Les 16 vides de Maggie O’Farrell

Maggie O’Farrell, figura clau de la literatura (nord) irlandesa i, amb cada nova i impecable entrega de la seva apassionant obra en marxa, de la literatura mundial, escriu un diari des dels 11 anys. De vegades li explica coses que no tenen res a veure amb el seu dia a dia. De vegades li explica coses que li han passat. Com aquella vegada que, de camí a Hong Kong, l’avió en què viatjava es va precipitar al buit. O aquella altra vegada que, quan era una adolescent, en plena nit, va decidir que, per què no, es tiraria al mar des d’una altura considerable, sense tenir en compte que podia no arribar a tocar fons –i així va ser– i que, per ella, estar envoltada de foscor equivalia a perdre’s per sempre. De vegades li explica coses que no li havia explicat a ningú. Per exemple, que un home li va posar al coll la corretja dels prismàtics amb què una setmana més tard va escanyar una noia que podria haver estat ella. Després, un dia, rellegint-ho, es va adonar que el seu diari no era només un diari. “He llegit prou llibres per adonar-me quan en tinc un al davant”, diu O’Farrell. S’aparta un rínxol pèl-roig, i afegeix, “i això era just el que tenia al davant”. Tenia un llibre sobre les 16 vegades en què havia esquivat la mort i el va acabar titulant Visc, i visc, i visc (L’Altra Editorial).

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: