L’Espanyol cau amb orgull a Mestalla (1-0)

Rate this post

L’Espanyol no ha pogut emportar-se un resultat positiu de Mestalla tot i competir de tu a tu contra el València (1-0). Els de Quique Sánchez Flores, que avui no ha estat al feu valencià per culpa d’un procés víric, s’han tornat a fer grans en un escenari exigent, però no han trobat la forma d’igualar el gol de Rodrigo.

Mal dia per reconciliar-se amb la pilota

Siguem sincers. Si bé és cert que l’Espanyol està acabant una temporada que ha estat decebedora en molts aspectes, no ho és menys que, contra els equips grans de la Lliga, els pericos han donat la cara. Resultats al marge, els blanc-i-blaus s’han fet grans en els escenaris de més prestigi i contra els rivals de més nivell. Barça, Atlètic de Madrid, Reial Madrid i València ho van poder comprovar de primera mà a Cornellà… i els valencians ho han tornat a fer avui al seu estadi.

Tot i no merèixer-ho, el conjunt xe va ser l’únic dels quatre primers classificats en guanyar a l’RCDE Stadium; i, sense fer tampoc els mereixements necessaris en el partit de la segona volta, avui com a locals, els de Marcelino també s’han acabat emportant els tres punts. Mestalla ha rebut un Espanyol irreconeixible a nivell positiu que ha posat els seus contra les cordes… però la sort ha tornat a somriure els mateixos.

Els avui comandats per Antonio Díaz, entrenador assistent i analista tècnic, han mimat la pilota com mai, l’han moguda d’un costat a un altre en busca d’oportunitats i això s’ha traduït en algunes oportunitats clares. Sense anar més lluny, Gerard Moreno ha vist porteria als 20 segons de matx, però l’àrbitre ha anul·lat la diana per un ajustat fora de joc. Les rotacions (Hermoso ha tornat a jugar després de nou partits i Melendo ha estat titular en detriment de Baptistao i Sergio García) s’han fet notar també en sentit profitós. 

Amb el cap ben alt

No obstant això, els catalans han escollit el pitjor dia per ser proactius, doncs al davant hi tenien un dels equips que més còmode se sent jugant a fer mal a partir de les transicions. Marcelino Garcia Toral ha tornat el somriure al València amb un joc eficaç, vertical i poderós a les àrees, però Rodrigo també en té part de culpa. El davanter espanyol només ha necessitat sis minuts per marcar el seu quinzè gol de la temporada i espatllar la gran primera part de l’Espanyol.

Abans del descans, un i altre equip han tingut ocasions per moure més el marcador, però Neto i Pau s’han encarregat de demostrar que són dos porters difícils de batre. A la represa, la possessió visitant s’ha diluït en un matx d’anada i tornada en el qual el València s’ha mostrat superior, però no més còmode que durant els primers 45 minuts. Els blanc-i-blaus han seguit mostrant una versió que ha aprovat l’examen d’orgull que tenia a Mestalla, on hi ha arribat instal·lat en terra de ningú i sense més objectiu que competir.

Després d’unes quantes jornades, els aficionats de l’Espanyol han pogut gaudir d’un bon partit dels seus futbolistes. I, per què no dir-ho, també d’una bona actuació dels seus rivals i, en conseqüència, d’un diumenge de futbol entretingut i de nivell. Aquesta temporada, la realitat és que els compromisos grans engrandeixen els pericos. En futbol, caràcter, intensitat i estratègia. En tot.

El desgast ha provocat que l’Espanyol arribés sense gasolina als instants finals, justament quan més la necessitava. Els de Quique han competit contra tot un València i han acabat caient. Això sí, ho han fet amb el cap ben alt. La propera jornada, els blanc-i-blaus tenen l’oportunitat, al camp del Getafe, de seguir motivant els seus aficionats amb actuacions a l’altura del que la institució perica requereix.

Anar a la font
Jordi Carné

Powered by WPeMatico

Translate »