

I aquesta no és la gran pregunta sinó la gran resposta.

Anar a la font
Iu Forn

Powered by WPeMatico

Translate »