Les cartes de la memòria (i 7): Una cadira de boga Text i podcast

Cinc dones de paper assecant classifiquen les cartes de tinta i les daigua i sal. Fan torns de diverses hores en el no-temps, així poden eixugar la pena i la humitat sota el sol. A la plaça del retrobament, no cessen la música ni el ball. Els passos sempre caminen compassats, els uns reflexos dels altres, amb ànima de calidoscopi. Tampoc la impremta de tinta iridescent deixa dimprimir contes per espantar la por. A la terra de les paraules, labsència i lexistència parlen un mateix idioma. I a linterior del teix del silenci, el temps continua dibuixant els seus anells. Així queden marcades les sequeres i els períodes de pluja. Les cicatrius dun incendi. També els murmuris de la vida. El vent els torna, un eco que fa olor de resina. No és fàcil, labsència. És una cadira de boga, de fusta i tiges seques nuades, al carrer dun poble perdut. Una espera que no és espera. Perquè mai passa res. Tan sols el pensament, i la memòria.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Les cartes de la memòria (i 7): Una cadira de boga Text i podcast

Cinc dones de paper assecant classifiquen les cartes de tinta i les daigua i sal. Fan torns de diverses hores en el no-temps, així poden eixugar la pena i la humitat sota el sol. A la plaça del retrobament, no cessen la música ni el ball. Els passos sempre caminen compassats, els uns reflexos dels altres, amb ànima de calidoscopi. Tampoc la impremta de tinta iridescent deixa dimprimir contes per espantar la por. A la terra de les paraules, labsència i lexistència parlen un mateix idioma. I a linterior del teix del silenci, el temps continua dibuixant els seus anells. Així queden marcades les sequeres i els períodes de pluja. Les cicatrius dun incendi. També els murmuris de la vida. El vent els torna, un eco que fa olor de resina. No és fàcil, labsència. És una cadira de boga, de fusta i tiges seques nuades, al carrer dun poble perdut. Una espera que no és espera. Perquè mai passa res. Tan sols el pensament, i la memòria.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Les cartes de la memòria (i 7): Una cadira de boga Text i podcast

Cinc dones de paper assecant classifiquen les cartes de tinta i les daigua i sal. Fan torns de diverses hores en el no-temps, així poden eixugar la pena i la humitat sota el sol. A la plaça del retrobament, no cessen la música ni el ball. Els passos sempre caminen compassats, els uns reflexos dels altres, amb ànima de calidoscopi. Tampoc la impremta de tinta iridescent deixa dimprimir contes per espantar la por. A la terra de les paraules, labsència i lexistència parlen un mateix idioma. I a linterior del teix del silenci, el temps continua dibuixant els seus anells. Així queden marcades les sequeres i els períodes de pluja. Les cicatrius dun incendi. També els murmuris de la vida. El vent els torna, un eco que fa olor de resina. No és fàcil, labsència. És una cadira de boga, de fusta i tiges seques nuades, al carrer dun poble perdut. Una espera que no és espera. Perquè mai passa res. Tan sols el pensament, i la memòria.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: