Laura Rosel trenca el silenci amb un míssil a la samarreta

Rate this post

Després de més de tres dies de silenci, Laura Rosel s’ha dirigit a la seva fidel audiència -com s’ha pogut comprovar- a través d’un fil a Twitter aquest dijous al vespre. La ja expresentadora del FAQS va ser acomiadada de la nit al dia, sense que ningú s’ho esperés, per la productora del programa, El Terrat, i subsituïda automàticament per la periodista Cristina Puig.

L’acomiadament ha quedat envoltat de misteris sobre com s’ha gestat i quins són els motius reals de la decisió. Les paraules de Rosel, per ara, no hi posen més llum. La periodista recorda les 42 setmanes “frenètiques” de FAQS a les que es refereix com “l’aventura més excitant, estimulant, a estones delirant i també, dolorosa” que ha viscut fins ara.

Així resumeix aquesta etapa: “Entrevistar convidats de tots els colors, viatjar, descobrir històries apassionants i un repertori de personatges, compartir emocions amb gent a qui admiro, gaudir del talent dels mestres, aprendre, fer equip, endurir la pell”. I un record pels espectadors del programa, qui durant les últimes hores l’han defensat aferrissadament i han criticat amb força el seu acomiadament. Acaba donant les gràcies a TV3 -cap menció a El Terrat- i desitjant sort al relleu que agafa Puig.

El més singnificatiu sobre com està la periodista després de rebre aquest fort cop, però, no es troba a les seves paraules sinó, com de costum en ella, a la seva samarreta. 

El fil de tuits ha anat acompanyat d’un canvi radical al seu compte: foto de perfil nova i foto de portada nova. Ni rastre del seu passat al FAQS. I, imprès al jersei que llueix en una expressiva foto: “Je m’en fous” (Se me’n fot, en francès). Així de directa, amb els braços estesos, els ulls tancats i un somriure als llavis. 

twitter laura rosel pre

 

twitter laura rosel post

Rosel marxa sense voler-ho, sí. Però, almenys, ho fa sense rencors -públics- i amb un comiat amb l’estil i la classe de la cèlebre Édith Piaf, a qui recorda la última frase de Rosel. “Non, rien de rien, non, je ne regrette rien. C’est payé, balayé, oublié, je me fous du passé“. Se me’n fot.

Anar a la font
El Nacional

Powered by WPeMatico

Translate »