Lectures d’estiu: llibres per a cada estat d’ànim

Si tenim ganes de passar una bona estona i sentir a fons la indolència de les vacances corrent per les nostres venes, podrem trobar tot un seguit de novetats ideals per assaborir tombats vora l’aigua, tant salada com dolça. Tenim, per exemple, Memorias de una joven católica, de la nord-americana Mary McCarthy, un testimoni acolorit i desenfadat del segle XX que Lumen acaba de reeditar, o bé La noche fenomenal (Tusquets), de Javier Pérez Andújar. Entre la hilaritat, la melancolia i la filosofia, aquesta novel·la ens mostra una Barcelona sumida als fenòmens paranormals. Com de costum, oi?

La capital catalana també dona nom al volum de contes Barcelona suites (Univers), un tast de la prosa d’onze autors actuals, d’estils i horitzons diferents, que es llegeix en un pim-pam. En canvi, és contraproduent -ja ho ha advertit per les xarxes el crític de la casa Pere Antoni Ponsagafar l’últim Karl Ove Knausgard, Final (L’Altra/Anagrama), abans d’anar a remullar-se. Aquest llibre voluminós requereix més aviat un ambient nocturn i bibliotecós, un gest de proesa lectora que també té, tot s’ha de dir, les seves compensacions.

En la línia entretinguda hi ha Tyll (Random House), de l’alemany Daniel Kehlmann: picaresca 100% germànica que pivota al voltant del personatge del folklore alemany Tyll Ulenspiegel. L’etiqueta? Una “epopeia còmica”.

De l’autor d’El noi del pijama de ratlles, John Boyne, ens arriba Les fúries invisibles del cor (Empúries). Ja només pel títol sabem que farem ràfting seguint la vida del Cyril Avery, un nen adoptat que busca els seus orígens en un context -Irlanda, 1945- hostil per als homosexuals. Humor i tragèdia pel mateix preu. Contes deliciosos i riallers són els que ens deixa, en canvi, el premi Nobel Isaac Bashevis Singer, el principal representant de la literatura ídix. Un amic de Kafka (Viena) aplega vint-i-un relats que esbossen un retrat de la fi d’una època a través dels ulls de personatges singulars i extraordinaris.

DESIG DE TOCAR EL DOS

No cal empassar-se les cues als aeroports per escampar la boira. Els llibres ofereixen tota mena de destinacions si tenim ganes d’evadir-nos i ser a l’altra punta del món sense bellugar-nos i més low cost que Ryanair. Tenim, per exemple, l’últim Cognetti, Sense fer mai el cim (Navona), que enfila aquest cop el camí a la muntanya de l’Himàlaia per reprendre temes com l’amistat i l’exploració exterior i interior. Anagrama recupera Creuer d’estiu, de Truman Capote, que repesca un manuscrit anterior a l’èxit d’ A sang freda. Aquest viatge, però, és interior, el d’una noia que es queda a casa -Nova York, mitjan segle XIX- mentre els seus pares se’n van de creuer. Als Estats Units també hi va viatjar el 1973 Terenci Moix, i els potents textos que va escriure els ha aplegat ara L’Avenç. Sense moure’ns dels Estats Units, Viena ha traduït al català el divertit Viatges amb el Charley, de John Steinbeck, un llibre en què l’escriptor nord-americà narra en primera persona el seu periple pel continent en caravana i amb el Charlie, el seu gos, de copilot.

En un registre totalment diferent, i gastant una barreja de gèneres, l’escriptor salvadorenc Horacio Castellanos Moya publica Envejece un perro tras los cristales (Penguin Random House), un llibre que aplega Cuaderno de Tokio seguit de Cuaderno de Iowa. No cal dir que, aquí, el viatge és el menys important; són uns esbossos o apunts que condueixen el lector mina avall.

DECIDITS A DEIXAR EL DOL

Últimament han sortit diversos llibres que ajuden, a través de l’exemple personal i les vivències dels protagonistes dels relats, a superar el dol a les persones que han patit una pèrdua. D’entrada l’exitós Aprendre a parlar amb les plantes (Periscopi), de Marta Orriols, una novel·la protagonitzada per una metge especialitzada en neonatologia que acaba de perdre la seva parella en un accident. Per a més inri, el mateix dia el seu company li havia anunciat que l’abandonava. Entre la ràbia i la tristesa, Orriols presenta un recorregut cap a la maduresa en un relat farcit de moments hilarants i plens de tendresa.

L’últim premi Documenta, La mort lenta (L’Altra), de Xavier Mas Craviotto, engega amb la mort dels pares de l’Aram i la Lena. A través d’un relat metaliterari, els dos germans universitaris es refugien en un pis a Sants per adaptar-se a la nova situació. Més optimista és el clàssic del gènereNivells de vida (Angle/Anagrama), de Julian Barnes. Reprenent la història dels pioners que intenten reconquerir el cel amb globus aerostàtic, l’escriptor intenta pair la mort de la seva esposa. Sense oblidar F de falcó (Ático de los Libros), de Helen Macdonald. Aquí l’autora compra un astor, l’au de presa més perillosa i letal, per explorar la dimensió del dolor en un viatge que li canviarà la vida.

APRENDRE ‘MA NON TROPPO’

Per als lectors que tinguin ganes d’aprendre història tot llegint, però sense embafar-se gaire, que són vacances, hi ha l’últim premi Nèstor Luján, El cònsol de Barcelona, d’Andreu Claret, que recupera la figura curiosa del cònsol bolxevic que va ser destinat a Barcelona a principis de la Guerra Civil, Vladimir Antónov-Ovséienko. Alguns dels personatges que hi desfilen són Lluís Companys i Andreu Nin. La Guerra Civil també és el rerefons de Telefónica (Hoja de Lata), d’Ilsa Barea-Kulcsar, aquest cop, però, ambientada a Madrid. De fet, és el relat autobiogràfic d’aquesta escriptora alemanya, que va venir a cobrir el conflicte com a corresponsal de guerra. En aquest context té una relació amorosa amb el periodista Arturo Barea. Aquesta novel·la és, ras i curt, una història d’amor que, ves per on, ha estat enterrada durant vuitanta anys i ara es publica per primer cop.

GANES DE RESOLDRE ENIGMES?

Sí, suspens, intriga, misteris… Això sempre desperta del sopor estiuenc. Com ho farà el nou cas de Max Riera, el fill literari de Xavier Moret. A Formentera blues (Empúries) ha d’investigar uns ossos humans trobats en una finca a l’illa habitada de menor extensió de les Balears. Això el durà a submergir-se un altre cop en els seus anys de hippy en un llibre que planteja un contrast generacional.

Amb un to igual de desimbolt, Jordi Viassolo s’estrena fent de detectiu privat a No cerramos en agosto (Libros del Asteroide), d’Eduard Palomares. Aquí el marc és Barcelona (també present en el llibre de Moret, per cert), una ciutat que cueja ofegada pels contractes porqueria, lloguers pels núvols i el turisme de masses.

John Connolly llueix entre els prestatges de novetats El frío de la muerte (Tusquets), de la sèrie del detectiu Charlie Parker, que aquí ha d’afrontar la desaparició d’un altre detectiu privat, obsedit per seguir la pista de crims no resolts. Del nord, Camilla Läckbergproposa un “ thriller absorbent” sobre l’èxit i l’engany a La gàbia d’or (Amsterdam). I, per acabar, ciència-ficció africana: Qui tem la mort (Raig Verd), de Nnedi Okorafor. La novel·la -una distopia en tota regla- s’ambienta a l’Àfrica de després d’un holocaust nuclear i està protagonitzada per una noia que sobreviu en un context hostil: els nuru volen exterminar els okeke. Ursula K. Le Guin lloa la imaginació d’aquesta autora, que incorpora un glossari de mons i conceptes al seu llibre perquè el lector no es perdi entre les pàgines.

).

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: