Les juntes electorals reben 6000 peticions per no estar a les meses el 14-F

Les juntes electorals han rebut 5.859 al·legacions de membres designats a les meses electorals per al 14-F. Son xifres provisionals i no de tot el territori encara, però són les primeres dades que reflecteixen la situació de por, inseguretat o de malestar de les persones que han d’estar en les meses electorals i que estan demanant la dispensa per no haver d’anar als col·legis electorals el diumenge 14 de febrer.

Segons dades del TSJC, el 29 de gener s’havien rebut a les juntes electorals de zona de Granollers 849 peticions per excusar-se d’aquesta obligació; a Terrassa, 622; i a Sant Feliu de Llobregat, 838.

Amb data d’avui, 2 de febrer, a Vic la junta electoral ha rebut 463 al·legacions; Vilanova i la Geltrú, 356: 1.012 a Sabadell; 648 a Arenys de Mar; i 687 a Reus.

És difícil compara-ho amb altres convocatòries electorals perquè no hi ha dades, però el que és segur és que mai fins ara les juntes electorals havien rebut tantes peticions per poder absentar-se d’estar en una mesa electoral.

Encara falten dies per completar el termini per presentar les al·legacions, el que podria elevar encara més la xifra. Els membres de les meses designats tenen 7 dies per al·legar des de que reben la notificació. “Les Juntes Electorals atendran totes aquelles causes sobrevingudes”, diu el TSJC en un comunicat. Per tant, es preveu que algunes de les al·legacions s’acceptin i siguin els suplents qui hagin d’estar a les meses electorals en substitució dels titulars. Segurament, mai com fins ara els suplents de les meses havien tingut un paper tant destacat.

Delicte electoral

No presentar-se a la mesa electoral si has estat designat és un delicte electoral penat.

El delicte electoral previst i penat en l’article 143 de la llei orgànica 5/1985, castiga amb penes de tres mesos a un any de presó i multa de sis a vint-i-quatre mesos, a més de la inhabilitació per votar. La llei també castiga amb les mateixes penes el particular que vulneri els tràmits del vot per correu.

Qui se’n lliura

La llei ja preveu una sèrie d’excepcions per no formar part d’una mesa electoral.

  • Tenir més de 65 anys.
  • Tenir una discapacitat o incapacitat permanent o temporal per treballar.
  • Gestació a partir dels sis mesos d’embaràs, baixa maternal i mare lactant durant els primers nou mesos.
  • Tenir cura de menors de vuit anys o persones amb discapacitat.
  • Estar ingressat en un centre penitenciari o un hospital psiquiàtric
  • Haver format part d’una mesa electoral en tres ocasions els últims 10 anys.
  • Ser víctima d’un delicte pel qual s’hagi imposat una pena o mesura cautelar de prohibició d’aproximació quan el condemnat o investigat estigui inscrit al cens del col·legi electoral.
  • Professionals que prestin serveis el dia de les eleccions a les juntes electorals, jutjats i administració pública amb funcions electorals.
  • Serveis essencials de vital importància a la comunitat durant la jornada com metges, sanitaris, protecció civil o bombers.
  • Directors de mitjans de comunicació i caps d’informatius que cobreixin la jornada electoral.
  • Professionals que participin en esdeveniments públics que se celebrin el dia de la votació, previstos amb anterioritat a la convocatòria i que no pugui ser substituït.

Les persones que compleixen aquests requisits ja ni tant sols entren en els sortejos que es fan des dels ajuntaments. Però a banda d’aquestes excepcions, després les juntes electorals tenen el seus propis criteris que passen, també, per una sèrie d’excepcions:

  • Tenir una lesió, malaltia física o mental que impedeixi exercir les funcions en la mesa.
  • Risc durant els primers sis mesos d’embaràs.
  • Estar a punt d’una intervenció quirúrgica.
  • Pertinença a confessions o comunitats religioses per les quals participar en una mesa electoral sigui contrari o incompatible.
  • El canvi de residència a una altra comunitat autònoma que dificulti assistir-hi.
  • Tenir esdeveniments familiars rellevants el dia de la votació que no es puguin ajornar o comportin pèrdues econòmiques importants.
  • Ser tutor de menors de 14 anys quan l’altre progenitor, fills més grans o ascendents a l’interessat, no es pugui fer càrrec del menor durant la jornada.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *