Les confessions eròtiques de Francesc Pujols

Francesc Pujols (1882-1962) és un dels personatges més atípics de la cultura catalana. Es va autoproclamar deixeble de Ramon Llull, va crear un sistema filosòfic (la hiparxiologia) i va ser (és) popularment conegut per la profecia formulada en la seva Concepte General de la Ciència Catalana (1918): “Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades”. O també per sentències amb espurna, com la que va fer davant del caminar parsimoniós, cavil·lador, d’una de les tortugues de l’Ateneu Barcelonès, on freqüentava la seva gran tertúlia: “Avui ja no es fan coses així”. Un personatge tan heterodox no devia tenir una vida eròtica comuna. Fruit precisament d’una reacció inusual, negar-se a culminar sexualment una nit d’amor quan la seva amant estava predisposada a fer-ho, Pujols es va justificar després a la dona que havia ferit amb una sèrie de cartes on li confessava la seva particular vida eroticosentimental i la seva concepció metafísica de l’amor. Una documentació inèdita que camina cap a un llibre del segell periodístic La Mira després d’iniciar una campanya de micromecenatge.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: