L’empoderament del planter

Nico Melamed va posar la llum en un partit que va agafar un rumb perillós per a un Espanyol que ha sumat la segona victòria consecutiva però que no té els bioritmes d’inici de curs. El menut davanter es va vestir de gegant per demostrar que té cabuda, o com a mínim es mereix una oportunitat, en l’onze titular. L’Espanyol està mancat d’idees. No té la fluïdesa de fa unes jornades enrere i necessita referents nous que li il·luminin el camí. L’Espanyol, com a club, és indesxifrable; només els que el viuen de prop poden arribar a entendre’n la idiosincràsia. Però hi ha un element que és immutable i que es manté com un fil conductor infinit, dècades rere dècades, i és la força del seu planter. Futbolistes com Lardín, Tamudo o Gerard Moreno, per citar referents contemporanis, tenen un perfil comú: ser del planter. En els moments complicats sempre han salvat el club. Ho han fet al terreny de joc i gràcies a traspassos milionaris que han sanejat l’economia. És com un vell ritual i ahir Nico Melamed va agafar el relleu. Recordin el nom d’aquest noi de Castelldefels. El jove futbolista, de 19 anys, va entrar en la segona part per remuntar el partit amb dues accions decisives. Primer amb un golàs, prèvia assistència d’Embarba. Melamed va atacar l’espai amb ortodòxia i va definir millor. Sense temps per deixar respirar el Cartagena, va forçar un penal que va transformat RDT. Un altre del planter blanc-i-blau, Puado, va liquidar el partit amb una interminable cavalcada des de la medul·lar i que va culminar amb una preciosa definició. Un marcador rotund. Una remuntada grandiosa, però que deixa interrogants.

L’Espanyol necessita molt més, i durant 60 minuts no va carburar amb la suficiència que es mereix un equip de la seva talla. De moment, i enmig dels entrebancs, va aconseguir una segona victòria consecutiva que desdibuixa els dubtes. Però el més important és la figura de Nico Melamed. Un futbolista diferent i que mereix una oportunitat. Un talent pur que no cal domar sinó donar-li aire per respirar en un terreny de joc. El planter, sempre al rescat de l’Espanyol. Nico ja ho va fer a Sabadell i ahir ho va tornar a fer, per partida doble, a Cartagena. Recordin el seu nom.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

L’empoderament del planter

Nico Melamed va posar la llum en un partit que va agafar un rumb perillós per a un Espanyol que ha sumat la segona victòria consecutiva però que no té els bioritmes d’inici de curs. El menut davanter es va vestir de gegant per demostrar que té cabuda, o com a mínim es mereix una oportunitat, en l’onze titular. L’Espanyol està mancat d’idees. No té la fluïdesa de fa unes jornades enrere i necessita referents nous que li il·luminin el camí. L’Espanyol, com a club, és indesxifrable; només els que el viuen de prop poden arribar a entendre’n la idiosincràsia. Però hi ha un element que és immutable i que es manté com un fil conductor infinit, dècades rere dècades, i és la força del seu planter. Futbolistes com Lardín, Tamudo o Gerard Moreno, per citar referents contemporanis, tenen un perfil comú: ser del planter. En els moments complicats sempre han salvat el club. Ho han fet al terreny de joc i gràcies a traspassos milionaris que han sanejat l’economia. És com un vell ritual i ahir Nico Melamed va agafar el relleu. Recordin el nom d’aquest noi de Castelldefels. El jove futbolista, de 19 anys, va entrar en la segona part per remuntar el partit amb dues accions decisives. Primer amb un golàs, prèvia assistència d’Embarba. Melamed va atacar l’espai amb ortodòxia i va definir millor. Sense temps per deixar respirar el Cartagena, va forçar un penal que va transformat RDT. Un altre del planter blanc-i-blau, Puado, va liquidar el partit amb una interminable cavalcada des de la medul·lar i que va culminar amb una preciosa definició. Un marcador rotund. Una remuntada grandiosa, però que deixa interrogants.

L’Espanyol necessita molt més, i durant 60 minuts no va carburar amb la suficiència que es mereix un equip de la seva talla. De moment, i enmig dels entrebancs, va aconseguir una segona victòria consecutiva que desdibuixa els dubtes. Però el més important és la figura de Nico Melamed. Un futbolista diferent i que mereix una oportunitat. Un talent pur que no cal domar sinó donar-li aire per respirar en un terreny de joc. El planter, sempre al rescat de l’Espanyol. Nico ja ho va fer a Sabadell i ahir ho va tornar a fer, per partida doble, a Cartagena. Recordin el seu nom.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: