L’astronauta que assenyalava la lluna

Pensar el futur és imprescindible. Sempre que no oblidis el present fent volar coloms. Fa pocs dies, el conseller Jordi Puigneró anunciava la creació de la NASA catalana amb una grandiloqüència que feia feredat. És imprescindible no perdre el tren del futur. Ara, sense caure en una fanfarroneria i sense entabanar amb negocis de gran capità. Perquè en defecte, acabem fent el ridícul.

Quatre dies després, Puigneró feia un nou anunci amb pompa: “Catalunya tindrà un port digital de cables submarins de connectivitat internacional”. La inversió és de 800.000 euros i, segons el conseller Puigneró, incrementarà el PIB català fins a un 4%, ipso facto. A l’Ebre diem allò de “aquí el més tonto fa rellotges”. Però encara fem curt. No fa ni quatre dies ens deia que amb la seva NASA es faria automàticament un negoci de 300 milions d’euros pels 18 milions d’euros invertits i que resultarien 1.200 nous llocs de treball. Tot sense despentinar-se en un exercici de modèstia mai vist. Si hi afegim l’increment del PIB del 4%, per obra i gràcia del port digital de cables submarins, tenim un futur esplendorós.

Vaja, no cal que patim per la destralada al PIB que comportarà la pandèmia (més del 10% del PIB, segons les previsions més optimistes) perquè el conseller que mira la lluna ens ha resolt el futur amb una sabata i una espardenya. Això sí, aquesta setmana hem sabut que la web del Departament de Treball que gestiona els ajuts als autònoms ha caigut, que és un tap, que no funciona. En plena pandèmia, amb milers d’autònoms que necessiten aquest recurs per viure. I el web resulta que és un nyap, “una intolerable manca de respecte”, en paraules de gent propera a Puigneró.

Tants milions, tanta NASA catalana i port digital que ens cobrirà d’or i resulta que es posa en marxa un portal web per gestionar els ajuts a la gent que no té ingressos i cau a la primera de canvi

O sigui, en resum, que mentre fem anuncis de futur, en els quals sembla que lligarem els gossos amb llonganisses, resulta que no sabem fer ni un web decent per donar resposta a una situació alarmant i de màxima urgència. Més que intolerable, diria que és una vergonya que mentre fem els comptes del gran capità, resulta que el que és bàsic fa llufa. Val a recordar que la Generalitat té un ens que es diu CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació) que penja directament de la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública. O sigui, del conseller Puigneró. El CTTI compta amb un pressupost de 650 milions d’euros i és “l’empresa pública que integra tots els serveis informàtics i de telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya”. Tants milions, tanta NASA catalana i port digital que ens cobrirà d’or i resulta que es posa en marxa un portal web per gestionar els ajuts a la gent que no té ingressos i cau a la primera de canvi.

És intolerable, és inacceptable, que, amb l’intent d’uns milers d’accessos a aquesta web de la Generalitat, aquesta caigui in eternum. Molts nanosatèl·lits, molta República digital, però la web del Gencat (la que ara mateix hauria de centrar i destinar tots els esforços i recursos, la que hauria de ser la prioritat absoluta de la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública) falla més que una escopeta de fira. En fi, per l’amor de Déu! El cap a la lluna, però els peus a la terra, un oportú consell per al nostre aspirant a astronauta del Consell Executiu.

Epíleg. Una altra qüestió, ben diferent, és la problemàtica generada pels recursos que es destinen als autònoms (encara que benintencionada) i per com s’han esgotat. I aquest és el drama al qual hauríem d’estar donant resposta en lloc de fer anuncis ostentosos fugint d’estudi. Primer, perquè ha semblat que se seguia la política de l’últim que apagui el llum. A l’Ebre faríem servir una expressió menys políticament correcta. I aquesta sí que és una errada que cal corregir. Al Cèsar el que és del Cèsar. I en segon lloc, tema més insoluble. El Govern de Catalunya no disposa, ni de casualitat, dels recursos per auxiliar els centenars de milers d’autònoms, ni endeutant-se, que tampoc no podria. És una de les conseqüències de gestionar la crisi sent una comunitat autònoma. I ara, què?

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.



Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: