Laura Borràs: “Els meus amics diuen que és molt difícil regalar-me llibres”

“La família és on neixes, però els amics són la família que t’atorgues i que et dona la vida”, diu Laura Borràs. La diputada de JxCat és capaç de mirar enrere i repassar cada instant de la seva vida a través dels amics que ha fet. I de no deixar-se’n ni un. Ni de record, ni d’amic.

El primer dia d’universitat va conèixer l’Ignasi Oliver, filòleg. Amb ell va compartir la carrera i l’amor pels llibres, i també moments durs, com la mort dels pares. Després de 30 anys, diu, l’amistat és igual de forta: “Cada Sant Jordi ens hem de veure i ens regalem un llibre i una rosa. El llibre el comprem junts: diu que l’he de triar jo, que a mi és molt difícil regalar-me llibres”.

Encara entre llibres, Borràs va passar de ser estudiant a ser professora, i d’aquella etapa conserva l’amistat de moltes exalumnes. “Loreto Domenech, Júlia Català, Sandra Balaguer, Berta Rubio…”, enumera. També entre el cos docent: Pilar Miquela i Adela Ros -secretària i professora de la UOC, respectivament-, amb qui comparteix el gust per la música i la xocolata: “Cada any anem al Liceu juntes, i no pot faltar el ritual previ al Cafè de l’Òpera, on fem una xocolata amb xurros”, assenyala.

Del món de la música, Borràs anomena els amics Borja Penalba, Mireia Vives i Sergi Canós. “El Borja va dir una vegada una frase que és molt certa. Hi ha persones que quan les coneixes les incorpores a la teva vida i ja saps que seran per sempre”.

I, així, d’amistat en amistat, arriba el moment que Laura Borràs deixa les aules i entra al món de la política. “Vivim en un context d’excepcionalitat democràtica, amb gent a l’exili, a la presó… Els amics que he fet durant aquests dies sé que seran per sempre, perquè el que hem viscut ens uneix d’una manera molt excepcional”. Són, especialment, el president Quim Torra, el vicepresident del Parlament Pep Costa i el diputat Francesc Dalmases. “Tots quatre formàvem la war room, i el vincle que hi ha entre nosaltres és fruit de tot el que hem viscut, i de la intensitat dels dies i d’una lluita compartida”.

Borràs diu que es considera una “persona esponja”, també en l’amistat. Li agrada aprendre de tot el que té al seu voltant, i per això intenta estar envoltada sempre de persones a qui admira, de “persones intel·ligents, bones, amb un sentit de l’estètica, de la moral o de la condició humana” que li permetin aprendre. “Hi ha maneres de fer dels meus amics que de sobte descobreixo en mi, i això m’agrada”.

Ella, per la seva banda, als amics intenta encomanar-los “alegria i passió”. I compromís. “Si els meus amics em necessiten, jo hi seré. Deixaré el que estigui fent i aniré al seu costat encara que hagi de travessar mig món”, assegura, i conclou: “Tots tenim les nostres feines i de vegades és difícil coincidir, però hi ha un fil invisible que ens uneix, i la fortalesa d’aquest fil, que sembla tan fràgil, esdevé una companyia perenne”.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: