Les grans nits de Gerard Piqué

“Si els futbolistes només es dediquen a ser futbolistes, ho critiquem. Si fan altres coses a banda de jugar a futbol, també”, va deixar anar fa uns dies Ernesto Valverde en una roda de premsa, en l’enèsima pregunta sobre el Piqué empresari, el líder de Kosmos, que fa pocs dies feia vida entre Barcelona i Madrid quan es disputava la nova Copa Davis que organitza la seva empresa amb el suport del seu amic i soci, Hiroshi Mikitani. Piqué, un futbolista atípic pel seu tarannà de cul de mal seient i la seva capacitat discursiva més enllà dels tòpics futbolístics -per arribar, si cal, a mullar-se amb raonaments polítics-, està sempre en el punt de mira. Ja sigui per com juga o pel que diu.

El que està clar és que Gerard Piqué i indiferència són paraules que mai aniran de bracet. La seva versió més bromista i provocativa, que cau simpàtica a alguns i fa emprenyar a altres, forma part de la seva manera de ser, com també liderar diversos projectes més enllà de la que encara avui és la seva principal feina: ser el central del Barça. I si aquesta segueix sent la seva principal ocupació és perquè s’ho mereix. Es podrà criticar Piqué pels seus inicis de temporada -és dels que li costa fer els deures a les vacances abans de la pretemporada i va agafant la seva millor forma a mesura que es van superant els primers partits del curs-, però als grans partits són ben poques les ocasions en què falla. Els seu pas pel Manchester United el va començar a definir com a futbolista professional i, també, com a persona, segons el mateix futbolista explica. Al Barça va créixer al costat de Carles Puyol, per acabar agafant el seu relleu al centre de la defensa blaugrana, una de les posicions més complicades del món.

Ahir tocava la primera gran nit de Lliga de la temporada i Piqué, que va acabar coix després de donar-se un fort cop al genoll esquerre i haver de ser canviat, va estar a un alt nivell: seriós, atent i victoriós en les disputes. Piqué va estar a l’altura de Ter Stegen, crucial a la primera part amb dues mans salvadores, i de Messi, sempre el millor.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: