“L’exercici físic m’ha ajudat a deixar enrere les drogues”

Anna Guerid va començar a consumir drogues als 13 anys per curiositat. Primer tabac i alcohol i, després, cànnabis. Creia que aquestes substàncies la feien sentir millor però, sent major d’edat, es va adonar que havia de parar. “La vida no m’omplia i m’estava fent mal”, explica. Va ser llavors quan va arribar a Eines, un centre de Sant Cugat del Vallès on ha estat quatre anys i mig rehabilitant-se. Hi ha combinat l’esport amb la teràpia de grup. “L’exercici físic m’ha ajudat a deixar enrere les drogues”, reconeix.

Ara recorre Catalunya com a monitora de la TransEines.cat, una travessa amb usuaris d’aquest centre del Vallès Occidental que des de l’estiu passat fa el país a peu durant un mes per desestigmatitzar i explicar les conseqüències de les drogodependències. “Per a mi és un honor i tot un repte intentar que ningú més passi pel que he passat jo”, diu orgullosa després de rebre l’alta en l’expedició de l’any passat.

La ruta és part del procés de rehabilitació que segueixen alguns usuaris d’aquest centre. Al matí fan trenta quilòmetres diaris com a part de la teràpia i, a la tarda, participen en xerrades de sensibilització a les poblacions per on passen. Demà comencen una nova TransEines.cat des de Viella (Vall d’Aran), en un recorregut de 800 quilòmetres que, en aquesta edició, els portarà per localitats com ara Sort, Ripoll, Vic, Torelló i Vilafranca del Penedès.

Acompanyats per un equip de suport, els participants compaginen l’itinerari amb altres activitats com ara l’escriptura d’un diari personal en què treballen emocions i valors com la superació. Marc Muntané és un dels excursionistes que s’estrenen en aquesta edició. Té 25 anys i porta nou mesos rehabilitant-se de l’addicció a la cocaïna. La ruta li recorda l’època en què anava de campaments, però reconeix que l’experiència és ben diferent: “Hauré de seguir amb la teràpia i tenir molta constància”.

A l’expedició també hi ha Àlex Florensa, director d’Eines i impulsor de la travessa. Després de rehabilitar-se d’una addicció a l’alcohol i a la cocaïna, fa vuit anys que s’ha format com a terapeuta i psicòleg clínic, a més d’entrenador. L’exercici físic també li ha estat fonamental per superar l’addicció: “Em feia tenir menys ansietat i m’ajudava a no pensar en el consum”. Tot i així, reconeix que cada procés de rehabilitació és diferent i que fer esport no és l’única sortida: “És un camí més en el qual les endorfines que segregues et fan sentir millor”, explica, recordant que també hi ha altres tractaments i teràpies.

Per a Florensa una qüestió fonamental és canviar la percepció social de les drogodependències: “S’associen al vici però és una malaltia”. Fins i tot, va més enllà i ho defineix com “el càncer del segle XXI”, ja que cada vegada són més comunes. Per això creu que cal visibilitzar-les i ajudar les persones que les pateixen: “Sempre estaré agraït a qui em va tractar, tothom mereix l’oportunitat de tornar a començar de zero”.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: