L’independentisme s’imposaria el 14-F davant l’insuficient avanç d’Illa

El mur independentista, malgrat les serioses fissures que presenta, resistirà l’embat de l’anomenat efecte Illa a les eleccions catalanes del 14-F. El PSC seria la primera força, amb 33-34 escons però Junts, amb 31-34 i ERC, que li segueix, amb 29-32, aguanten els seus resultats del 2017, disputen la victòria als socialistes i podrien renovar la majoria absoluta independentista amb la CUP, que torna a disparar-se amb 9-11. Així ho reflecteix una enquesta de Feedback per a ElNacional.cat. a vuit dies de la cita amb les urnes.

El sondeig, de 800 entrevistes telefòniques realitzades en la primera setmana de la campanya electoral, entre l’1 i el 5 de febrer, reflecteix així mateix l’enfonsament de Ciutadans, que va ser primera força en les eleccions del 21 de desembre del 2017, i ara només reté 9-10 dels 36 seients que va obtenir, i la irrupció de la ultradreta, Vox, al nou Parlament, amb entre 6 i 9. En Comú Podem milloraria, amb 8-10 i el PP no aixeca cap: 3-4. El PDeCAT, l’hereu directe de l’extinta Convergència, quedaria fora del Parlament.

Hemicicle general

La mostra preveu una participació del 61,22%, molt per sota de l’històric 79,09% assolit a les eleccions el 21-D i eleva a un 30,7% la previsió de votants indecisos. La qual cosa, unida als dubtes sobre la seguretat de la votació en plena tercera onada de la pandèmia de coronavirus malgrat les mesures sanitàries reforçades als col·legis electorals, dibuixa un marc de màxima incertesa. Ho evidencia també el fet que, si bé en la pregunta de “a qui creu que votarà” el 14-F, s’imposa amb claredat el PSC, un 38,2% dels enquestats respon, no obstant això, que creu que serà ERC el partit “que guanyarà” els comicis. Un 17,6% creuen que guanyarà el PSC i un 7,9%, Junts.

Illa dobla Iceta

El PSC, liderat fins a l’inici de la campanya pel ja exministre de Sanitat seria la força guanyadora dels comicis en vots i escons i rellevaria al capdavant del bloc unionista Ciutadans, de la patacada dels quals és el beneficiari principal. Salvador Illa doblaria els resultats que va obtenir Miquel Iceta el 2017, en passar de 17 escons a 33-34 i d’un 13,86% 23,12% dels vots, gairebé 10 punts percentuals més. Per demarcacions, el PSC seria primera força a Barcelona (22-23) i Tarragona (5), desplaçant Cs de la primera posició. Els socialistes serien primers en vots -fins ara només ho havien aconseguit en les eleccions de 1999 i 2003- i, per primera vegada, en escons, encara que lluny de les seves marques històriques. Amb tot, el president Pedro Sánchez, màxim impulsor de la també anomenada operació Illa només aconseguiria els seus objectius en part: l’independentisme continua sumant. Si se’ns permet l’expressió, amb les dades dels sondeig, Illa s’aboca a fer un Arrimadas.

Hemicicle BCN

Hemicicle Tarragona

Junts resisteix

Junts per Catalunya, el partit del president a l’exili, Carles Puigdemont, que encapçala la llista de Barcelona, amb Laura Borràs com a candidata efectiva a la presidència de la Generalitat, seria de nou segona força, amb 31-34 escons i un 19,96%. És a dir, mantindria els mateixos diputats que va obtenir el 21-D com a marca electoral que incloïa el PDeCat i independents o bé, per la franja baixa de la forquilla, en perdria 3. Junts repetiria com a primera força en les circumscripcions de Girona (6) i Lleida (5-6). Uns resultats amb què, de nou contra pronòstic, guanyaria la partida a ERC en la batalla que mantenen els fins ara socis de Govern per l’hegemonia de l’independentisme.

Hemicicle Girona

Hemicicle Lleida

ERC manté opcions

Els republicans, liderats per Pere Aragonès, vicepresident amb funcions de president després de la inhabilitació de Quim Torra, partien com a favorits en totes les enquestes però repetirien el tercer lloc, si bé l’empat tècnic en la capçalera de la classificació electoral que recull el sondeig de Feedback entre el PSC, Junts i ERC manté obertes les seves opcions de victòria i sorpasso. ERC, amb un 19,42% dels vots, es mou en una forquilla de 29-32 diputats, és a dir, en cediria tres o conservaria els obtinguts el 2017 (32). Els de Oriol Junqueras, pres a Lledoners, que, com Puigdemont des de l’exili, s’ha implicat a fons a la campanya, serien segons a Barcelona (17-18), encara que Junts els segueix molt de prop (16-17). També serien segona força en Girona (4) i a Lleida (4-5), on podrien empatar amb Junts.

El gran salt de la CUP

Qui sí que fa un gran salt al bloc independentista és la CUP, que seria quarta força. Els anticapitalistes, ara liderats per l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater, líder de Guanyem, es propulsarien fins als 9-11 diputats, amb un 7,68% dels vots. Per la franja alta de la previsió superarien el seu màxim històric (10 diputats als comicis del 2015) i doblarien folgadament els 4 actuals.

Desfeta de Ciutadans

L’ensorrament es produeix al sector taronja. Ciutadans passaria de la primera posició que va aconseguir Inés Arrimadas el 2017 a la cinquena amb Carlos Carrizosa. Una desfeta sense pal·liatius que es traduiria en un exigu 7,36% dels vots (van aconseguir un 25,35%) i 9-10 escons, de 26 a 27 menys. Els taronges, que van superar àmpliament el milió de vots el 2017, ara es quedarien en 253.000: és a dir, perdrien 3 de cada 4 paperetes. A la demarcació de Barcelona, on van obtenir 24 diputats, no superarien ara els 6-7; a Tarragona passarien de 5 a 1. També en Girona i Lleida mantindrien la representació per la mínima.

Els comuns, a l’alça

Trepitjant-li els talons a Cs hi ha En Comú Podem. Els comuns, encapçalaments per Jéssica Albiach i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com a màxim referent, mantenen la seva representació al sondeig de Feedback amb tendència a l’alça: un 7,29% i de 8 a10 escons.

Vox al Parlament

La setena força seria Vox, la formació d’ultradreta que lidera a l’Estat Santiago Abascal i presenta a Catalunya Ignacio Garriga. Vox també es beneficia de la patacada de Cs i podria formar grup parlamentari còmodament si es confirmen els resultats del sondeig, que els atorguen un 6,13% dels vots i de 6 a 9 diputats. L’extrema dreta, que mai no ha tingut seient al Parlament de Catalunya, aconseguiria la majoria dels seus escons a Barcelona (5-6), n’aconseguiria 1 a Tarragona i pugna també per aconseguir actes en Girona (0-1) i Lleida (0-1).

El PP continua com a cuer

El PP continuaria com a cuer de la taula. L’emergència de Vox d’una banda i les factures del 155 -intervenció de l’autonomia el 2017 amb Mariano Rajoy- impedeixen als d’Alejandro Fernández qualsevol avenç. Fins i tot encara els queda marge per recular: obtindrien un 3,90% dels vots i 3-4 diputats ( 4,24% i 4 escons al 2017, quan ja van ser última força). Els populars seguirien sense representació a Girona i Lleida veurien perillar l’escó de Tarragona (0-1). A Barcelona passarien de 4 a 3. Un pèssim balanç per a les aspiracions del seu líder estatal, Pablo Casado, tan implicado como Sánchez en la campaña catalana.

Dues possibles majories

El panorama, és, doncs de màxima fragmentació, amb 8 forces polítiques al parlament del parc de la Ciutadella, una més. Com es pot formar govern? Si es confirmen els resultats de l’estudi de Feedback es podrien articular, sobre el paper, dues possibles majories de govern. L’actual, de signe independentista, amb Junts, ERC i el suport de la CUP, es mou en una forquilla d’entre 69 i 77 escons -un per sobre dels 68 necessaris per a la majoria absoluta per la banda baixa-, la qual cosa neutralitzaria la victòria d’Illa com va succeir en el 2017 amb Arrimadas, que va obtenir 36 escons (dos més que els que atribueix el sondeig al PSC per la franja alta).

L’altra majoria possible, en teoria, és un pacte d’esquerres encapçalat pel PSC en què participin els comuns i ERC, que sumaria entre 70 i 76 escons. Succeeix, emperò, que els de Pere Aragonès han descartat per terra , mar i aire l’acord amb els socialistes. De fet, l’independentisme alerta que Illa podria intentar ser investit amb el suport extern de Vox, com ho va ser Ada Colau a Barcelona gràcies a Manuel Valls. D’acord amb les dades del sondeig, un possible pacte PSC-comuns amb un eventual suport per a la investidura d’Illa de tots els grups del centre fins a l’extrema dreta unionista -Cs, PP i Vox- amb l’objectiu de desallotjar l’independentisme de la presidència sumaria entre 59 i 67 escons.

Molt a prop del 50% independentista

Així doncs, el bloc independentista no cedeix terreny o, en el pitjor dels escenaris de l’estudi, molt poc. Amb tot, i malgrat la clara majoria en escons -dels 70 actuals als 69-77 del sondeig- i un lleuger avenç en vot absolut, a l’independentisme se li resisteix l’objectiu d’assolir el 50% del total de les paperetes. La suma de Junts, ERC, CUP, PDeCat i Primàries obtindria el 48,18% dels vots. En el 2017, Junts, ERC i la CUP van collir el 47,50%, bé és cert que un nivell de participació electoral històric. Això sí, si els comptes es fan en clau de partits que estan a favor del referèndum per resoldre el conflicte Catalunya-Espanya, el vot als comuns amplia aquest còmput fins al 55,47%.

Entre indecisos….

A l’increment de l’abstenció en part per les incerteses associades a la pandèmia -un 14% declara que no votarà- s’afegeix també la indecisió dels electors a l’hora de decidir el seu vot: un 30,7% no sap per qui ho farà. Aquest percentatge és del 31,2% entre els que van votar Cs als anteriors comicis, del 29,9% al PSC, el 29,2% a Junts, el 26,4% entre els comuns i el 21,7% a ERC.

… i molt fidels

En canvi, la CUP és l’opció amb més índex de fidelitat electoral: declaren que repetiran un 74,1% dels qui ja la van votar el 2017. També tornarà a fer-ho un 65% dels electors del PSC. Els comuns tenen un 53,3% de votants que repetiran i un 15,1% que ara ho farà pel PSC i un 1,8% per ERC. El PP té un 53,1% de votants fidels i un 30,4% que emigrarà a Vox. A Junts, un 50% seguirà a casa, mentre que un 6,1% passarà a ERC. A ERC la tornarien a votar un 48,4% i un 10,2% dels seus electors del 2017 ara anirà a Junts. Ciutadans, en canvi, només retindria el 14,2% dels seus votants: un 18,9% optarà el 14-F pel PSC i un 13,4% per Vox. Entre indecisos i molt fidels, hi ha partit.

Àmbit de l’estudi: Catalunya. Univers: Població major de 18 anys empadronada a Catalunya i amb dret a vot en unes eleccions al Parlament de Catalunya. Mètode: Enquesta telefònica amb combinació de telèfons fixes i mòbils. Mostra: 800 enquestes. Quotes: la mostra es proporcional a les variables estructura per grups d’edat i gènere; i s’estableix com a control del treball de camp per a la selecció de les unitats mostrals (ciutats) la variable Demacració. Condicions estadístiques: marge d’error total possible de +-3,54%, per una població infinita (cens de 5.623.962 persones), amb un nivell de confiança del 95,5%, on K=2, i el supòsit de màxima indeterminació (p=q=50/50). Treball de camp: les enquestes s’han realitzat entre el dilluns 1 al divendres 5 de febrer de 2021.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *