L’exèrcit espanyol bombardeja l’Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat

Rate this post

Tal dia com avui de l’any 1934, fa 84 anys, en el marc dels Fets del Sis d’Octubre i la proclamació de l’Estat Català dins la República Federal espanyola, després d’unes hores d’intensos combats al centre de Barcelona, l’exèrcit espanyol —comandat pel capità general de Catalunya, Domènec Batet— ocupava i emplaçava peces d’artilleria a la plaça de Sant Jaume i a la plaça Nova i bombardejava l’Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat. Segons la premsa de l’època, a les 22.45 hores del dia anterior “las fuerzas del ejército, que venían por la calle Jaime I, llegaron hasta la plaza (de Sant Jaume) y, sin cesar el tiroteo, tomaron posiciones, emplazando varios cañones en puntos que consideraron de mayor estrategia”.

Fins a les tres de la matinada del dia 7, el creuament de foc es va limitar a trets de fusell i ràfegues intermitents de metralladora. Cap a les quatre, després d’una hora d’alto el foc, el comandant d’artilleria José Fernandez Unzué —que seria afusellat el 1936 per la seva implicació en la rebel·lió militar del 18 de juliol— , va ordenar foc a discreció contra les façanes i les teulades de l’Ajuntament i de la Generalitat. La mateixa premsa relata que “los momentos fueron de un dramatismo agudo. Dos granadas fueron a caer por una de las claraboyas de la escalera principal, sin que, por verdadero milagro hiciera explosión. De no ser así, la metralla hubiera derribado el tabique inmediato al salón de sesiones en el que se hallaba gran número de concejales”.

L'exercit espanyol bombardeja l'Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat. Militars espanyols a la Plaça Sant Jaume. Font Josep Maria Sagarra

Militars espanyols a la plaça de Sant Jaume / Josep Maria Sagarra

La intensitat de l’atac s’explica pel propòsit evident d’ensorrar els dos edificis amb totes les persones que hi havia a l’interior. La mateixa premsa relata que “los proyectiles de los cañones, al rebotar contra la fachada principal, retumbaban en todo el edificio, y, por otra parte, granadas y proyectiles penetraban por todos los orificios de la casa”. Tant l’Ajuntament com la Generalitat concentraven la pràctica totalitat de la representació electa que després de les sessions no havia abandonat els edificis a causa de l’excepcionalitat de la situació. I, també, segons la premsa de l’època, hi havia una parella de nuvis que el vespre anterior s’havien trobat envoltats pels combats i s’havien refugiat a l’edifici consistorial. 

Imatge principal: Militars espanyols a la plaça de l’Àngel / Blog Llibertat

Anar a la font
Marc Pons

Powered by WPeMatico

Translate »