Les primeres cites, ja se sap

Rate this post

Tot anava rodat. Es respirava amor. En la mateixa setmana d’una Diada que, com sempre, els mitjans de Madrid auguraven desinflada i, com sempre, va acabar revitalitzada, tot es tornava petons i abraçades. Acabats de tornar de l’estiu, de cop, havíem passat de tenir un govern a Catalunya que reclamava votar la independència i un govern a Madrid que responia que ni parlar-ne i que ja es vota en les eleccions, a tenir un govern a Catalunya que continuava reclamant votar la independència però un a Madrid que responia que sí, que calia votar però més autogovern. L’avanç és notori: de discutir si calia votar a discutir què es vota. El següent pas semblava a punt de caramel.

El PSOE i PDeCAT havien pactat una moció per començar a negociar dins de la legalitat. Hi havia moltes possibilitats de votar-la amb bon resultat en el Congrés. Els violins sonaven i alguns ja posaven el xampany a refredar. Però, de sobte, tot es va torçar. Els socialistes cometen l’error d’escollir com a valedor de la moció el sempre subtil José Zaragoza, permetent-li posar-se a fer matisos i avisos a navegants. En el PDeCAT els va agafar la por que una part de l’independentisme els comencés a dir autonomistes i els d’ERC aprofitessin l’ocasió per esgarrapar-los uns vots. Als d’Esquerra els va agafar la por que una altra part de l’independentisme els digués botiflers i Puigdemont aprofités l’ocasió per esgarrapar-los uns vots. Ja no hi havia remei. L’amor s’havia trencat sense gairebé utilitzar-lo i la moció va ser retirada.

Les primeres cites sempre resulten difícils i costa d’arrencar, en l’amor i en el diàleg polític

Sent una mala notícia, que ho és, tampoc no s’ha de dramatitzar. Les primeres cites sempre resulten difícils i costa d’arrencar, en l’amor i en el diàleg polític. Però com tots, ho diguem o no, sabem que no hi ha altre camí ni sortida per assolir una solució, hi haurà més oportunitats i no tardaran gaire. Amb paciència, una mica més de sentit de l’oportunitat i uns quants bocamolls menys, segur que la següent moció que aposti per un diàleg dins dels límits de la realitat tira endavant.

A més, no tot van ser males notícies. Malgrat la importància de la moció i el seu estrepitós fracàs, ni populars ni Ciutadans, fins fa tot just uns dies preocupats i angoixats per la tirania que s’imposava a Catalunya amb la complicitat del govern titella de Pedro Sánchez, no van trobar un minut a les seves agendes per comentar l’assumpte, preocupats com estaven per la cabdal qüestió que desassossega els espanyols i representa, ara sí, la major amenaça contra la democràcia espanyola que mai s’ha vist: la tesi de Sánchez.

Anar a la font
Antón Losada

Powered by WPeMatico

Translate »