L’habitatge català: manca de rehabilitació, finançament i incompliment de normativa

L'habitatge català arrossega anys d'incompliments de normativa, constantment canviant, que es solapa amb una manca de finançament i una priorització relativa per part de les administracions. El Consell Assessor d'Infraestructures de Catalunya ha alertat avui de les mancances de l'habitatge català, centrat principalment en la falta d'obres de rehabilitació i restauració, un negoci que, defensen, "té un gran potencial per desenvolupar però manca de finançament a llarg termini". A més, el Consell ha avisat que no s'està complint la normativa d'inspecció d'habitatge, si bé des del 2002, només s'ha inspeccionat el 35% de l'habitatge acumulat de més de 45 anys i que per tant estan obligats a passar una inspecció. 

En paraules del secretari del Consell, Salvador Guillermo, "no s’esta complint la normativa d’inspecció, ja que no assolim ni la meitat dels pisos que s’han de mirar i rehabilitar". Alhora, el president del gremi de constructors, Josep Gassiot, assegura que només es van inspeccionar 60.000 edificis, d'un total de 170.000. D'aquests inspeccionats, Gassiot explica que el 10% van presentar deficiències greus o molt greus, i fins el 35% deficiències importants, cosa que "no s'ha de poder permetre perquè juguem amb la salut de les persones". 

Manca d'inversió pública

Des de l'organització es reivindica la rehabilitació d'habitatges també pel fet que "és un sector amb gran potencial per desenvolupar que genera llocs de treball i beneficis socials, econòmics i ambientals". En aquest sentit, es proposa donar "major coherència al marc normatiu de la rehabilitació i realitzar planificacions consensuades, tant política com socialment" i motivar la inversió pública en aquest sector. De fet, segons les dades, la inversió pública a Espanya en habitatge i serveis comunitaris va passar d'un 0,4% del PIB al 0,1% en el període 2007-2017.

"Els ajustos pressupostaris han mermat el sector de la construcció, i especialment de la rehabilitació, que és el més intensiu en mà d’obra", ha assegurat Guillermo. "Segurament no hauria de tornar a arribar als nivells tan alts del 2007 però ha de mantenir els que té ara". 

A més, des del Consell també es reclama dissenyar paquets de finançament públic i privat a llarg termini i que complementàriament se subscriguin acords voluntaris amb les empreses comercialitzadores d'energia o altres mecanismes per a finançar la rehabilitació energètica; i modificar la regulació de l'IVA aplicat a la rehabilitació i l'eficiència energètica.

Greuges

De fet, les polítiques i gestió dels recursos d'habitatge estan distribuïts entre les diverses administracions. Els recursos públics mes importants provenen del Plan Nacional de la Vivienda i també d'ajudes de la Unió Europea, però són aplicats per les autonomies, que també hi aporten recursos, i finalment les grans ciutats es gestionen en consorcis locals. Tots acaben depenent de les assignacions pressupostàries anuals: en el cas d'Espanya, l'estoc d'habitatges que es sotmeten a rehabilitació major és inferior a un 1%, mentre que França o Alemanya estan per sobre de l'1,5%. 

El 2018, a Catalunya es van visar direccions d'obra per ampliar, reformar o restaurar només 5.630 habitatges, l'equivalent a l'1% del parc, "clarament insuficient per donar resposta a les necessitats". Per contra, a Espanya, el volum de restauració i renovació dels edificis va ser de 38.027 milions d'euros, el 54% de l'activitat edificatòria.  

Finalment, des del Consell Assessor, asseveren que "a Barcelona i a Catalunya en general, s’hi han fet coses molt ben fetes, però aquesta expertesa i experiència queda retinguda perquè no tenim un pla global ni eines financeres per un finançament a llarg termini". 

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: