L’emotiva carta de la cunyada de Forn al jutge Llarena

Rate this post

La cunyada del conseller Joaquim Forn, Emma Masvidal, ha escrit una carta dirigida al jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, en la qual li demana una rectificació després que el passat divendres el magistrat denegués la sortida de la presó del conseller d’Interior. Amb un to emotiu però alhora crític, la familiar de Forn s’adreça a Llarena i li exposa fins a quin punt no entén l’enèssima decisió de l’alt tribunal.

La germana de la dona de Forn comença la carta amb un record dels seus temps com a mestra i amb una menció a la gran “satisfacció” quan realitzava les seves funcions correctament. Masvidal relaciona aquesta sensació amb l’últim pronunciament del magistrat: “Em pregunto si divendres, quan va denegar la sortida en llibertat d’en Joaquim Forn va tenir un d’aquests dies de satisfacció per haver encertat a la feina”, exposa Masvidal.

No em puc creure que sortís del seu lloc de treball, tranquil i convençut“, segueix la cunyada de Forn que intenta posar-se en lloc del jutge del Suprem en un intent que reflexioni sobre haver denegat la petició del conseller, que ja havia renunciat a la via unilateral i a la seva acta de diputat. “No em puc imaginar que sopés i anés a dormir sense tenir ni un mínim de remordiments”.

“Vostè està treballant per impartir justícia”, li recorda Masvidal, que no veu ni rastre de justícia en els darrers moviments judicials. De fet, la cunyada de Forn no entén que ser independentista pugui ser motiu suficient com per mantenir Forn empresonat. En aquest punt, fa tot un al·legat i li recorda que l’independentisme és un moviment amb un suport popular de més de dos milions persones que pensen i se senten com ell“. “No seria capaç de ficar-me en un camp professional que no és el meu, però quan a mi la feina no em sortia prou bé reflexionava i rectificava”, sentencia en una darrera petició de rectificació.

La carta d’Emma Masvidal Martí

No sé perquè, però des de divendres passat, em vénen al cap aquells dies en què sortia feliç de la feina quan treballava de mestra. Dies en que et senties satisfeta i emocionada per que la feina ben feta tenia recompensa i no puc deixar de pensar en vostè, jutge Llarena. Em pregunto si divendres, quan va denegar la sortida en llibertat d’en Joaquim Forn va tenir un d’aquests dies de satisfacció per haver encertat a la feina.

No em puc creure que sortís del seu lloc de treball, tranquil i convençut; que arribés a casa, amb la seva família i no hi hagués ningú pròxim a vostè que no li comentés o expressés els dubtes sobre la seva decisió i  sobre els seus arguments. No em puc imaginar que sopés i anés a dormir sense tenir ni un mínim de remordiments. Ha castigat sense llibertat a un home i a la seva família per tenir idees independentistes com si això fos un gran argument, un motiu per mantenir una mesura cautelar com la presó.

No vull creure el que molta gent comenta sobre que pot haver rebut pressions, senyor… Vostè és el jutge, està per sobre d’aquestes coses. Vostè està treballant per impartir justícia! I quina justícia és aquesta? Al llegir la seva interlocutòria no la veig per enlloc i em preocupa.

Crec que tenir idees independentistes no va en contra de la Constitució, i, si per tenir aquestes idees deixa vostè al Sr. Forn en presó preventiva, crec que haurien d’anar ampliant les places de les presons espanyoles doncs som més de dos milions de persones que pensem i sentim com ell.

No seria capaç de ficar-me en un camp professional que no és el meu, però quan a mi la feina no em sortia prou bé reflexionava i rectificava. Sempre m’han agradat les coses ben fetes!

Anar a la font
Albert Acín

Powered by WPeMatico

Translate »