L’efecte Ballart posa en risc l’hegemonia del PSC a Terrassa

Una truita de patates. Aquesta va ser una de les peticions que el 2013 va fer grup Fangoria quan va actuar a la festa major de Terrassa. L’alcalde, el socialista Jordi Ballart, va voler sorprendre la cantant Alaska i va ser ell mateix qui li va cuinar i entregar el plat. El batlle d’un dels feus històrics del PSC, però, no es va quedar en l’anècdota, i poc després preparava una altra truita “federalista” pel llavors secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, amb ous catalans, ceba de Figueres, patata gallega i oli de Jaén. I va seguir. Les truites van ser cada cop més innovadores, i Ballart va passar a cuinar a casa de veïns terrassencs, convençut que aquella era una bona manera de tendir ponts entre ciutadans de barris molt diferents. El que no hagués imaginat mai, però, és que sis anys després aquesta tradició li serviria per fer campanya amb l’objectiu d’acabar amb 40 anys d’hegemonia del PSC, partit que va deixar el novembre del 2017 -juntament amb l’alcaldia, que havia revalidat el 2015- després que els socialistes avalessin el 155.

El llibre ‘Truites per la convivència’, publicat aquest Sant Jordi, recull les experiències culinàries compartides de l’ara candidat en els últims mesos. Els diners de la seva venta, però també els recollits amb butlletes de loteria, un ‘crowdfunding’, tot tipus de ‘merchandising’ i aportacions de persones implicades en el seu projecte han servit per finançar la campanya de la plataforma ciutadana amb què es presenta a les eleccions, Tot per Terrassa. La bona rebuda que el nou espai polític ha tingut a la ciutat, amb més de mil persones en el seu acte central, però també l’auge d’ERC i la previsible fragmentació del vot aquest 26-M -es presenten fins a dotze candidatures a la ciutat-, posen en risc la continuïtat del PSC a l’alcaldia. “Mai s’havien donat els escenaris que ara tenim ara al davant”, admet l’actual alcalde i candidat del partit, Alfredo Vega, si bé matisa que els socialistes continuen tenint “molta força” a Terrassa i que “és difícil fer previsions”.

És la mateixa opinió que mantenien aquesta setmana una desena de veïns consultats al centre de la ciutat. La sensació és que, per la força que tenen als barris més populars i l’efecte Pedro Sánchez, els de Vega es tornaran a fer-se amb la victòria. Només dos dels que van donar l’opinió a l’ARA, però, els pensen votar. “Jo els votaré i crec ho fan bé”, diu la Mariona, de 29 anys, mentre que l’Amparito, de 40, votarà socialista perquè a l’Estat han promès garantir-li “bones condicions laborals”. A l’altra banda, gent com el Jose, veí del barri de Can Palet de 77 anys que deixarà de votar el PSC perquè l’alcalde actual no “trepitja els carrers” de Terrassa. La seva alternativa, diu, podria ser Ballart. “No va tenir temps d’implementar les seves idees, i té capacitat per fer progressat la ciutat”, argumenta. Un dels projectes que va impulsar l’exalcalde abans de dimitir va ser la municipalització de l’aigua, projecte arrel del qual va rebre amenaces i va denunciar connivència del PSC amb “interessos econòmics ocults”, tal com explicava en una entrevista en aquest mitjà.

Tot i augurar que els socialistes mantindran el seu “feu”, un taxista de la cocapital vallesana creu que els “trapicheos” del PSC han pogut fer créixer els recels de la població. Fa quatre anys els socialistes ja van perdre dos regidors, quedant-se amb 9 d’un total de 27, però la resta de partits no van posar-se d’acord per bastir una majoria alternativa i, finalment, les abstenció de CiU va permetre que el grup llavors liderat per Ballart pogués governar en minoria. La necessitat d’un “canvi” ha centrat gran part dels missatges de campanya dels partits, inclòs el de l’exalcalde, i la predisposició a intentar un acord és major. “Forçar un canvi és un bé superior a d’altres coses”, admet el candidat dels republicans, Isaac Albert, que s’ofereix per “liderar” l’alternativa.

La “incertesa” dels resultats electorals

Tant ERC, que ara és tercera força amb quatre regidors, com el PSC, que va guanyar les generals a Terrassa amb només 5 punts percentuals més que els d’Oriol Junqueras, plantegen les eleccions com una pugna entre els dos partits. Admeten, però, que l’efecte Ballart crea una “incertesa” sobre el resultat electoral. L’exbatlle compta a la seva llista amb part dels cinc regidors socialistes que van deixar amb ell el govern i el partit, així com figures significatives del teixit social, cultural i econòmic de la ciutat. L’actriu Rosa Boladeras és la segona de la llista; al número quatre hi ha la mestra Núria Marín, que aquest any ha rebut la Creu de Sant jordi, i una altra premiada amb aquest guardó i amb el Premi d’Honor de Lletres Catalanes, l’escriptora i poeta Marta Pessarrodona, tanca simbòlicament la candidatura.

“Poden debilitar de forma clara el PSC”, assegura Albert. “Ballart és un factor clau d’aquestes eleccions, suposa el trencament del PSC i arrossegarà part del seu vot”, hi coincideix el candidat de Terrassa en Comú, Xavier Matilla, que ara encapçala la segona força al municipi amb 6 regidors. Des dels socialistes, en canvi, consideren que la irrupció a les eleccions de l’exbatlle també “perjudicarà” altres formacions. Ballart confia que així sigui, i també aspira a restar vots per l’esquerra als comuns -que en aquesta ocasió es presenta per separat de Podem i ICV-. Tot i això, té clar que el seu rival principal és el seu antic partit, al qual li atribueix un cert “nerviosisme” per la situació. L’alcaldable, de fet, va aturar dilluns la seva campanya durant unes hores pel “joc brut” dels socialistes, als quals acusa d’estar orquestrant un “campanya de desprestigi” a través de pintades en cartells i “difamacions” en mitjans afins. “No s’ha de veure fantasmes on no n’hi ha”, li va replicar el PSC, que va acusar el seu exalcalde de fer “victimisme” per treure’n rèdit electoral.

El rèdit que Ballart assegura que busca està, principalment, en la no subordinació de la seva candidatura a la direcció de cap partit, així com en la promesa que els regidors que obtinguin acta tindran llibertat de consciència en les votacions al ple municipal, cosa que afectaria aquelles que afectin al Procés. “No som independentistes, ni unionistes, som terrassenquistes”, deia Ballart en la presentació del seu projecte. L’exalcalde, un dels pocs al PSC que va permetre el referèndum de l’1-O, es mostra obert a teixir aliances amb les forces independentistes al consistori. Amb la previsió que ERC treurà un bon resultat, caldrà veure quin és el paper de Junts per Terrassa, que té només tres regidors compta amb el reclam de l’exconseller exiliat Lluís Puig com a candidat; també si la CUP manté el seu regidor i si Terrassa x la República -Primàries Catalunya n’aconsegueix algun.

El risc d’una “sopa de lletres” al govern municipal

En el flanc estrictament constitucionalista, el PSC confia que guanyarà fàcilment la partida a Cs, que ara té tres regidors, i el PP, que només en té un. Vega, de fet, està convençut que poden tornar a guanyar les eleccions, i el dubte que li queda és si podran governar. Conscient que els seus rivals buscaran pactar per acabar amb la llarga socialista a la ciutat, alerta que “fer una sopa de lletres sense comptar amb amb un projecte comú seria el pitjor que li pot passar a la ciutat”. Ballart i el seu projecte preferirien parlar de truita de lletres. Si els resultats del 26-M ho permeten, la correlació de forces definirà si n’és el cuiner o simplement un dels ingredients.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: