L’art de sobreviure (II)

La font d’aiguaneix no raja, avui m’he llevat i l’aigua no baixa. He pujat al dipòsit i és buit, com a mínim m’espera un altre dia sense tedi. Així el dia em brinda grans dificultats; roba a part, ja vaig detectar que quedava poca aigua ahir, però no puc ni rentar plats per treure’n l’oli del pollastre, i això sí que m’emprenya. No penso baixar amb la vaixella al riu. M’he posat a investigar i es tracta d’un problema amb el PVC. La bomba funciona, gràcies a Déu! El conducte falla per algun tram, he pensat i tot seguit Sant Tornem-hi muntanya avall. Després d’encendre la bomba i muntanya a mont, mullada, sota la pluja prima i la grisor generalitzada de la boira, he detectat el lloc per on perd: ha estat triturat, rebentat, per diferents punts en un mateix tram. Per si no us he parlat dels meus altres veïns animals, a la vall campen els cavalls salvatges de l’Indi que, si no té la voluntat de pagar hisenda, imagineu-vos donar de menjar als seus animals, o tenir-los vallats com la resta de pagesos. Els pobres campen lliurement per casa de tots els veïns com uns rodamons amb ferradures i aquesta matinada deuen haver vingut a tocar els pebrots a casa. Les pobres bèsties famèliques i abandonades van buscant quelcom verd per mastegar i els voltants del mas els sembla un bon lloc on pasturar. Finalment he pogut resoldre el tema, tot canviant el tram amb una empiuladura més i portar aigua amb la bomba cap al dipòsit. Un  cavall ha destrossat el conducte, encara queden petjades ben marcades al voltant. Mentre el dipòsit s’emplena m´he quedat sense llenya. Quedar-se sense foc, sense la calefacció de sempre, és la catàstrofe oficial. Plegaria veles, però havent dinat he recuperat els ànims i m’he posat a fer llenya com en Benet Tallaferro, fins ben entrades les 19:00 h. Com venia dient, tenir llenya és l’assegurança de la supervivència o, si més no, de poder morir calent. La llar de foc amb l’escó i les parets de color crema donant recolliment si hi ha flames. Sinó tot és prats i muntanyes, vent i boira, aulines, roures, fagedes, pins rojos –que són un mal necessari– i rierols amagats. 

El cabró deu ser mort i no em refereixo al mascle de la cabra… Bé, essent sincer ho dubto perquè mala herba sempre creix, o això em vaig repetir a mi mateix un dia llunyà d’estiu. Doncs no, no deu ser mort, però no veig ni un borrall a l’altra banda de les muntanyes. Així la boira s’estén a mitja alçada i no veig la seva llar. La blancor s’imposa i ara m’acompanya les hores de confinament la gent de Rac 1

Fer llenya, com diuen els entesos, escalfa diverses vegades: Quan la vas a buscar la transportes amb el xerrac Sthil –que són els bons, Sr. Serés…– anant fins a veure els arbres dispensables, fer la presa de decisió i començar a fer els talls preparatius, en forma de tall de formatge de cabra curat, per després arrancar el xerrac i, per l’altra banda, començar a fer el tall definitiu, per acabar veient amb orgull com cau, exactament, per on havies previst que ho fes. A aquesta alçada de la feina ja no saps ni què és la fred. Però cal continuar, desbrancar, fer els trossos, transportar-los, posar les branques acumulades per cremar, estellar els troncs més grans… Que si escalfa fer llenya. A mi el que m’escalfa és pensar que en una llar normal nomès hauria de fer girar el termòstat i que per tenir aigua només hauria d’obrir una aixeta. De veïns, però, ningú pot dir, com jo, que només en té un, d’idiota. A cada finca, segons les estadístiques, n’hi ha d’haver-hi dos, mínim; i com diu Ricardo Arjona: «hay de idiotas un estadio».

Com us deia, la pau humida de la fumata blanca que inunda avui la meva vall em faria venir totes les ganes de quedar-me a casa com tots vostés, bé, no, però ja m’enteneu. No venen ganes de sortir a fora. La llenya verda no crema i, quan ho fa després de molt d’esma, fa fum. Quin desastre de supervivent, per sort no em puc comparar amb aquells tan experts que surten per la televisió, per què no en tinc i, ni se l’espera. 

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: