L’Audiència Nacional estudiarà el 25 de juny el processament de Trapero

Rate this post

El processament per sedició del Major, Josep Lluís Trapero, i tota la cúpula d’Interior s’estudiarà el proper 25 de juny a l’Audiència Nacional. Tant Trapero com, Teresa Laplana, César Puig i Pere Soler van presentar el recurs després de conèixer el seu processament per sedició per les concentracions que hi va haver el 20 de setembre durant els escorcolls a la conselleria d’Economia. La jutgessa Carmen Lamela els va tombar i ara recorren a un nivell superior.

L’Audiència Nacional estudiarà els recursos en una vista on no cal que hi vagin els processats i on no es prendrà immediatament la resolució. 

Per aquest tràmit també van passar els consellers empresonats i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, però finalment la vista es va suspendre perquè la sala d’apel·lacions havia volgut corre massa i no va respectar els temps processals de Cuixart.

Els arguments de Trapero

En el seu escrit dirigit a l’Audiència Nacional, Trapero va rebutjar haver posat al cos policial català al servei del procés independentista i va negar qualsevol connivència amb el pla sobiranista.

No obstant això la magistrada no va donar per vàlids els seus arguments i va confirmar el processament negant que les acusacions que recauen sobre ell i els altres investigats es basin en “meres conjectures”. Al contrari, la jutge va exposar en la seva interlocutòria que les 21 diligències practicades des que va arrencar la investigació a finals de setembre demostren que hi ha indicis racionals de criminalitat.

Trapero està processat per dos delictes de sedició i un organització criminal pels fets ocorreguts el 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d’Economia a Barcelona i la jornada del referèndum independentista l’1 d’octubre; Puig i Soler per organització criminal i un únic delicte de sedició, per l’1 d’octubre, mentre que a Laplana la jutge li atribueix un sol delicte sedició en relació amb els incidents del 20 i 21 de setembre.

Els arguments de Lamela 

Després de les indagacions realitzades, la jutge Lamela va concloure que Trapero i els excaps polítics dels Mossos integraven una organització jerarquitzada “sota una direcció comuna en la cúspide es trobava el president de la Generalitat de Catalunya”, amb caràcter estable des de fa ja més de dos anys, amb assignació de tasques, que va ser el que “en definitiva va permetre la celebració del referèndum il·legal i la ulterior declaració d’independència aprovada pel Parlament el 27 d’octubre”.

La jutgessa de l’Audiència Nacional va descriure en el seu acte de processament el repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils per dur a terme la secessió, en el marc d’una estratègia premeditada i perfectament coordinada. D’acord amb aquest pla comú, Lamela se centra en la “utilització il·legal” dels Mossos “al servei dels interessos secessionistes”.

Pel que fa als incidents ocorreguts el 20 de setembre, Lamela va apuntar que l’actuació dels Mossos va ser la d’ometre amb incompliment de les seves obligacions legals d’actuar, mentre que pel que fa al referèndum ha apuntat que l’actuació dels processats no només es va limitar a no complir amb l’actuació judicial sinó que va anar més enllà “propiciant que els seus plans d’actuació fossin coneguts per endavant pels ocupants dels col·legis, facilitant d’aquesta manera que aquests poguessin preparar els escenaris que portarien als Mossos a no actuar “.

Anar a la font
Gemma Liñán

Powered by WPeMatico

Translate »