L’alpinisme autèntic davant la muntanya de consum

Marc Toralles va pensar un dia que la vida li podia oferir més, i llavors va descobrir l’escalada, va deixar l’empresa on treballava, va estudiar per fer-se guia d’alta muntanya i ara viu per recórrer el planeta escalant muntanyes elevades. Però no de qualsevol manera: l’experiència només és real quan el compromís també ho és. Tots els alpinistes com Toralles saben que per tenir èxit en els cims elevats no n’hi ha prou amb entrenament físic i mental, habilitat, coneixement del mitjà, capacitat de patiment i temps. En última instància sempre caldrà sort per escapar-se dels capricis del destí. Res explica per què una roca que es desprèn impacta al cap d’un i no en el del company, que és a tot just mig metre, per què un pont de neu cedeix després que l’hagin trepitjat la resta d’expedicionaris o per què una placa de gel per on han passat sis esquiadors cedeix i engoleix el setè. Els alpinistes assumeixen que per més seriosos, metòdics, tècnics i forts que siguin, la seva ambició (imprescindible per arriscar-se) sempre es veurà confrontada a la seva bona fortuna.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: