L’Espanyol segueix sense aprendre dels errors (1-3)

L’Espanyol segueix sense aprendre dels errors. Després de diversos partits amb primeres parts per oblidar on l’equip de David Gallego acabava salvant els mobles gràcies a reaccions en les segones parts, aquest cop ha caigut amb estrèpit davant d’una sòlida Reial Societat (1-3) que no ha desaprofitat les facilitats que els han concedit els blanc-i-blaus. Segueix sense sumar cap punt l’Espanyol en Lliga a casa, igualant d’aquesta forma la pitjor arrencada de la seva història en aquest campionat: les 3 jornades seguides perdent de la temporada 1947-48. Aleshores, l’Espanyol va marcar tres gols i en va rebre 7. Ara en prou feines n’ha marcat un (en pròpia porteria de Zaldua) i n’ha encaixat 8. El pitjor de tot, però, segueix sent la preocupant imatge d’una primera meitat que segueix allunyant els punts i els seguidors de l’RCDE Stadium. Gallego encara té crèdit, però més li val no tardar en trobar la tecla. Perquè ja se sap que, en el futbol, el crèdit mai és il·limitat. 

Amb Granero, Darder, Roca i Wu Lei, la proposta al mig, sobre el paper, semblava dissenyada per intentar esgarrapar possessió de pilota davant del talentós arsenal de tocadors de la Reial Societat, però la realitat és que han estat els bascos els que han imposat el seu joc. Sense complicacions, amb molts moviments de desmarcada i, sobretot, amb un pla de joc clar i generant constantment estructures per instal·lar-se en camp contrari amb diversos ofensius per tal d’enfonsar l’Espanyol en la seva meitat de camp. Els de David Gallego, de fet, han tardat 10 minuts en creuar la línia divisòria amb la pilota als peus. 

 

Una preocupant senyal del que vindria més endavant. L’Espanyol ha hagut de treure aigua de la seva área des del primer minut. Si el curs passat s’ho passava bé quan tenia la pilota, enguany està tornant a una versió preocupant que no es veía des de Quique Sánchez Flores. Un equip perdut amb la pilota, abusant d’un recurs ineficaç com és abusar de les pilotades a Calleri –que s’ha fet un fart de perseguir pilotes per les dues bandes- i feble, molt feble en defensa. Unes facilitats que no ha desaprofitat la Reial Societat, que després de comprovar com els atacs en estàtic no li acabaven de donar bon resultat, ha trobat petroli cedint la iniciativa a l’Espanyol per colpejar-lo en contraatacs. En el primer, Oyarzabal ha habilitat amb una gran passada creuada a Willian José, que ha definit tot sol davant un Diego López que ha tardat massa en sortir. Després, ha estat Portu qui s’ha quedat sol davant del gallec. L’ha intentat retallar, i després de fer-se amb un afortunat rebot ha regalat el segon al brasiler, que ha definit a plaer. En tots dos gols ha quedat assenyalat Dídac, massa lluny dels dos atacants a qui havia de marcar. 

Sense domini ni intensitat, l’Espanyol no ha sabut competir ni generar perill en un primer temps que fa massa partits que es repeteix, i que el públic ha castigat amb una xiulada. Gallego no ha executat cap canvi de jugadors al descans, però almenys el seu discurs ha servit per canviar la imatge. La posada en escena i la intensitat dels espanyolistes en el segon temps no han tingut pràcticament res a veure amb el primer. Quan el joc ha millorat, les ocasions han arribat. Granero, amb dos intents ben salvats per Moyá, i Calleri, amb un intent de vaselina que Aritz ha evitat, han estat a prop d’escurçar distàncies. Ho ha aconseguit finalment a través d’un gol en pròpia porteria de Zaldua, que no ha estat encertat quan ha intentat tallar una centrada de Campuzano. L’Espanyol, que venia de remuntar a l’Eibar i de salvar un punt contra el Ferencváros, s’ha vist amb opcions d’esgarrapar alguna cosa contra la Reial Societat, però aquesta sensació ha durat poc més de dos minuts. Sense temps per assaborir l’1-2, ha arribat el tercer de la Reial Societat, un regal de Calero que no ha desaprofitat Isak. Un revés inesperat que ha provocat que el desastre ja fos pràcticament irreparable. I podria haver estat pitjor, perquè a tres minuts del final una altra errada del mateix Calero l’ha estat a punt de culminar Isak. L’únic positiu del partit, el retorn de David López, que ha tornat a jugar 204 dies després de lesionar-se greument al genoll. Un bon reforç per ajudar a frenar una dinàmica que no convida precisament a l’optimisme. La xiulada amb la qual ha acomiadat l’RCDE Stadium al seu equip n’és el símptoma més clar.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: