Les plomes blanques

Mitja humanitat viuria en un cicle d’estius que comencen i acaben. Quan ve l’hivern, un hivern rigorós com aquest que tenim, projecta la visió d’uns ous ferrats servits a l’asfalt de Sevilla. L’escalfen, com el record d’uns cossos nus damunt del llit, d’unes finestres obertes i de la màgica nit girant dins del quarto.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: