L’Espanyol perd l’ànima a Leganés

L’Espanyol es troba en un decreixement del seu futbol i ha corroborat els mals resultats davant el Fuenlabrada i el Girona. Aquests dos partits semblaven accidents, com els definia Vicente Moreno, en la prèvia. Però vist amb perspectiva han estat uns avisos de la fatalitat i el cul de sac en què s’ha ficat l’Espanyol. Els catalans estan en crisi i la constatació ha arribat a Butarque. Els vells fantasmes de la temporada anterior han tret el cap, ja no de manera tímida, sinó decidida. El partit contra el Leganés havia de ser un cop sobre la taula per defensar el lideratge i s’ha transformat en una taquicàrdia i calfreds que ha expulsat els blanc-i-blaus de la zona d’ascens directe per primera vegada en tota la temporada.

La lliga arriba al primer terç de competició i els blanc-i-blaus han vist com els dubtes s’eixamplen i les certeses són, cada vegada, més intangibles. La bona salut anímica de l’equip és ara el gran perill i és conegut com el pla mental és la gran debilitat d’aquesta plantilla massa exposat a les giragonses emocionals.

El partit ha estat una autèntica tragèdia grega per a l’Espanyol que mai s’ha trobat còmode. El Leganés ha portat el pes del partit i ha retorçat el guió com i quan volia. Els catalans només ha pogut respirar amb una ocasió aïllada d’Embarba que ha xutat una falta al travesser. Aquest ha estat l’únic moment de felicitat blanc-i-blava. El matx s’ha liquidat en pocs minuts. El que han transcorregut entre l’epíleg de primera i el pròleg de la segona part. Una pèrdua de pilota de David López a la medul·lar ha propiciat la contra del Leganés culminada per Borja Bastón. Dos minuts després, els catalans s’ha quedat amb inferioritat numèrica per l’expulsió de Miguelón que ha vist la segona groga. Sense temps per agafar aire i preparar la remuntada, els catalans han encaixat el segon amb una bona acció d’Arnaiz que ha entrat dins de l’àrea com qui ha anat a buscar un tros de fuet per fer-se un entrepà. El davanter ha deixat planats a tres defenses i amb un xut al primer pal ha liquidat el partit. No s’ha arribat als cinquanta minuts de partit i l’Espanyol ja no tenia res més a dir. Resignat i pendent més del futur immediat. Les cares dels jugadors són un poema. El perill de deflació és latent i l’ànima blanc-i-blava s’ha perdut per la gespa de Leganés. El camí dels dubtes torna a ser immens i el dia en què calia donar un cop de puny i demostrar caràcter, l’Espanyol s’ha diluït com un tarró de sucre dins del cafè. 1 punt de 9 és un balanç que posa contra les cordes la capacitat mental d’una plantilla que no es pot permetre donar més peixet els seus adversaris. La qualitat de la plantilla hi és, però avui no s’ha vist enlloc. Fuenlabrada i Girona no van ser accidents sinó el pròleg d’una crua realitat. Toca fer propòsit d’esmena de manera radical, però les alarmes ja estan enceses. Ningú ha dit que seria fàcil. L’Espanyol ja està en el fang i ha de seguir remant.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

L’Espanyol perd l’ànima a Leganés

L’Espanyol es troba en un decreixement del seu futbol i ha corroborat els mals resultats davant el Fuenlabrada i el Girona. Aquests dos partits semblaven accidents, com els definia Vicente Moreno, en la prèvia. Però vist amb perspectiva han estat uns avisos de la fatalitat i el cul de sac en què s’ha ficat l’Espanyol. Els catalans estan en crisi i la constatació ha arribat a Butarque. Els vells fantasmes de la temporada anterior han tret el cap, ja no de manera tímida, sinó decidida. El partit contra el Leganés havia de ser un cop sobre la taula per defensar el lideratge i s’ha transformat en una taquicàrdia i calfreds que ha expulsat els blanc-i-blaus de la zona d’ascens directe per primera vegada en tota la temporada.

La lliga arriba al primer terç de competició i els blanc-i-blaus han vist com els dubtes s’eixamplen i les certeses són, cada vegada, més intangibles. La bona salut anímica de l’equip és ara el gran perill i és conegut com el pla mental és la gran debilitat d’aquesta plantilla massa exposat a les giragonses emocionals.

El partit ha estat una autèntica tragèdia grega per a l’Espanyol que mai s’ha trobat còmode. El Leganés ha portat el pes del partit i ha retorçat el guió com i quan volia. Els catalans només ha pogut respirar amb una ocasió aïllada d’Embarba que ha xutat una falta al travesser. Aquest ha estat l’únic moment de felicitat blanc-i-blava. El matx s’ha liquidat en pocs minuts. El que han transcorregut entre l’epíleg de primera i el pròleg de la segona part. Una pèrdua de pilota de David López a la medul·lar ha propiciat la contra del Leganés culminada per Borja Bastón. Dos minuts després, els catalans s’ha quedat amb inferioritat numèrica per l’expulsió de Miguelón que ha vist la segona groga. Sense temps per agafar aire i preparar la remuntada, els catalans han encaixat el segon amb una bona acció d’Arnaiz que ha entrat dins de l’àrea com qui ha anat a buscar un tros de fuet per fer-se un entrepà. El davanter ha deixat planats a tres defenses i amb un xut al primer pal ha liquidat el partit. No s’ha arribat als cinquanta minuts de partit i l’Espanyol ja no tenia res més a dir. Resignat i pendent més del futur immediat. Les cares dels jugadors són un poema. El perill de deflació és latent i l’ànima blanc-i-blava s’ha perdut per la gespa de Leganés. El camí dels dubtes torna a ser immens i el dia en què calia donar un cop de puny i demostrar caràcter, l’Espanyol s’ha diluït com un tarró de sucre dins del cafè. 1 punt de 9 és un balanç que posa contra les cordes la capacitat mental d’una plantilla que no es pot permetre donar més peixet els seus adversaris. La qualitat de la plantilla hi és, però avui no s’ha vist enlloc. Fuenlabrada i Girona no van ser accidents sinó el pròleg d’una crua realitat. Toca fer propòsit d’esmena de manera radical, però les alarmes ja estan enceses. Ningú ha dit que seria fàcil. L’Espanyol ja està en el fang i ha de seguir remant.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

L’Espanyol perd l’ànima a Leganés

L’Espanyol es troba en un decreixement del seu futbol i ha corroborat els mals resultats davant el Fuenlabrada i el Girona. Aquests dos partits semblaven accidents, com els definia Vicente Moreno, en la prèvia. Però vist amb perspectiva han estat uns avisos de la fatalitat i el cul de sac en què s’ha ficat l’Espanyol. Els catalans estan en crisi i la constatació ha arribat a Butarque. Els vells fantasmes de la temporada anterior han tret el cap, ja no de manera tímida, sinó decidida. El partit contra el Leganés havia de ser un cop sobre la taula per defensar el lideratge i s’ha transformat en una taquicàrdia i calfreds que ha expulsat els blanc-i-blaus de la zona d’ascens directe per primera vegada en tota la temporada.

La lliga arriba al primer terç de competició i els blanc-i-blaus han vist com els dubtes s’eixamplen i les certeses són, cada vegada, més intangibles. La bona salut anímica de l’equip és ara el gran perill i és conegut com el pla mental és la gran debilitat d’aquesta plantilla massa exposat a les giragonses emocionals.

El partit ha estat una autèntica tragèdia grega per a l’Espanyol que mai s’ha trobat còmode. El Leganés ha portat el pes del partit i ha retorçat el guió com i quan volia. Els catalans només ha pogut respirar amb una ocasió aïllada d’Embarba que ha xutat una falta al travesser. Aquest ha estat l’únic moment de felicitat blanc-i-blava. El matx s’ha liquidat en pocs minuts. El que han transcorregut entre l’epíleg de primera i el pròleg de la segona part. Una pèrdua de pilota de David López a la medul·lar ha propiciat la contra del Leganés culminada per Borja Bastón. Dos minuts després, els catalans s’ha quedat amb inferioritat numèrica per l’expulsió de Miguelón que ha vist la segona groga. Sense temps per agafar aire i preparar la remuntada, els catalans han encaixat el segon amb una bona acció d’Arnaiz que ha entrat dins de l’àrea com qui ha anat a buscar un tros de fuet per fer-se un entrepà. El davanter ha deixat planats a tres defenses i amb un xut al primer pal ha liquidat el partit. No s’ha arribat als cinquanta minuts de partit i l’Espanyol ja no tenia res més a dir. Resignat i pendent més del futur immediat. Les cares dels jugadors són un poema. El perill de deflació és latent i l’ànima blanc-i-blava s’ha perdut per la gespa de Leganés. El camí dels dubtes torna a ser immens i el dia en què calia donar un cop de puny i demostrar caràcter, l’Espanyol s’ha diluït com un tarró de sucre dins del cafè. 1 punt de 9 és un balanç que posa contra les cordes la capacitat mental d’una plantilla que no es pot permetre donar més peixet els seus adversaris. La qualitat de la plantilla hi és, però avui no s’ha vist enlloc. Fuenlabrada i Girona no van ser accidents sinó el pròleg d’una crua realitat. Toca fer propòsit d’esmena de manera radical, però les alarmes ja estan enceses. Ningú ha dit que seria fàcil. L’Espanyol ja està en el fang i ha de seguir remant.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

L’Espanyol perd l’ànima a Leganés

L’Espanyol es troba en un decreixement del seu futbol i ha corroborat els mals resultats davant el Fuenlabrada i el Girona. Aquests dos partits semblaven accidents, com els definia Vicente Moreno, en la prèvia. Però vist amb perspectiva han estat uns avisos de la fatalitat i el cul de sac en què s’ha ficat l’Espanyol. Els catalans estan en crisi i la constatació ha arribat a Butarque. Els vells fantasmes de la temporada anterior han tret el cap, ja no de manera tímida, sinó decidida. El partit contra el Leganés havia de ser un cop sobre la taula per defensar el lideratge i s’ha transformat en una taquicàrdia i calfreds que ha expulsat els blanc-i-blaus de la zona d’ascens directe per primera vegada en tota la temporada.

La lliga arriba al primer terç de competició i els blanc-i-blaus han vist com els dubtes s’eixamplen i les certeses són, cada vegada, més intangibles. La bona salut anímica de l’equip és ara el gran perill i és conegut com el pla mental és la gran debilitat d’aquesta plantilla massa exposat a les giragonses emocionals.

El partit ha estat una autèntica tragèdia grega per a l’Espanyol que mai s’ha trobat còmode. El Leganés ha portat el pes del partit i ha retorçat el guió com i quan volia. Els catalans només ha pogut respirar amb una ocasió aïllada d’Embarba que ha xutat una falta al travesser. Aquest ha estat l’únic moment de felicitat blanc-i-blava. El matx s’ha liquidat en pocs minuts. El que han transcorregut entre l’epíleg de primera i el pròleg de la segona part. Una pèrdua de pilota de David López a la medul·lar ha propiciat la contra del Leganés culminada per Borja Bastón. Dos minuts després, els catalans s’ha quedat amb inferioritat numèrica per l’expulsió de Miguelón que ha vist la segona groga. Sense temps per agafar aire i preparar la remuntada, els catalans han encaixat el segon amb una bona acció d’Arnaiz que ha entrat dins de l’àrea com qui ha anat a buscar un tros de fuet per fer-se un entrepà. El davanter ha deixat planats a tres defenses i amb un xut al primer pal ha liquidat el partit. No s’ha arribat als cinquanta minuts de partit i l’Espanyol ja no tenia res més a dir. Resignat i pendent més del futur immediat. Les cares dels jugadors són un poema. El perill de deflació és latent i l’ànima blanc-i-blava s’ha perdut per la gespa de Leganés. El camí dels dubtes torna a ser immens i el dia en què calia donar un cop de puny i demostrar caràcter, l’Espanyol s’ha diluït com un tarró de sucre dins del cafè. 1 punt de 9 és un balanç que posa contra les cordes la capacitat mental d’una plantilla que no es pot permetre donar més peixet els seus adversaris. La qualitat de la plantilla hi és, però avui no s’ha vist enlloc. Fuenlabrada i Girona no van ser accidents sinó el pròleg d’una crua realitat. Toca fer propòsit d’esmena de manera radical, però les alarmes ja estan enceses. Ningú ha dit que seria fàcil. L’Espanyol ja està en el fang i ha de seguir remant.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

L’Espanyol perd l’ànima a Leganés

L’Espanyol es troba en un decreixement del seu futbol i ha corroborat els mals resultats davant el Fuenlabrada i el Girona. Aquests dos partits semblaven accidents, com els definia Vicente Moreno, en la prèvia. Però vist amb perspectiva han estat uns avisos de la fatalitat i el cul de sac en què s’ha ficat l’Espanyol. Els catalans estan en crisi i la constatació ha arribat a Butarque. Els vells fantasmes de la temporada anterior han tret el cap, ja no de manera tímida, sinó decidida. El partit contra el Leganés havia de ser un cop sobre la taula per defensar el lideratge i s’ha transformat en una taquicàrdia i calfreds que ha expulsat els blanc-i-blaus de la zona d’ascens directe per primera vegada en tota la temporada.

La lliga arriba al primer terç de competició i els blanc-i-blaus han vist com els dubtes s’eixamplen i les certeses són, cada vegada, més intangibles. La bona salut anímica de l’equip és ara el gran perill i és conegut com el pla mental és la gran debilitat d’aquesta plantilla massa exposat a les giragonses emocionals.

El partit ha estat una autèntica tragèdia grega per a l’Espanyol que mai s’ha trobat còmode. El Leganés ha portat el pes del partit i ha retorçat el guió com i quan volia. Els catalans només ha pogut respirar amb una ocasió aïllada d’Embarba que ha xutat una falta al travesser. Aquest ha estat l’únic moment de felicitat blanc-i-blava. El matx s’ha liquidat en pocs minuts. El que han transcorregut entre l’epíleg de primera i el pròleg de la segona part. Una pèrdua de pilota de David López a la medul·lar ha propiciat la contra del Leganés culminada per Borja Bastón. Dos minuts després, els catalans s’ha quedat amb inferioritat numèrica per l’expulsió de Miguelón que ha vist la segona groga. Sense temps per agafar aire i preparar la remuntada, els catalans han encaixat el segon amb una bona acció d’Arnaiz que ha entrat dins de l’àrea com qui ha anat a buscar un tros de fuet per fer-se un entrepà. El davanter ha deixat planats a tres defenses i amb un xut al primer pal ha liquidat el partit. No s’ha arribat als cinquanta minuts de partit i l’Espanyol ja no tenia res més a dir. Resignat i pendent més del futur immediat. Les cares dels jugadors són un poema. El perill de deflació és latent i l’ànima blanc-i-blava s’ha perdut per la gespa de Leganés. El camí dels dubtes torna a ser immens i el dia en què calia donar un cop de puny i demostrar caràcter, l’Espanyol s’ha diluït com un tarró de sucre dins del cafè. 1 punt de 9 és un balanç que posa contra les cordes la capacitat mental d’una plantilla que no es pot permetre donar més peixet els seus adversaris. La qualitat de la plantilla hi és, però avui no s’ha vist enlloc. Fuenlabrada i Girona no van ser accidents sinó el pròleg d’una crua realitat. Toca fer propòsit d’esmena de manera radical, però les alarmes ja estan enceses. Ningú ha dit que seria fàcil. L’Espanyol ja està en el fang i ha de seguir remant.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

L’Espanyol perd l’ànima a Leganés

L’Espanyol es troba en un decreixement del seu futbol i ha corroborat els mals resultats davant el Fuenlabrada i el Girona. Aquests dos partits semblaven accidents, com els definia Vicente Moreno, en la prèvia. Però vist amb perspectiva han estat uns avisos de la fatalitat i el cul de sac en què s’ha ficat l’Espanyol. Els catalans estan en crisi i la constatació ha arribat a Butarque. Els vells fantasmes de la temporada anterior han tret el cap, ja no de manera tímida, sinó decidida. El partit contra el Leganés havia de ser un cop sobre la taula per defensar el lideratge i s’ha transformat en una taquicàrdia i calfreds que ha expulsat els blanc-i-blaus de la zona d’ascens directe per primera vegada en tota la temporada.

La lliga arriba al primer terç de competició i els blanc-i-blaus han vist com els dubtes s’eixamplen i les certeses són, cada vegada, més intangibles. La bona salut anímica de l’equip és ara el gran perill i és conegut com el pla mental és la gran debilitat d’aquesta plantilla massa exposat a les giragonses emocionals.

El partit ha estat una autèntica tragèdia grega per a l’Espanyol que mai s’ha trobat còmode. El Leganés ha portat el pes del partit i ha retorçat el guió com i quan volia. Els catalans només ha pogut respirar amb una ocasió aïllada d’Embarba que ha xutat una falta al travesser. Aquest ha estat l’únic moment de felicitat blanc-i-blava. El matx s’ha liquidat en pocs minuts. El que han transcorregut entre l’epíleg de primera i el pròleg de la segona part. Una pèrdua de pilota de David López a la medul·lar ha propiciat la contra del Leganés culminada per Borja Bastón. Dos minuts després, els catalans s’ha quedat amb inferioritat numèrica per l’expulsió de Miguelón que ha vist la segona groga. Sense temps per agafar aire i preparar la remuntada, els catalans han encaixat el segon amb una bona acció d’Arnaiz que ha entrat dins de l’àrea com qui ha anat a buscar un tros de fuet per fer-se un entrepà. El davanter ha deixat planats a tres defenses i amb un xut al primer pal ha liquidat el partit. No s’ha arribat als cinquanta minuts de partit i l’Espanyol ja no tenia res més a dir. Resignat i pendent més del futur immediat. Les cares dels jugadors són un poema. El perill de deflació és latent i l’ànima blanc-i-blava s’ha perdut per la gespa de Leganés. El camí dels dubtes torna a ser immens i el dia en què calia donar un cop de puny i demostrar caràcter, l’Espanyol s’ha diluït com un tarró de sucre dins del cafè. 1 punt de 9 és un balanç que posa contra les cordes la capacitat mental d’una plantilla que no es pot permetre donar més peixet els seus adversaris. La qualitat de la plantilla hi és, però avui no s’ha vist enlloc. Fuenlabrada i Girona no van ser accidents sinó el pròleg d’una crua realitat. Toca fer propòsit d’esmena de manera radical, però les alarmes ja estan enceses. Ningú ha dit que seria fàcil. L’Espanyol ja està en el fang i ha de seguir remant.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

L’Espanyol perd l’ànima a Leganés

L’Espanyol es troba en un decreixement del seu futbol i ha corroborat els mals resultats davant el Fuenlabrada i el Girona. Aquests dos partits semblaven accidents, com els definia Vicente Moreno, en la prèvia. Però vist amb perspectiva han estat uns avisos de la fatalitat i el cul de sac en què s’ha ficat l’Espanyol. Els catalans estan en crisi i la constatació ha arribat a Butarque. Els vells fantasmes de la temporada anterior han tret el cap, ja no de manera tímida, sinó decidida. El partit contra el Leganés havia de ser un cop sobre la taula per defensar el lideratge i s’ha transformat en una taquicàrdia i calfreds que ha expulsat els blanc-i-blaus de la zona d’ascens directe per primera vegada en tota la temporada.

La lliga arriba al primer terç de competició i els blanc-i-blaus han vist com els dubtes s’eixamplen i les certeses són, cada vegada, més intangibles. La bona salut anímica de l’equip és ara el gran perill i és conegut com el pla mental és la gran debilitat d’aquesta plantilla massa exposat a les giragonses emocionals.

El partit ha estat una autèntica tragèdia grega per a l’Espanyol que mai s’ha trobat còmode. El Leganés ha portat el pes del partit i ha retorçat el guió com i quan volia. Els catalans només ha pogut respirar amb una ocasió aïllada d’Embarba que ha xutat una falta al travesser. Aquest ha estat l’únic moment de felicitat blanc-i-blava. El matx s’ha liquidat en pocs minuts. El que han transcorregut entre l’epíleg de primera i el pròleg de la segona part. Una pèrdua de pilota de David López a la medul·lar ha propiciat la contra del Leganés culminada per Borja Bastón. Dos minuts després, els catalans s’ha quedat amb inferioritat numèrica per l’expulsió de Miguelón que ha vist la segona groga. Sense temps per agafar aire i preparar la remuntada, els catalans han encaixat el segon amb una bona acció d’Arnaiz que ha entrat dins de l’àrea com qui ha anat a buscar un tros de fuet per fer-se un entrepà. El davanter ha deixat planats a tres defenses i amb un xut al primer pal ha liquidat el partit. No s’ha arribat als cinquanta minuts de partit i l’Espanyol ja no tenia res més a dir. Resignat i pendent més del futur immediat. Les cares dels jugadors són un poema. El perill de deflació és latent i l’ànima blanc-i-blava s’ha perdut per la gespa de Leganés. El camí dels dubtes torna a ser immens i el dia en què calia donar un cop de puny i demostrar caràcter, l’Espanyol s’ha diluït com un tarró de sucre dins del cafè. 1 punt de 9 és un balanç que posa contra les cordes la capacitat mental d’una plantilla que no es pot permetre donar més peixet els seus adversaris. La qualitat de la plantilla hi és, però avui no s’ha vist enlloc. Fuenlabrada i Girona no van ser accidents sinó el pròleg d’una crua realitat. Toca fer propòsit d’esmena de manera radical, però les alarmes ja estan enceses. Ningú ha dit que seria fàcil. L’Espanyol ja està en el fang i ha de seguir remant.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: