L’embolic de Lopetegui amb la selecció espanyola trastoca apostes i pronòstics

Rate this post

L’embolic de Julen Lopetegui ha fet a miques tots els pronòstics i prediccions sobre el Mundial. Ara la selecció d’Espanya és una complicació per a tothom que s’hi juga algun calé fora del camp, potser fins que aquest divendres comprovin com funciona l’equip de Fernando Hierro.

Un dels “perjudicats” és l’equip multinacional d’analistes de Nomura, el poderós banc japonès. Fa una setmana van avisar que no donen ni un duro per la selecció de futbol del Japó perquè va acomiadar al seu entrenador no fa gaire. “La nostra anàlisi històrica suggereix que els equips que ho fan acaben malament”.

Fent servir la teoria de la selecció de cartera i la hipòtesi dels mercats eficients, i també dades sobre el valor, la forma i el rendiment històric dels jugadors, Nomura pronosticava que França guanyaria a Espanya a la final. Brasil seria tercera.

Però ara que Espanya s’ha fet un Japó, què?

Tot això ho va publicar el Financial Times fa quatre dies, en un article se’n fot dels diversos pronòstics sobre el campionat fets pels professionals de l’anàlisi de riscos d’inversions, de la predicció de taxes de retorn o la generació de valor afegit, etcètera. La realitat, en les persones de Florentino Pérez i Julen Lopetegui, ha tornat a superar al periodisme, fins i tot al diari de la City financera de Londres.

Professionals del risc

“Segons els analistes de mercat i els economistes, el guanyador del Mundial serà Brasil. O França. O Espanya. O Alemanya”, ironitza el FT. Fa anys, el New Yorker publicà aquell acudit on es veu un cambrer que comenta a un client darrera la barra: “aquest bar era molt tranquil fins que van arribar els economistes”. De fons es veu una batussa a cops de puny. Doncs això.

Aquests professionals dels riscos fan servir el Mundial com a excusa per validar els seus models. Qui l’encerti, pensen, es guanyarà fama que pot saber on rendiran més els diners i, darrera d’aquesta fama, hi acudiran com mosques a la mel clients milionaris de tota mena. Un analista de mercats encorbatat amb un model predictiu sempre queda millor que Paul, el pop que la va encertar al Mundial del 2010.

Els analistes d’UBS, un banc suís, han aplicat les eines economètriques (secretes) del departament de gestió de patrimonis i un procediment anomenat “aproximació Montecarlo”. Diuen que és probable que guanyi Alemanya, selecció a la que donen un 24% d’opcions d’aixecar el trofeu altra vegada. Jugaria la final contra Brasil (19,8% probabilitats de guanyar). La tercera probabilitat més alta de guanyar és per a… Espanya (16,1%). O era.

Simon Kuper, cronista esportiu estrella de la revista del FT, desconfia de la predicció de Commerzbank: Alemanya guanyarà. Esclar. Un banc alemany, què ha de dir? Semblant és el cas de ING, el banc holandès que té tants clients a Espanya. Els seus analistes van sumar i restar i el resultat és que el valor de la plantilla de la selecció espanyola és superior al de tots els altres equips participants. Ian Wright, el seu economista sènior, més prudent i flegmàtic, ha dit al FT que “els diners no necessàriament compren l’èxit, però probablement ajuden”.

Brasil-Espanya?

Pel que fa a Brasil, sempre favorit (com fa quatre anys, alerta), fins fa poc tenia les probabilitats més curtes entre els experts apostadors. La majoria dels analistes de la City de Londres creu que tornarà a caure abans d’arribar a la final.

Una excepció és 21st Club, una consultora amb seu a Londres, que treballa amb clubs de la Premier ajudant-los a fitxar i vendre jugadors. El seu model prediu el guanyador sobre la base dels resultats i de la qualitat dels jugadors segons els clubs on juguen.

El seu model “Lliga de Nacions” incorpora els resultats dels partits de cada selecció, inclosos tornejos, classificacions i amistosos, per a calcular el rendiment de totes les seleccions del món. Ho ponderen amb un altre mètode, anomenat “Player Contribution”, que classifica els jugadors en funció de les seves capacitats: la potència dels clubs en què ha jugat, com l’utilitza el seu club, gols i assistències, la seva posició i efecte sobre els gols marcats i rebuts quan juga…

21st Club pronostica una final Brasil-Espanya, amb victòria canarinha.

Anàlisi de cromos

El mètode més peculiar és el d’un equip de la facultat d’Econòmiques de Toulouse, que ha estudiat amb un programa de reconeixement facial els cromos de més de 4.000 jugadors dels àlbums Panini de tots els tornejos des del 1970.

La seva conclusió: “Els equips amb jugadors que semblaven més entusiastes o contents van jugar millor en la fase de grups si es comparen amb equips amb jugadors més inexpressius”. Els equips amb jugadors amb pinta de més feliços tenen més fe en la victòria, segons Astrid Hopfensitz, la directora de la recerca. Els equips amb jugadors que apareixen més enutjats als cromos són més competitius i concedeixen menys gols.

El País també prediu resultats en una página web que s’actualitza contínuament. El seu sistema analitza cada equip amb un sistema semblant al de 21st Club (o el del Harvard Sports Analysis Collective) i el resultat de les seves simulacions són 10.000 versions alternatives del Mundial. El diari madrileny prediu que la final serà Espanya-Brasil i dona més probabilitats de guanyar als de Neymar, Paulinho i companyia (16,7%) que als de Busquets, Piqué i companyia (12,5%).

Hi ha una muntanya de prediccions fetes sobre models estadístics. Opta Sports dona favorit al Brasil amb un 13% de probabilitats, seguit d’Alemanya (11%) i Argentina (10%). Una altra font de pronòstics són les apostes. Els preus en els mercats d’apostadors poden traduir-se en probabilitats de victòria, explica El País. El 30 de maig, una mitjana de 23 cases d’apostes donava favorit al Brasil (18%), seguit d’Alemanya (17%), Espanya (13%) i França (12%). En tres setmanes ho sabrem tot.

Anar a la font
Antoni Maria Piqué

Powered by WPeMatico

Translate »