Lavoisier en català

ABANSD’ARA

Glossa completa d’Eugeni d’Ors Xènius (Barcelona, 1881 – Vilanova i la Geltrú, 1954) a La Veu de Catalunya (14-VIII-1919). Avui fa cent anys de la publicació d’aquest article. En la seva llarga trajectòria a la premsa diària, Xènius va conrear, entre altres especialitats, el periodisme científic, camp en què va ser pioner en llengua catalana i en què va excel·lir. L’atenció que prestava D’Ors a la cultura científica era representativa del Noucentisme, entès com una rebrotada tardana de la Il·lustració i de l’enciclopedisme a Catalunya. Un dels traductors al català del llibre d’Antoine Lavoisier (París, 1743-1794) era Miquel Arcàngel Baltà i Botta (Barcelona, 1892-1964), químic, farmacèutic i militant de la Lliga Regionalista. El doctor Baltà va ser un dels fundadors, dirigent i instructor des del 1924 de la Societat d’Estudis Militars, per la qual cosa va ser empresonat per la dictadura de Primo de Rivera. Al proclamar-se la República, el 1931, el president Francesc Macià li va confiar uns dels comandaments de la seva Guàrdia Cívica. Imatges: portades de l’edició del Tractat de química de Lavoisier del 1789, i de l’edició catalana de Baltà i de Coma del 1919.

Celebrem l’aparició en català del tractat de Química de Lavoisier, en versió dels doctors Baltà i Coma, membres de la Societat de Química de Catalunya. No sé si pensareu com jo, però a mi això em sembla, almenys, tan digne de la joia nacionalista com tota una temporada de teatre català. Plató i Euclidi, Lavoisier i Spaleanzani, Gauss i les obres científiques de Goethe no haurien de mancar en la biblioteca general del nostre verb. Que importa més encara en això l’obra clàssica que no pas el manual d’última hora. Hi ha sovint en aquella una força suggestiva i sembradora que aquest assoleix amb dificultat. Un compendi de Física de 1918 comprèn tota la ciència de Newton i decuplada i corregida. Mes, per arribar a ésser físic, -físic d’investigació, físic de veritat, gran físic- ensenyen més les equivocacions de Newton que les exactituds del llibre de l’any darrer. En la nostra Vall de Josafat, Lavoisier era considerat com un fill directe del sol. Que el sol de Lavoisier vingui ara a il·luminar arreu la nostra terra, tan vivament com l’altra -que, certament, ja fa aquests dies tot el que sap.

Més continguts de

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: