L’escassa oferta d’habitatge a Barcelona provoca l’auge de preus a ciutats limítrofes

Rate this post

Viure a Barcelona és cada vegada més car, i trobar habitatge a un preu competitiu i assequible per la mitjana a la capital catalana es fa difícil, principalment per l’escassetat d’oferta. Aquest fenomen està provocant que, com a conseqüència, les zones limítrofes a Barcelona es beneficiïn de la demanda i l’absorbeixin, fet que provoca, alhora, una revalorització de la vivenda, segons les conclusions de l’Informe de Vivenda corresponent al tercer trimestre de Gesvalt, una companyia de consultoria i valoració de la vivenda. Amb tot, aquesta conseqüència no es dona només a Catalunya, sinó també a les zones frontereres d’altres ciutats importants de l’Estat, com Madrid.

De fet, en el cas de Barcelona, el preu mitjà se situa en 3.369 euros per metre quadrat; un preu al qual s’hi comença a aproximar molt Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) amb 3.273 euros per metre quadrat, o Castelldefels (Baix Llobregat) que ja val de mitjana 3.029 euros el metre quadrat. Per darrera, també superen els 2.000 euros per m2 ciutats com Cornellà de Llobregat, amb 2.189 euros per m2, el Prat del Llobregat, amb 2.172 euros, Cerdanyola del Vallès amb 2.112 euros i Viladecans, que arriba als 2.083 euros. Totes aquestes ciutats han patit grans increments de preus per la proximitat geogràfica a Barcelona, una ciutat amb una oferta insuficient per la gran demanda que té.

Preus alts a tota Catalunya

Pel que fa al conjunt de Catalunya, el preu de l’habitatge ha augmentat un 8% el tercer trimestre del 2018 respecte al mateix període de l’any anterior, segons explica l’estudi. Així doncs, de mitjana, el preu del metre quadrat català se situa en 1.538 euros, 143 euros més que la mitjana espanyola, on el promig és de 1.395 euros. 

Per províncies, Barcelona lidera els alts preus, amb 1.877 euros per metre quadrat; seguida per Girona (1.406 euros), Tarragona (1.188 euros) i Lleida, a la cua, amb 874 euros. 

Desigualtat entre autonomies

Un tema a destacar són les diferències del preu de l’habitatge entre les comunitats autònomes. Segons apunta l’informe de Gesvalt, a totes les autonomies ha augmentat el preu exceptuant Astúries, on ha disminuït un 2% en aquest darrer període. D’altra banda, però, els increments més notoris s’han produït a Madrid (12%), Balears (11%), Castella i Lleó (10%), Castella-la Manxa (9%), Comunitat Valenciana (9%), la Rioja (8%), país Basc (8%), Navarra (8%) i Catalunya (8%). Seguint la tendència alcista, però de forma més moderada, es troben les regions de Galícia (4%), Aragó (5%), Canàries (6%) i Múrcia (7%); mentre que en altres casos els valors mitjans han mantingut la seva estabilitat com a Cantàbria (4%) i Extremadura (4%), segons les dades de l’informe. 

Espanya, on el lloguer xucla més part del sou

Amb tot, un estudi de la OCDE assegurava fa uns mesos que a Espanya és el país de la OCDE on la gent dedica un percentatge més gran del seu sou per pagar la vivenda. En termes de lloguer i amb dades extretes de la base de dades de la OCDE i de l’Institut Nacional d’Estadística, el 37% de les famílies dediquen més del 40% del salari a l’habitatge -de mitjana als països de la OCDE, només el 15% de les famílies dediquen aquesta quantitat-.

Alhora, dins d’Espanya, a Catalunya és on es dedica més part del sou pel lloguer, un 47,93% de mitjana. Segons dades de la Comissió Europea i l’INE del sou mitjà i el preu d’un habitacle mitjà, i calculades per Business Insider, el percentatge del sou dedicat a cada comunitat autònoma queda com es veu al gràfic següent: 

 

 

 

Anar a la font
Carlota Serra

Powered by WPeMatico

Translate »