L’angoixa de la premsa espanyola pel “desafiament” belga: exigeix ara una altra euroordre

Rate this post

Sorpresa i alhora decebuda, la premsa de Madrid plora avui el “desafiament” belga a l’Estat espanyol i critiquen Bèlgica com mai abans no ho havien fet per la ràbia que els ha produït la seva decisió judicial, al mateix temps que qüestionen, directament, la democràcia europea.

Els diaris espanyols tornen a sortir avui en defensa del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i carreguen fort contra la justícia de Brussel·les per haver deixat en total llibertat els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig i haver-se negat a lliurar-los a Espanya, mentre alguns aprofiten l’ocasió per incloure la fotografia en què els consellers prenen una cervesa amb els seus advocats —una vegada ja havien sortit del Palau de Justícia de Brussel·les— per provar de degradar la situació.

Les seves ganes de veure tots els exiliats empresonats per uns presumptes delictes que porten mesos donant per fets —encara que a Espanya les justícia vagi lenta per a algunes coses i no s’hagi celebrat encara cap judici— els porten a vincular aquesta decisió al fet que Bèlgica sigui “un país sovint qüestionat per les seves falles de seguretat que demostren, segons el seu parer, una “inqualificable actitud” de la capital europea.

Desafiament belga

Euroescepticisme, falta de compromís, desafiament a l’Estat… El Mundo, que bateja el seu editorial amb un títol completament pla, “Per a què serveix l’euroordre?”, es lamenten de la negativa de la justícia belga a lliurar als consellers i afirmen que això “afegeix descrèdit a la figura de l’euroordre, ja molt feta malbé després de la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein”.

Segons el diari citat, el Tribunal Suprem “té bones raons per sospitar de l’«absència de compromís» de la justícia belga” i, com s’ha mostrat en desacord amb l’objectiu del jutge Pablo Llarena, lamenta que la justícia belga “ignora voluntàriament la cadena lògica que va portar a Llarena a demanar el lliurament internacional precisament perquè els processats havien fugit d’una ordre de detenció nacional”.

Per a ells, això simbolitza “el desafiament a un Estat membre de la Unió” i ho justifiquen sota l’argument que “no sorprèn massa semblant actitud, tractant-se d’un país sovint qüestionat per les seves falles de seguretat, i escollit justament per això com a primer destí de fuga de Carles Puigdemont”.

Per tot això, envien un missatge clar a la justícia deixant anar que “la impunitat no és una opció” i advertint que “la imatge d’Espanya no es pot permetre més relliscades”, però, això sí, “la d’Europa tampoc no hauria de permetre’ls-hi”.

Una altra euroordre

Donant-li tota la raó a Llarena, La Razón sosté que l’ordre de processament del magistrat del Suprem “és, jurídicament, de rang superior a una ordre de detenció nacional, ja que la pròpia interlocutòria conté per definició el conjunt indiciari i els fonaments legals”, al mateix temps que es lamenta que “malgrat això, la Fiscalia de Bèlgica ha trobat una aparent dissonància entre els subjectes de la primera acusació i els que figuren en l’ordre de processament”.

Justament per això, els de Francisco Marhuenda titllen la decisió de la justícia belga de “sorprenent” i d'”inqualificable actitud”, cosa que consideren així perquè, es lamenten, “lluny d’acollir les demandes d’un Estat democràtic impecable, soci del seu país a la Unió Europea i en l’OTAN, que havia patit un atac a la seva integritat territorial, a la seva ordenació constitucional i, per tant, al principi de sobirania nacional, va plantejar qüestions procedimentals, encara que seria més exacte titllar-les de leguleyas, per no atendre el que era de dret.”

Així doncs, després de lloar de totes les maneres a la justícia espanyola, l’emplacen a llançar una tercera euroordre de detenció “per respondre de les seves accions”, a les dels “polítics separatistes”, perquè no entenen com pot ser que ara Llarena el rebutgi.

“La veritat, la Justícia i la raó estan de part nostra i, al final, prevaldran”, sentencien.

Pèssim exemple

L’ABC, de la seva banda, que ignora avui a la seva portada la decisió de la justícia belga i obre a tot drap amb el triomf de l’Atlético a l’Europa League. Això sí. En un article, es lamenten que “quan la Justícia espanyola no havia acabat de recuperar-se de la rebolcada del tribunal alemany que va avançar la seva decisió de no lliurar a Puigdemont pel delicte de rebel·lió, la justícia belga va clavar ahir un nou revés al Tribunal Suprem, que dirigeix la causa contra el «procés»”, motiu pel qual insinuen, de forma menys directa que l’anterior, que seria bo “cursar una nova ordre europea de detenció i lliurament”.

José María Carrascal, al seu article titulat “Berlín, capital de Catalunya”, es lamenta que “no hi pot haver generositat amb els supremacistes” i carrega contra Alemanya perquè considera que la que vol ser líder d’una Europa unida i democràtica està donant un exemple pèssim de democràcia i d’unitat” i cita al país on viu ara Puigdemont a impedir-li de continuar maquinant contra Espanya, com si a Alemanya governessin ja els neonazis”.

En aquest punt, comença a carregar contra Torra: “odia a Espanya i als espanyols i, per tant, no pot concedir-se-li el menor crèdit ni la menor oportunitat”, posa a sobre de la taula, al mateix temps que cita Rajoy a “oblidar les seves ofertes de diàleg amb ell, que, a part de no portar a enlloc, el fan quedar molt malament. Cada vegada que les fa, el PP perd deu mil vots. I, més greu: la sobirania catalana els guanya, ja que les masses se’n van sempre amb els que creuen guanyadors.”

El pitjor arriba al final, quan Carrascal fa saber al govern del PP i a la justícia espanyola que “planejar un delicte també és delicte en grau de temptativa”.

Colpistes custodiats

El País avui no fa ni una sola menció a la seva portada de l’edició en paper, però també de la digital la decisió judicial belga i es dedica a tractar qüestions com els presos d’ETA, la presa de possessió de Torra o el triomf de l’Atlético.

Mentrestant, El Español, que titula la seva editorial com “Un 155 més necessari avui que a l’octubre”, mostra la seva esperança en què Ciudadanos marqui un punt d’inflexió en les decisions polítiques espanyoles i deixen anar que “seria una bona notícia que Rivera convencés a Rajoy de la necessitat de mantenir i endurir l’execució de l’esmentat article”.

I és que per als de Pedro J.Ramírez el seu únic punt de llum en la foscor que observen és el partit taronja, que serà, segons el seu punt de vista, l’únic que podrà liderar i ajudarà a guiar el govern de Rajoy a “endurir la seva execució per parar el nou cop”.

Anar a la font
Marta Escobar Martí

Powered by WPeMatico

Translate »