L’Espanyol homenatja Jarque amb una golejada a Lucerna

Tres gols a domicili i porteria a zero per encarrilar una eliminatòria que arribarà amb la feina feta a l’RCDE Stadium (0-3). A Lucerna, l’Espanyol va tornar a mostrar-se com un equip dièsel: madura els partits amb paciència en el tram inicial i doblega els rivals amb puny de ferro i efectivitat amb el pas dels minuts. Gallego va repetir alineació i sistema, mantenint una estructura que creix a partir de la solidesa. Els blanc-i-blaus van controlar en tot moment un duel a partir d’una consigna innegociable per Gallego, la solidaritat defensiva. Començant per un Borja Iglesias que, sobre la gespa, segueix implicat, aliè als rumors sobre el seu futur. A Suïssa, com a Islàndia, al seu equip li va remenar la pilota de valent perquè fos la tècnica, i no el físic, l’element que desequilibrés la balança a favor dels blanc-i-blaus. Al primer temps va tocar picar pedra. En el segon, el desgast físic i els gols van castigar uns suïssos tocats i desanimats. 

L’Espanyol, que segueix lluny de la versió associativa i lluent de principis i finals del curs passat, va tornar a presentar-se com un equip pragmàtic que, de moment, es limita a fer el que sap fer bé. Que no és poc. Durant la primera mitja hora de joc, el Lucerna va pressionar força, però l’Espanyol va saber ser pacient per anar controlant el partit a través de la pilota. Tot i el ritme baix, els de Gallego van trobar una escletxa a partir d’una pilota filtrada on Ferreyra va imitar un pivot de bàsquet en un pick and roll: l’argentí va baixar a controlar la pilota, va descarregar-la a la banda dreta d’esquenes a porteria i ràpidament va girar-se per atacar el cor de l’àrea amb un moviment vertical que va culminar amb una rematada de cap exitosa després d’una precisa centrada picada de Melendo. Quarta diana de l’argentí, que té l’olfacte afinat en aquestes rondes prèvies de l’Europa League. El millor del gol, la dedicatòria unànime de tot l’equip aixecant els braços al cel. Dani Jarque, sempre present.  

El Lucerna amb prou feines va generar perill amb un xut mal desviat per Diego López que va provocar una indecisió defensiva. Insuficient per espantar un Espanyol segur i molt superior que va seguir a la seva, buscant el segon amb determinació i sense trencar-se. Müller va evitar dos bons intents del Panda i de Pedrosa, però no va poder amb el xut fort i elevat de Dídac, autor del segon. El tercer va ser encara millor, una obra d’art de Vargas que va mostrar la seva carta de presentació en partit oficial: retall, diagonal interior i definició exquisita amb un xut enroscat al segon pal.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: