L’imam de Ripoll va anar a la Lluna

No, l'home no va anar a la Lluna. Sí, l'imam de Ripoll era confident del CNI. Són les dues grans teories de la conspiració del dia. La primera ha estat desmentida pel silenci històric dels grans rivals dels americans en la lluita espacial. Esclar, si Armstrong i Aldrin no haguessin trepitjat la lluna, els soviètics de llavors o els russos d'ara, haurien fet el possible per presentar les proves que ho demostressin. Lògic, no? En canvi, amb la segona teoria succeeix l'efecte contrari perquè és precisament el silenci qui l'alimenta.

I això planteja la gran pregunta: davant les proves que està presentant cada dia Carlos Enrique Bayo, els interpel·lats no tenen res a dir? Prefereixen el silenci a que tothom pensi que, efectivament, l'imam de Ripoll cobrava de l'Estat (per tant, vostè i jo li pagàvem un sou), que el CNI seguia els seus passos i els dels integrants de la cèl·lula terrorista, que sabien els moviments de tots ells per Europa i que, per tant, podien sospitar que preparaven el que van acabar fent i que l'atemptat es podria haver evitat?

És que si no diuen res de res, si no desmenteixen tot el que s'està explicant, els ciutadans no tenim cap altra alternativa que creure'ns la versió segons la qual 14 persones van morir per culpa de la incompetència manifesta de qui ens havia de protegir. I haver de pensar això, realment és molt trist.

Ull, no estic dient que els serveis d'intel·ligència siguin els responsables dels atemptats. I sí dic que preveure una situació com aquella és molt complicat perquè tot és tan horrorosament senzill com llogar una furgoneta i circular a gran velocitat per un carrer amb molta gent. No, estic dient que si l'Estat no surt a donar la seva versió, no m'ofereixen cap opció. No puc escollir. Entre Bayo i el silenci, només puc triar Bayo. Ell ofereix proves i documents i la versió contraria ofereix emmudiment.  

I a partir d'aquí l'altra única alternativa que ens deixen és especular sobre les causes d'aquest silenci. Per què calla l'Estat? Si davant d'un cas tan bèstia prefereixen assumir que la majoria de catalans pensem que tenen relació amb l'atemptat abans que explicar-nos la veritat, ens estan regalant sospitar que amaguen una cosa encara pitjor.

És que miri que seria senzill acabar amb les especulacions i les teories de la conspiració. Surts i dónes la teva versió. O bé: “mirin, sí, l'imam era confident nostre, però va ser molt hàbil i va aconseguir que no sospitéssim d’ell. I els nois van prendre mesures de seguretat molt bones i ens van enganyar”. I a partir d'aquí es depuren responsabilitats i es prenen les mesures oportunes perquè no torni a passar. O bé “no, l'imam no era confident nostre i dels nois no en sabíem res de res”. I tema resolt.

Les famílies de 14 persones s'ho mereixen. I nosaltres també. Perquè entre una cosa i una altra, com a societat encara no hem passat el dol d'aquell horror.  

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: