L’independentisme es presenta a les eleccions sense una estratègia compartida però amb el referèndum com a comú denominador

El sobiranisme es presenta al 14-F sense una estratègia compartida però amb el referèndum com a comú denominador 3 anys després de l'1-O. JxCat aposta per "ratificar" la DUI si l'independentisme supera el 50% del vots però alhora buscar un referèndum acordat amb ajuda internacional. ERC veu el diàleg com la "millor via" per fer un nova consulta sobre l'autodeterminació. Malgrat això, avisa a l'Estat que una negativa a negociar "si perdura en el temps" pot desembocar en una acció unilateral de l'independentisme. La CUP es marca l'objectiu de repetir un referèndum "com a molt tard" el 2025 i parlen d'una "insurrecció democràtica". Mentre que PDeCAT i els comuns coincideixen en l'aposta per un referèndum pactat i descarten la unilateralitat.

JxCat vol fer compatible la DUI i un referèndum
La principal promesa de JxCat pel que fa a l'eix nacional és implementar la república si l'independentisme supera el 50% de vots el 14 de febrer. I el full de ruta per fer-ho passa perquè en el primer ple del Parlament després de constituir-se s'adopti una resolució que "ratifiqui" la vigència de la DUI del 2017. JxCat defensa que aquesta acció no suposa aixecar la declaració unilateral d'independència sinó que es tracta d'una resolució política per forçar una negociació. De fet, un altre pas en cas de superar per primera vegada el 50% és sol·licitar la intervenció dels organismes europeus per assolir un referèndum "acordat i vinculant" i creuen que amb una majoria de vots independentistes l'Estat es veurà "obligat" a negociar.

JxCat també vol que la resolució del Parlament "reconegui" el Consell per la República com a "Autoritat Nacional". I li atorguen a aquest òrgan el paper de liderar políticament el moviment independentistes i de "preparació d'estructures" per al nou estat. En canvi, reserven per a la Generalitat la funció de vetllar pel progrés, la cohesió, el benestar i la sostenibilitat del país sense renunciar a la resistència institucional davant els "atacs" de l'Estat.

Si el 14-F es revalida la majoria independentista, JxCat considera que al govern espanyol "ja no li quedaran més excuses per no obrir un procés de negociació real amb el Govern de la Generalitat". El partit de Carles Puigdemont posa "condicions" a aquesta negociació amb l'Estat: reconeixement mutu com a subjectes polítics que es respecten com a interlocutors vàlids; una amnistia "immediata", acabar amb la "repressió"; i un mediador internacional.

Junts apunta que si l'Estat manté la seva posició "d'intransigència i immobilisme", no tindria "cap sentit" que el moviment independentista optés per una "estratègia d’espera indefinida". Així, si Madrid es nega a negociar, el futur Govern ha d'estar "plenament disposat a prendre les decisions unilaterals que corresponguin". Pel que fa a la "repressió", es marquen com a objectiu aconseguir una Llei d’Amnistia per a les gairebé 3.000 persones "represaliades" a Catalunya com a punt inicial en la resolució dels conflicte polític.

ERC aposta per un referèndum acordat sense descartar la unilateralitat
El programa electoral d'ERC descriu el que anomena "via àmplia cap a la independència". Els republicans es marquen l'objectiu de superar el 50% de vots independentistes en les properes eleccions i "repetir-ho successivament", sense concretar quantes vegades. Aposten per teixir "grans aliances" en els consensos de país com la fi de la repressió i el dret a l'autodeterminació així com aprofitar tots els instruments per millorar la vida dels catalans davant la "triple crisi". La via d'ERC també passa per "forçar" l'estat espanyol a acceptar l'amnistia i el referèndum com a úniques vies per resoldre el conflicte amb Catalunya i "teixir aliances internacionals".

La candidatura d'ERC aposta per la via del diàleg i la negociació com a millor via per fer un nou referèndum. "Sabem i defensem que el referèndum pactat és el millor escenari, l’opció que genera més garanties i reconeixement internacional immediat. Per això, és l’escenari prioritari, però no l’únic", adverteixen en el programa electoral. ERC alerta a l'Estat que una negativa a negociar un referèndum "si perdura en el temps" pot desembocar en una acció unilateral de l'independentisme. I per aquest motiu, els republicans aposten per preparar-se per a un eventual escenari de referèndum no acordat.

"Es l’escenari que desitgem? No, el que desitgem és l’escenari escocès. Però, per desgràcia, no hi podem renunciar, perquè renunciar-hi, tenint en compte com és l’estat espanyol, seria el mateix que renunciar a la independència", argumenten. Els republicans conclouen que només hi ha una manera de guanyar la independència: treballar per ser més i per ser més forts i fortes. A diferència de JxCat i la CUP, el programa d'ERC no fa cap referència al Consell per la República.

La CUP: referèndum com a "molt tard" el 2025
El programa de la CUP i Guanyem no inclou un termini per a un nou referèndum tot i que durant la campanya en diverses ocasions la candidatura ha dit que volen que es faci "com a molt tard" el 2025, és a dir, en la pròxima legislatura. El document estableix que cal "recuperar la iniciativa i reconstruir la unitat al voltant del referèndum" perquè és la "proposta majoritària de la societat catalana per donar sortida al conflicte obert entre el poble català i l’Estat espanyol". "Si bé és cert que ja hem fet un referèndum, no significa que sigui una eina que s’hagi de descartar. Altres nacions sense estat, com el Quebec o Escòcia, han entès que l’exercici de l’autodeterminació és un dret en disputa que cal replantejar quan la correlació de forces resulta favorable", afegeix el document.

La CUP aposta pel que anomena una "insurrecció democràtica" i assenyala que pot prendre la forma de vaga general, d'un nou referèndum d'autodeterminació o d'un acte institucionalitzat d'unilateralitat "al qual les institucions es vegin forçades per les pressions del moviment popular". Pel que fa a la taula de diàleg, la CUP diu que s'hi ha de treballar des "d'una lògica de negociació" establint les condicions prèvies. En cas que la taula no suposi cap avenç el programa diu que cal legitimar les vies alternatives-unilaterals i desobedients- que permetin resoldre el dret a l'autodeterminació. La candidatura també defensa l'amnistia com una proposta política "que entén que la defensa dels drets col·lectius en una situació d’excepcionalitat penal i legislativa no pot ser jutjada ni perseguida".

La llista liderada per Dolors Sabater presenta el Consell per la República com una eina per superar "l'actual atzucac independentista causat per la repressió i l’esgotament de l’esquema polític amb el qual es va arribar fins al 2017".

D'altra banda, el programa no entra a valorar amb quines condicions la candidatura liderada per Dolors Sabater podria entrar a formar part del Govern després del 14-F. Un tema que ha generat polèmica després que el Consell Polític de la CUP hagi qüestionat que s'obri la porta a formar part de l'executiu.

El PDeCAT, en contra la "confrontació estèril"
El programa electoral del PDeCAT aposta per un referèndum pactat i reconegut internacionalment "com més aviat millor". I creu que aquest ha de ser un dels temes "imprescindibles" dels espais de diàleg que s'han de "consolidar" aquesta legislatura. La candidatura liderada per l'exconsellera Àngels Chacón aposta per fer compatible l'ambició independentista amb el que anomena "bon govern". "Creiem en una Catalunya independent, però l’estratègia no pot ser mateixa de la passada legislatura, l’estratègia a seguir no pot ser exclusivament la de confrontació estèril", afegeix la candidatura en el programa electoral.

El PDeCAT lamenta que l'amnistia i els indults "estan trigant massa" i consideren que Catalunya no recuperarà la normalitat mentre els polítics i representants de la societat civil empresonats o a l'exili no recuperin la seva llibertat. La candidatura defensa que l'amnistia és "la solució més justa i adequada" però també afegeix que els indults i la modificació del Codi Penal poden ser un "primer pas".

El programa del PDeCAT no fa cap esment al Consell per la República. En l'àmbit del finançament, la candidatura defensa que Catalunya ha d'augmentar entre 7.000 i 10.000 milions d'euros anuals que, segons els seus càlculs, equivaldria a reduir el dèficit fiscal entre un 45% i un 65%.

 

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: