Les serps surten de franc

"Que tiri la primera pedra qui mai no hagi vist una conspiració on no hi era. Que tiri la primera pedra qui no hagi relatat com si fos notícia el que va sentir dir a algú que sabia tan poc com ell."

Walter Lippman. L'opinió pública

 

Fa molt que les fake news van matar els ofidis, però abans que això passés, a les redaccions coneixíem perfectament l'arribada de les serps d'estiu. Arribaven amb la temporada, amb la canícula, amb la sequera estival de temes que es produïa quan encara érem capaços de parar el món una temporada i descansar. Fins i tot els mitjans es despoblaven de redactors que, això sí, havien deixat plena la "nevera" de coses que es podien anar descongelant quan el rigor del descans anés deixant les pàgines buides. Les serps duraven el mateix que l'estiu. Mai de la vida en tornaves a sentir parlar a partir de setembre. Eren temes que apassionaven dos mesos i desapareixien sense soroll i sense que ningú protestés per haver-se quedat sense la resolució. Coses que s'inflaven o que directament eren banals. Fins i tot veritats a mitges o mentides entretingudes com l'aparició misteriosa i puntual de Nessi, el monstre del llac Ness, estiu rere estiu. Les serps d'estiu, aquestes que ningú no sortirà a desmentir.

Veig que aquest estiu algunes també treuen el nas o fan ziga-zagues sinuoses per aquí i per allà sense que sigui possible desvirtuar-les. Esmentaré, per exemple, aquella que diu que el tribunal del procés estaria pensant a treure a la llum la decisió de la sentència a finals de juliol sense aportar el text i, per tant, sense fonamentació jurídica. Passa que el tribunal no sortirà a afirmar ni a negar res i que utilitzant el condicional és fàcil no mullar-se i posar parapets quan vegem que a finals de juliol no surt res. I és millor que aquesta dada sigui una serp d'estiu, perquè això seria una temeritat i ens hauria de sumir a tots en una profunda indignació. Sembla que tot va sorgir d'una dada que parla d'un esborrany de ponència de Marchena i que "hi hauria veus" que parlaven de repetir el que es va fer amb La Manada; que, per cert, no és una cosa nova en el Tribunal Suprem i que s'ha fet en diverses ocasions només que amb sentències de cassació d'assumptes que, sens dubte, no tenien la importància política i social que té aquest. A més, el tribunal sí que ha informat que no seran convocades les parts per a una lectura pública de la sentència. El cert és que la manera de treballar d'un tribunal no sol ser aquesta. Fins on jo he pogut veure en sentències complicades, primer es produeixen unes deliberacions prèvies i després el ponent va redactant un esborrany. "El ponent té tot el procediment al cap, però els membres del tribunal compleixen una funció decisiva, perquè no només aporten el seu criteri i la seva opinió sobre la prova i sobre el dret, sinó que aporten enfocaments diferents dels que ha donat el ponent, de manera que aquest els estudia i després tornen a ser deliberats. Es tracta d'una tasca col·legiada i la qualitat de la resolució és directament proporcional a la feina d'equip. La sentència és un camí a recórrer junts, per més que qui assenyali en principi el camí a seguir sigui el ponent. La iniciativa la porta ell, però per arribar a port són necessaris tots els membres del tribunal", en paraules d'un magistrat que ha escrit algunes de les sentències més rellevants d'aquest país. No crec que aquest escurçó d'estiu arribi a assolir proporcions molt grans.

Les teories conspiranoiques són doloroses per a la societat

Un altre dragó que s'ha activat, en portada!, és el de la presumpta fuga a Tailàndia de Puigdemont, que el seu advocat estaria pensant a comprar-li una identitat falsa, i suposem que un cap com el seu mateix, per ocultar-se. Això és imputar la intenció de cometre un delicte a l'advocat. Això d'aquest diari en el seu temps monàrquic i avui anàrquic és tremend. Per cert, Tailàndia sí que extradeix a Espanya. La font primigènia d'extradició són els tractats i la secundària la mateixa llei d'extradició passiva i hi ha jurisprudència a palades que mostra que ni tan sols calen els tractats i que s'atén al principi de reciprocitat. Però això és molt fàcil. Si no s'escapa, perquè això és una mentida, n'hi ha prou de dir que ha canviat d'idea per la informació publicada i et quedes tan ample. Recordin aquella altra serp, aquesta primaveral, que afirmava que el MH volia un sou d'assistent d'un altre eurodiputat perquè no tenia on caure mort.

Ahir algú es preguntava per què cap mitjà no s'havia fet ressò de les notes en les quals s'insinua, o s'afirma, que el CNI sabia que es cometria un atemptat a Barcelona i que ho va deixar córrer. Resulta que ens expliquen ara la tècnica del "correu mort", que és tan nova que jo ja la vaig utilitzar a la meva primera novel·la pels volts del 2013, i ens diuen que Abdelbaki es Satty era confident del CNI. Jo no dic ni que sí ni que no. El que pregunto és: i què? La cèl·lula que va cometre els atemptats de l'11-M a Madrid, els més sagnants de la història d'Europa, també tenia confidents entre els seus membres. Almenys Zuhier ho era de la Guàrdia Civil, el miner Trashorras de la Policia i sembla que els dos fugits, Afalad i Berraj, ho eren del CNI així com l'imam Cartagena. Això vol dir que els atemptats els van planejar els serveis d'intel·ligència o la seguretat de l'Estat? Doncs no, com ja va quedar demostrat. És un dels condemnats per proporcionar els explosius per a la matança qui insisteix: "És impossible que els autors actuessin sense el beneplàcit de les Forces de Seguretat, tenint com tenien seguiments telefònics i personals". Doncs no va ser impossible. Resulta que els confidents se'ls recluta perquè es mouen en un mitjà perillós en el qual poden agafar informació. Ningú no assegura que siguin gent de confiança. Crec que això és de primer de novel·la d'espies. No, no em crec que el CNI deixés posar una bomba en un lloc com la Rambla de cap manera. El cert és que el CNI, com els tribunals enjudiciadors, no faran rodes de premsa de desmentiment. Així que pot ser que haguem d'anar amb molt de compte amb aquestes coses. Les teories conspiranoiques són doloroses per a la societat.

N'hi ha prou amb veure que la pujada de temperatures ens porta estius africans i que cada un es refresqui com millor cregui. Tot així, no piquem amb els frescos. Serà menys divertit, però jo no crec ni que hi hagi decisió judicial al juliol ni que Puigdemont se'n vagi a Tailàndia a veure si el posen en una presó d'exprés de mitjanit, ni per descomptat, que la intel·ligència espanyola provoqués assassinats indiscriminats a la Rambla. Ja veuen. Soc escèptica i prefereixo els ventalls.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: