L’ambaixador nord-americà a la UE admet també la pressió de Trump a Ucraïna

Recuperació sobtada de la memòria. Gordon Sondland, ambaixador dels Estats Units davant la Unió Europea i un dels personatges clau en l’escàndol ucraïnès que té Donald Trump a les portes d’un judici polític al Capitoli, va enviar dilluns als congressistes una declaració jurada per complementar i corregir algunes de les explicacions ofertes durant les deu hores que va durar el seu testimoni a porta tancada de mitjans d’octubre. El document és rellevant per a la investigació de l’ impeachment perquè Sondland vincula la congelació per part de la Casa Blanca de l’ajuda militar a Ucraïna amb l’exigència al seu president perquè es comprometés públicament a investigar un suposat cas de corrupció que implicava la família de Joe Biden, exvicepresident dels Estats Units i possible rival de Trump en les presidencials del 2020. És a dir, estableix clarament un quid pro quo negat sempre pel president.

L’ambaixador Sondland, un hoteler sense experiència diplomàtica i donant de la campanya de Trump, explica que l’1 de setembre, després d’una reunió a Varsòvia entre el vicepresident nord-americà, Mike Pence, i el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, es va reunir amb un assessor del mandatari ucraïnès, Andrii Yermak, i el va advertir que “la represa de l’ajuda dels Estats Units probablement no es produiria fins que Ucraïna oferís la declaració pública contra la corrupció que s’havia estat discutint durant diverses setmanes”. És la primera vegada que un alt càrrec de l’administració Trump admet obertament que la congelació de l’ajuda de prop de 400 milions de dòlars, aprovada de pels dos partits al Congrés, va estar vinculada a una investigació contra un rival polític. Si és així, la Casa Blanca hauria prioritzat els interessos electorals de Trump sobre la seguretat nacional dels Estats Units. L’ajuda estava destinada a assistir Ucraïna en la lluita contra l’ocupació russa de l’est del país.

Sondland assegura que han estat altres testimonis de la investigació de l’ impeachment els que li han “refrescat la memòria”. A l’octubre, l’ambaixador ja havia establert un altre dels quid pro quo de què s’acusa Trump: el president ucraïnès havia d’acceptar les exigències del nord-americà si volia anar a la Casa Blanca, visita sobre la qual Zelenski havia mostrat interès en més d’una ocasió. Segons la seva declaració, Sondland va conèixer les condicions a través de l’advocat personal de Trump, Rudy Giuliani, en qui el president va delegar la relació diplomàtica amb Ucraïna. Amb Giuliani al capdavant, la Casa Blanca va eludir els canals diplomàtics convencionals i va exigir a aquest país que investigués no només els Biden sinó també una suposada conspiració entre Ucraïna i el Partit Demòcrata per perjudicar Trump en la campanya electoral del 2016. La intel·ligència nord-americana va concloure que va ser Rússia, i no Ucraïna, qui va interferir en aquells comicis.

La resposta de la Casa Blanca

Poc després que transcendís la nova versió dels fets de Gordon Sondland, la Casa Blanca va emetre un comunicat en el qual considera que l’aportació de l’ambaixador avala que ara existeixen “encara menys proves d’aquesta il·legítima farsa de l’ impeachment ”. La portaveu del president, Stephanie Grisham, s’agafa al detall que Sondland no va saber en cap moment “quan, per què o per qui va ser suspesa l’ajuda” a Ucraïna, i que simplement “va suposar” que existia un vincle entre l’ajuda i les investigacions que Trump exigia a Zelenski. No obstant això, els nous detalls revelats pel diplomàtic poden posar el president en un compromís. Durant les últimes setmanes, Donald Trump ha buscat deslegitimar els testimonis que han comparegut davant el Congrés qualificant-los d’“antitrumpistes”. Difícilment podrà acusar de parcialitat algú que va donar un milió de dòlars per a la seva campanya.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: