L’Europa pusil·lànime comença a parlar de l’1-O dos anys després

Ha hagut de passar una mica més de dos anys perquè el polonès Donald Tusk, expresident del Consell Europeu durant el referèndum de l'1 d'octubre i actualment president del Partit Popular Europeu (PPE), hagi pronunciat alguna cosa més d'aquella jornada, que ell va seguir des de Brussel·les, i de la violència policial extrema contra els votants d'aquella jornada. Ha dit Tusk que "el meu primer consell a Rajoy [llavors president del govern] va ser que no utilitzés la força contra la gent". Més de mil persones que només pretenien dipositar un vot en una urna van resultar ferides, segons els recomptes mèdics que es van dur a terme aquella jornada.

És reveladora la por de parlar dels que ocupaven responsabilitats aquell 1-O en països europeus o a la mateixa CE. Tusk ja va ser un dels pocs que va alçar la veu demanant una negociació que no va arribar. És probable, fins i tot, que el polonès fos el cavall blanc que va convèncer el president Puigdemont de retardar la proclamació d'independència el dia 10 d'octubre i proclamar tan sols la validesa del referèndum. Caldrà esperar que el president ho reveli públicament un dia.

El club europeu no permet fissures i només quan estàs fora de qualsevol decisió transcendent sembla que t'atreveixes a dir el que vergonyosament o prudentment vas callar. Deu haver-hi més contingut d'aquella conversa dominical però caldrà esperar un temps més. Com coneixerem, en el futur, la contundència d'Angela Merkel amb Rajoy i de més d'un primer ministre europeu aquell violent 1-O. D'això, Rajoy no ha dit res a les seves selectives memòries publicades recentment.

Tot just vint dies després, el 20-O, Tusk va anar a Oviedo a recollir, juntament amb el polèmic Jean-Claude Junker i el dretà Antonio Tajani, el premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia. Va ser un acte de pompa unionista i de suport a Felip VI després del seu lamentable discurs el 3 d'octubre. Tusk Va tenir ocasió d'explicar la seva conversa amb Rajoy i potser algunes coses haurien estat diferents. El trencaclosques d'aquells dies a les cancelleries encara s'ha de completar.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: